dilluns, 30 de novembre de 2009

dijous, 19 de novembre de 2009

Warum mag ich Mitteleuropa?

Per què m'agrada Centreeuropa?
Aquesta és la pregunta que fa unes setmanes em va dirigir un amic/conegut/saludat que de tant en tant es pren la molèstia de llegir els gargots que deixo aquí penjats.

dijous, 12 de novembre de 2009

Ser cristià i jove

Diumenge van venir uns amics a dinar a casa. Mentre passejàvem va sortir un comentari del nostre convidat: de la seva colla de joventut l'únic que ara encara practicava (com a creient) era ell. I com es això? Els meus amics s'anaven de marxa fins les tantes els dissabtes per la nit i al matí eren a missa amb els pares (Nota: parlem de famílies lligades a un corrent cristià determinat i estés pel país). Amb el temps s'adonen de la incongruència d'aquesta conducta. I ho deixen...

No deia que anar-se'n de marxa estigués malament, ni que els joves cristians hagin d'estar tancats a casa, ni de que ser cristià sigui incompatible amb passar-ho bé. Hi ha moltes maneres de passar-s'ho bé, sense necessitar 3 cubates o cerveses entre pit i espatlla, ni portar-se com bèsties en zel (Ostres, això és el que me deia el meu avi fa uns anys!) per pillar.

Tornant al tema: el problema és una bona manera de divertir-se, amb tothom. I per això cal control, tenir ben clar fins on has d'arribar. És, en certa manera, ser més madur que els companys que t'envolten. Un pes difícil de dur. Per això el ser jove i cristià té més Valor Afegit.

dimarts, 10 de novembre de 2009

Reescriure el passat

No, no és sobre el concepte de "memòria històrica" tant dut i amanit per uns i altres. Em refereixo més al passat de la persona.
Un antic company va explicar-nos un dia que havia fet el seu arbre genealògic i que havia arribat a unes quantes conclusions, entre elles aquesta: els nostres avantpassats eren persones i tenien una posició, unes actituds, una forma de pensar... que nosaltres potser no compartim ni de bon tros. Però són els nostres antecessors i no es pot amagar, no pot reescriure's el passat i fer-lo venir bé per als nostres interessos, per molt que ens molesti.

Ich bin sehr zufrieden daran, dass endlich -nach vielen Jahren- ein Mensch in Ruhe mit seiner Vergangenheit sei. Es war schwer für ihm, aber diese Person ist stärker und mutiger als es dachte.

dimarts, 3 de novembre de 2009

Chorphantasie

Aprofitant el fil de la música coral que vaig encetar fa uns dies i uns fragments penjats al youtube que he trobat, recupero un escrit del juliol de 2008 sobre un treball de Beethoven que durant la meva etapa com a cantaire vaig tenir oportunitat de fer, junt amb altres formacions de la ciutat (de vegades s'hi fan coses que valen la pena). La versió deu tenir uns vint anys: un jove pianista rus Evgueni Kissin amb la Wiener Philarmoniker dirigida per Claudio Abbado:




No sé perquè, però els últims dies m'estic recordant de la Chorphantasie o Fantasia coral, de Beethoven. Aquesta és una peça curiosa: està escrita per a piano, orquestra, solistes vocals i cor. I tots van intervenint en aquest ordre.
El motiu d'aquesta composició sembla que fou la interpretació en un mateix concert de dues obres monumentals del mateix Beethoven: el concert per a piano núm. 5, Emperador, i la Missa Solemnis. Això és una marató musical, i requereix un desplegament de mitjans que, d'alguna manera calia aprofitar. D'aquí el piano, el cor i els solistes vocals que acompanyen l'orquestra.

La durada de la partitura és d'uns 15 minuts com a molt, i de cares als nens pot ser instructiu perquè els diferents instruments es van afegint poc a poc. El tema, simple, ja és introduït pel piano després d'uns compassos introductoris de caràcter virtuosístic.



Passats uns minuts entra la flauta, mentre el piano repeteix els acords, després l'oboè. Seguidament un duet entre fagot i clarinet, el primer sorneguer i picat, el segon lligant dolçament les notes (Apunt: crec que és amb Beethoven que el clarinet queda incorporat definitvament a l'orquestra).

Les cordes solistes (2 violins, viola i violoncel) repeteixen el tema un altre cop per a continuació, amb uns cops d'arc ben donats donar pas a tota la corda, i l'orquestra en plenitud, amb aquella força tant beethoveniana.




Entrem ara en un diàleg apassionat entre el piano i la resta d'instruments, donant-se la rèplica l'un amb els altres.

Després d'un passatge el piano ens introdueix els solistes vocals (2 sopranos, 2 tenors, 1 contralt i 1 baix) que acompanyats suaument pel piano entonen el seu cant "Schmeichelnd hold und lieblich klingen unsers Lebens Harmonien...", primer les senyores i després els 2 tenors i l'Home (això, ja podeu suposar que és dialecte de coral , els homes són les veus greus)
...I a continuació el cor "grosses dass, ins Herz gedrungen,/ blüht dann neu und schön empor,/ hat ein Geist sich aufgeschwungen/ halt ihm stets ein Geisterchor...".


Ja fa 12 anys que la vam cantar al Teatre Municipal, i recordo amb quina força entrava jo...Un company em va comentar després del concert: "vinga, ara de solista".
Quan tingueu quinze minutets dediqueu-los a escoltar-la, veureu similituds amb la Novena.