dimecres, 27 d’abril del 2011

Setmana Santa a Girona 2011

the_deposition_1895
El Davallament, de Lovis Corinth

Avui temàtica local.

A mode de resum d'activitats diverses que s'han fet a la ciutat de les que he tingut notícia:

1) Convivències per a nens i joves: organitzades per la Confraria de Jesús i els Nens, amb monitors voluntaris i l'ajut de Mn. B. (què mal aprofitat el tenen!). Hi participaren una quarentena de nois i noies i tingueren lloc el Dilluns i Dimarts Sant.
Crec que ja es va pel quart any.

2) Pregó de la Setmana Santa: a càrrec de Josep Lagares, que a més d'estar al càrrec d'una empresa capdavantera en el seu sector (maquinària per a indústria càrnica) és també part activa en la processó del seu poble, Besalú, i del seu maniple de manaies.

3) Els Manaies de Girona. A aquest dedico la darrera part de l'escrit.

4) Commemoració del Sant Sopar. Malgrat la luctuositat del fet em quedo amb la cara de content del rector d'un poble de la rodalia de Girona a l'iniciar l'ofici i comentar que estava content de veure els assistents i considerar que estàvem en família. Després exposició i adoració al Santíssim. Uns nens resaren en veu alta uns avemaries per uns instants, trencant el silenci solemnial. 

5) Via Crucis familiar a Les Creus. Cada any famílies vinculades al moviment de Schönstatt a Girona recorren el matí de Divendres Sant el camí de les Creus, a la zona de Torre Gironella. Aquest cop érem uns quaranta. Allà, entre feixes d'oliveres, els grans intenten fer entenedor als petits el que patí Jesús i traslladar-ho al que ells viuen (no cal parlar de sang i fetge, sinó dels petits menyspreus, la mandra, l'insult...). Al final la pluja es va fer present i forçà la gent a marxar un cop finalitzat, sense poder esmorzar breument. 

6) La Processó del Sant Enterrament suspesa. Aquest cop la meteorologia no s'arronsà davant el bisbe Pardo com fa dos anys (determinat llavors a sortir davant les veus temorenques va tallar la discussió amb un "gent de poca fe!" i es va tirar endavant sense problemes) i des de mitja tarda caigué un xim-xim constant sobre la ciutat. Els Manaies, vestits i concentrats a Sant Lluc reberen la notícia a 3/4 de 8, sembla que feia un quart d'hora que la Junta de Confraries ho havia decidit.
Tal com fa nou anys es va celebrar un acte litúrgic a l'interior de la Catedral, amb presència de representants de les confraries i de les bandes de música que havien de participar a la processó.
Em venen records dels primers mesos de festeig... Algun dia ho explicaré.

7) Pasqua. Què en podem dir? La gent acut a l'església el diumenge de Rams, però oblida que el més important de l'any és el de Pasqua! El meu rector, antic missioner, està content aquell dia perquè vells coneguts s'han acostat al temple per saludar-lo.


I ara l'escrit sobre els Manaies (punt 3)
És costum a força poblacions de Catalunya l'acompanyar les processons que es celebren per Setmana Santa amb una cohort d'armats, estaferms o manaies, potser recordant tant els soldats romans que dugueren a terme l'execució de Crist com la posterior guàrdia davant el Sepulcre. Podem situar-ne els orígens vers els segles XVII-XVIII, creades a l'empara de les confraries religioses de l'època.
A la ciutat de Girona se'n té constància des de mitjans del segle XVIII, quan precedien a la processó un grup d'armats. La majoria eren de la veïna vall de Sant Daniel.
Passada la guerra civil un grup de joves de la ciutat tingué la idea de recuperar el maniple, això sí, dignificant-lo (sembla que dels antics manaies forces desfilaven ja ben carregats).
La idea quallà i amb els anys s'acabà bastint una confraria -la de Jesús crucificat- i un maniple on actualment desfilen poc més d'un centenar de persones.

Persisteix encara una imatge dels Manaies com un grup elitista. Si bé en el seu moment en formaven part alguns membres de famílies de classes relativament benestants de la ciutat (les velles famílies ja estan a les seves confraries de tota la vida) s'hi troben persones de diferent procedència: delineants, lampistes, advocats, policies, dependents, arquitectes, botiguers...
Val a dir que no tothom pot sortir de romà a la primera. Impera en el maniple un sistema de puntuació per antiguitat i assistència més sever que els escalafons militars: cada manaia ha de ser present a tots els assaigs (o justificar absències) i sortides; els càrrecs d'optio, centurió i decurions van per rigurós ordre d'antiguitat a la formació; i s'homenatja els que compleixen les 25 sortides amb un casquet commemoratiu.
Com deia, moltes poblacions de Catalunya tenen les seves formacions per setmana santa, però la de Girona és potser de les més ben considerades.

dilluns, 25 d’abril del 2011

Els globus i Sant Jordi

Abans d'ahir fou Sant Jordi i, com fem tots en aquest petit país, vam sortir a donar una volta per celebrar-ho.
Degut a la gentada que passejava per la Rambla de Girona ja ni em vaig mirar els títols que estaven a la venda. Sí que, per  contra, vaig parar una mica d'esment en les entitats socials i polítiques que es trobaven situades a la propera Plaça Catalunya. Els partits polítics regalaven globus. En vam demanar uns quants:
- els de CiU van petar, dues vegades. Potser és que anaven molt inflats?
- els d'ERC, s'havien de lligar amb un cordill, sinó fugien volant fins ves-a-saber-on. Això sí, el que va arribar a casa en dos dies és una trista boleta de color groc.
- Reagrupament (recordeu qui eren?), es desinflen a les primeres de canvi.
- IC-V-EUiA (sopa de lletres o encreuat?), no es sap com agafar-los. I optaren per dos colors oposats com vermell i verd.
- PSC, o suposem que eren d'aquesta formació perquè no se'ls identificava com a tal; un color vermellós tenien, però eren d'aquells que a la que badessis se'ls enduia el vent. Almenys els de CiU i els d'Iniciativa estaven lligats més curt, a un pal.
- PP, aquests no s'en veien. Optaren per les roses o els capolls.
- Solidaritat per la Independència, van preferir els llibres.


Per cert el meu llibre de Sant Jordi fou la segona part d'una biografia escrita per Ian Kerschaw. Merci, meine Liebe!

dijous, 14 d’abril del 2011

The Gropes

Tot i que aquest bloc pugui semblar de caràcter solemne i tradicional L'Home Tranquil es permet de tant en tant ser una mica iconoclasta i subversiu. Així si d'una banda frueix amb la visió de pel·lícules com Gosford Park o sèries com Downton Abbey (prenent una copeta de xerès, of course) també s'explaia de tant en tant fent una incursió a la secció d'humor de la biblioteca i s'enduu en prèstec llibres de Tom Sharpe.

dimecres, 6 d’abril del 2011

El mite de Proserpina

En pocs dies hem observat la transformació del nostre entorn natural per l'arribada de la primavera: broten fulles, floreixen arbres i herbes, les temperatures diürnes pugen...

Els grecs i posteriorment els romans, que ho adaptaven tot, tenien una explicació mitològica:

Dèmeter era la deessa de la fertilitat i l'agricultura, filla de Cronos i germana de Zeus, Posidó, Hera i Hades. 
De Zeus havia tingut una filla (els déus de l'Olimp no s'hi miraven gaire i s'emparellaven amb tot el que es movia) que es deia Perséfone. Pel que sembla la noia feia goig i un dia que estava tota innocent collint floretes al camp s'obrí una esquerda a la terra i d'allà en sortí Hades, que governava el món soterrani, i la raptà tot seguit enduent-se-la cap al seu regne.

Escena captada per uns paparazzi que passaven per allà*.

Dèmeter clamà justícia a Zeus i en no concedir-se-la es declarà en vaga: les plantes s'assecaren i la terra es tornà estèril.
Finalment Zeus envià a Hermes, déu del comerç i dels lladres, a raptar Proserpina i tornar-la a la seva mare.

El final del mite és que Perséfone acaba essent objecte del que avui diríem custòdia compartida: sis mesos l'any els passava amb la seva mare, durant els quals esclatava la primavera i i l'estiu per tot arreu, i sis mesos amb el seu marit-oncle Hades al regne de l'inframón, cosa que comportava la tristesa de la seva mare i , per tant, la decadència de la vida de la natura i la seva mort (tardor i hivern). 

Equivalències en noms grecs i llatins:
Perséfone: Proserpina
Hades: Plutó. També era conegut per ser el més ric dels déus gràcies a tenir sota el seu domini les mines.
Démeter: Ceres. Del nom llatí ve la denominació de cereals referida a plantes de cicle anual i bàsiques en l'alimentació humana.
Zeus: Júpiter.
Hermes: Mercuri
Posidó, Hera, Cronos: Neptú, Juno i Saturn.


Fixem-nos també que el cristianisme adaptaria les principals fites de la vida de Jesús al ritme de les estacions: el naixement pels volts del solstici d'hivern, quan els dies s'allarguen, i la Pasqua, la Resurrecció, per la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Però això no és el tema d'avui.

* El rapte de Proserpina, escultura de Bernini, 1621