dijous, 10 de desembre del 2015

Apreciar la música pròpia

Divendres passat escoltava per la ràdio (sintonitzo habitualment Catalunya Música) la crítica del concert que l'Orquestra Simfònica del Vallès va oferir ahir o abans d'ahir al Palau de la Música Catalana. La formació va interpretar, junt amb solistes vocals i un cor, la Santa Espina, d'Enric Morera.
Ves per on, resulta que és una "mostra de teatre líric" -perquè sarsuela queda carrincló i s'identifica amb espanyolitat-.
 
També queda carrincló arraconar l'obra de Morera i fer que sols es coneguin les sardanes (La mencionada Santa Espina, les fulles seques, L'empordà...). Això és un reduccionisme volgut o tolerat per qui marca la direcció cultural del país.
 
Reflexionava el crític al final de la seva breu alució (2 minuts com a molt sobre la falta de públic "aquesta obra es mereixia més", concloïa.

 
Ben mirat es mereix més el patrimoni musical català, un gran desconegut. És cert que hi ha treballs de recuperació com les catalogacions que alguns han fet dels fons musicals per la UAB -que es presentava dijous 3 de desembre-, però escoltem ben poc les obres dels compositors del país, i n'aprenen poc els alumnes d'escoles i Conservatoris de Música, amb prou feines es programa a sales de concert i teates (em consta una representació de La fada del mateix Morera per l'Orquestra del Vallès fa més de 15 anys)
Certament, la situació de menyspreu i ignorància d'allò propi no és exclusiu del camp musical...
 
Joan Vives, locutor de la mateixa emissora Catalunya Música explicava fa uns anys a una xerrada a Girona que a Polònia feien programar als concerts una obra d'un compositor polonès.
- Aquí ho implantes i interposen recurs al Constitucional,- comentava sorneguer un amic.