Jornada diocesana de la Família, la primera?

D'aquí una horeta començarà al col·legi Maristes de Girona la primera Jornada Diocesana de la Família de la diòcesi de Girona. És una iniciativa sorgida arran de l'èxit de l'organització de les jornades d'acolliment de la JMJ de l'agost passat.  En el cas de la Delegació de Joves s'han anat fent coses amb més regularitat, en el de les Famílies és una passa important.

El programa consistirà en, després de la benvinguda, una conferència del Dr. Torralba -pel que em sembla últimament aquest senyor és el representant civil del catolicisme intel·lectual a Catalunya- i posteriorment treball en 8 tallers diferents: Joves i Internet; l'Esforç; Valors de la família i valors de la societat; el Càstig; Educació i llibertat; Grups de matrimonis... Me n'oblido dos. 

Per cert, Schönstatt Girona participa en la impartició d'un d'ells (no dic quin).

Per la seva banda els menors tindran els seus tallers segons l'edat escolar (infantil, primària, secundària...).

Després un dinar de germanor i  una actuació musical per concloure la Jornada a les 5 de la tarda, que demà és dilluns i toca tornar a la feina.

A priori pinta bé, potser perquè no tinc record de cap esdeveniment similar, però em sembla que es corrobora la meva tesi sobre la persona que encapçala la diòcesi: ve a animar la "tropa", a fer que es mogui i de moment ha trobat un bon equip de col·laboradors disposats.

Per cert, em comenten que el divendres havia 300 inscrits, però que per dinar s'han encarregat 400 plats.
___________________________________________
Addenda de 14-II-2012


Finalment es tractà d'uns 412 inscrits, entre els que s'inclouen pares i fills. No tothom es va quedar a dinar i al concert, jo mateix no vaig poder saludar uns amics perquè després de la missa van marxar.
L'enllaç a les fotos oficials és aquí, i la versió oficial aquí.


Érem gent d'arreu de la diòcesi: Olot, Amer, Castell d'Aro, Palamós, Figueres, Banyoles, Girona, ... De tot tipus, alguns més vinculats a parròquies i altres a moviments (Focolars, Fe i Llum, Schönstatt...), i també d'altres que semblava que era el primer cop que venien a actes com aquests. 
També algú es va deixar caure per fer-se veure, tot sigui dit. De ben segur hagué moments per xafarderies com: "Mira aquells amb qui van!" o "eh que sou dels xxx?".


Capellanesca ben poca, perquè quedi ben clar: el bisbe, el delegat de joventut -que, com hem dit té col·laboradors ben disposats, un diaca, un prevere i un seminarista. Allà érem molts laics.


Després de la ponència del Dr. Torralba se'ns va oferir el testimoniatge de 3 matrimonis de diferents edats i experiències vitals, un d'ells (coneguts nostres) en l'espera del tercer fill.
I els tallers es van fer curts. Tractaven temes que donaven per molt més que una horeta però s'agraeix l'esforç de tots aquells que els van impartir i van intentar que ens hi impliquéssim. Ara toca intentar aplicar-ho al nostre àmbit de pares i avis.


Esperem que no sigui flor d'un dia i que hagin més jornades diocesanes de la família durant temps!

Tècniques mafioses

Tot tafanejant per una biblioteca em trobo un llibre amb títol curiós: Tecniche de persuasione della mafia, de BD edizioni, Corleone (Sicilia); i el fullejo una bona estona.


Mirem primer el concepte: MAFIA. Associació d'individus amb caràcter, mètodes i objectius il·lícits (delictius). Originalment vinculada a l'illa de Sicília ara serveix per generalitzar qualsevol grup (russes, japoneses, xineses...). Destacar que en altres regions de la península itàlica té denominacions diferents: Camorra, 'Ndranghetta... Però el més estès és Mafia o Cosa Nostra.

Sense arribar a la descripció dels mètodes més sanguinaris, que comporten l'eliminació física d'individus, veiem algunes tècniques de "persuasió":

a) la Trucada: pot ser directament a l'interessat o bé a parents seus. Les indicacions són deformar la veu, eliminar accents que puguin denotar origen social, cultural o geogràfic i tenir ben preparat el discurs, sense donar temps a rèpliques ja que cal deixar glaçat qui estigui a l'altra banda del telèfon i penjar ràpidament un cop dit.

Com ja sabem un negoci famíliar

b) Cartes i anònims: com en el cas anterior poden ser dirigides directament a la víctima, vull dir l'interessat, o a tercers, amb el que ja entraríem en la categoria de difamació. Hi ha qui té més perícia escrivint, qui fa més faltes d'ortografia, qui retalla lletres i paraules del diari i les enganxa en un paper, qui s'ha adaptat a l'evolució tecnològica i envia e-mails... Un ample ventall de possibilitats.

c) el Passeig:  com aquell qui no vol la cosa es passeja el "persuadidor" davant el domicili o l'establiment de qui es vol "persuadir". Hi ha modalitats com l'espera, en un lloc fix on se'l pugui divisar i es fa una activitat aparentment innocent com, per exemple, fumar (encara que els anti-tabac pensin el contrari). En tot cas l'important és que et vegi qui t'ha de veure i s'inquieti. En aquest capítol es relata, per exemple, com a una dona li va venir la regla en veure com una gent honorable passejava davant de casa seva per recordar-li que devia alguns favors.

d) Mirades desafiants: per quan saps que et trobaràs de forma inexcusable amb aquell i no t'hi pots dirigir de cap forma convencional. El llibre comenta que és recomanable en escenaris com jutjats, i que s'evitin paraules i gestos que puguin considerar-se amenaça directa. També que cal preparar una mirada penetrant i alhora dura, gairebé de Black&Decker, intimidatòria en resum.

e) Trobades casuals: una variant dels punts c) i d) que es desenvolupa en llocs de pública concurrència. Cal assegurar-se de passar ben a prop de l'objectiu i establir-hi contacte visual. Òbviament la mirada dura i desafiant com s'ha descrit, culpabilitzant l'altre de tot allò dolent que li pugui passar.


En si un bon resum del que no ha de fer qui es pretengui ser algú honorable. Seria molt lamentable que algú hagués arribat a fer servir aquestes tàctiques per aconseguir els seus objectius.

La mantinguda

Anem a parlar ara d'un espècie que, tot i no ser molt abundant (detallarem després per què) té la seva importància en l'ecosistema social català.

La mantinguda (nom científic Marfanta catalaunica, L.; cast. Querida) és un exemplar en la seva immensa majoria de sexe femení. Viu dels seus encants físics i destreses no visibles al comú dels mortals.

Hàbitat: el seu ecosistema són les classes socials benestants, preferentment amb pisets a qualsevol Eixample pagats per un tercer. No descartem un meublé com a lloc de trobada esporàdic. Cal remarcar també que han estat avistats exemplars a comarques. No pot parlar-se d'espècie invasora, sinó més aviat endèmica.

Tipologia: parasitària. Com la tènia busca un hoste (del sexe oposat) que li permet alimentar-se, vestir-se, viatjar i viure a costa seva -i de pas de la família d'aquest-.

Aparellament: sol freqüentar determinats cercles socials, culturals, etc. mostrant els seus encants. Al contrari que moltes espècies animals on el mascle lluu pelatge, plomatge i força, aquí la protagonista és la femella i els seus encants. Pot donar-se el cas de doble aparellament o poliàndria; normalment un dels exemplars és conegut com Cornupetus vulgaris (Lk.) o bé Rupicaprus comunis (Lk.)


Reproducció: hàbits normals de la reproducció humana, amb el valor afegit de les mencionades destreses no visibles -que en aquest cas es mostren a l'individu hoste que és el que paga-. Una altra cosa és de qui va a càrrec la fecundació, si es busca.


Mesures de protecció: no en cal prendre, no s'albira pas cap risc d'extinció.


Curiositat: una capacitat d'ostentació espaordidora. Potser per aparentar el nivell que no han tingut (ni tindran) són clientes habituals de joieries i botigues de roba cares -que no paguen elles, recordem-. Ull amb confondre-les amb una espècie més estesa: el nou ric, tot i que no és descartable un encreuament.

_______________________________________________________________
À M.

Original i còpies

Fins els inicis del Romanticisme l'originalitat no era molt tinguda en compte: els artistes es copiaven els uns als altres. Tenien un concepte de cultura molt peculiar "si un copia, amb gràcia, el que ha fet un altre això indica que s'ho ha treballat: trobar la idea de l'altre, copiar-la, posar una petita variant..." així tenim que el meu admirat Catul, per exemple, copia una composició de Safo de Lesbos i introdueix una estrofa pròpia al final d'aquesta (otium, Catulle, tibi molestus est/ otio exultas nimiumque gestis/otium, et reges prias et beatas, perdidit urbes); també Don Juan Manuel, l'escriptor castellà de l'Edat Mitjana, copia diversos contes d'origen divers i li posa el títol de El Conde Lucanor; no parlem tampoc de les còpies que es feien als tallers dels grans pintors de molts quadres, fins al punt que avui en dia alguns taxadors tenen problemes per identificar qui és l'autor. 
Tot això com deia, té un final amb el Romanticisme. Es comença a apreciar l'originalitat i a les còpies se'ls anomena per un nom molt lleig PLAGIS!.
Pensem que, contemporàniament, l'evolució tècnica industrial aconsellava la protecció dels nous invents mitjançant el seu registre en patents.
I tornant al món artístic, va ser al segle XIX quan es va començar a desenvolupar el concepte de drets d'autor, per tal de preservar el mèrit d'aquells que havien fet l'esforç de creació de quelcom original. 
Una altra cosa és com ha anat degenerant la cosa fins arribar als tripijocs de la SGAE.


I ara la rondalla...
Vet aquí un país mancat de gaires idees originals. 
Vet aquí que el "progrés" d'aquest país ha estat basat en la còpia, en la imitació de models exitosos de producció: si algú ha tingut una bona idea al cap de poc ha sortit algun/a espavilat/ada que l'ha copiada. 
Vet aquí que fins i tot un professor explicava als seus alumnes com durant la Revolució Industrial els magnats d'aquella contrada enviaven a Malta (que llavors era possessió britànica) gent per a que treballés a les filatures de l'illa que abastaven el mercat anglès i hi aprenguessin les tècniques de treball, en sí que fessin espionatge industrial.
Vet aquí que ningú protegia els pocs que creaven i, per tant, ningú s'atrevia a tenir moltes idees. Era un perfecte poble de mediocres. Les úniques solucions eren marxar, plegar o deixar de pensar.
I vet aquí un gos i un gat, i la rondalla s'ha acabat.


Ara, això sí: no et quedis amb la còpia: 

BUSCA L'ORIGINAL!

Radeztkymarsch

Des de fa anys és una de les sintonies del dia 1 de gener, cloent el Neujahrskonzert (Concert d'Any Nou) de la Filharmònica de Viena, acompanyada pel públic amb rítmics cops de palmell.

Però qui era aquest tal Radetzky? 
Doncs Johann Josef Wenzel graf Radetzky von Radetz era un militar (mariscal de camp) de l'Exèrcit imperial austríac, veterà de moltes campanyes des de finals del s. XVVIII, que el 1848 va comandar les forces al nord d'Itàlia.

Què havia passat al nord d'Itàlia el 1848? 
La Revolució, que havia començat el febrer d'aquell any a Paris i França, es va estendre a altres punts d'Europa. En aquest cas va arribar al nord d'Itàlia, a la Llombardia i el Vènet, que es va revoltar contra Àustria.


Triomfa la revolta? 
Inicialment sí, els milanesos expulsen els austríacs de la ciutat després de 5 dies de combats  entre el 18 i el 22 de març de 1848 (coneguts com les Cinque Giornate). Els mesos següents els imperials es reorganitzen i derroten els piamontesos, que volien treure partit i unificar Itàlia entorn seu. Radetzky, governador militar de la Llombardia  està al front de les tropes.

Radetzky davant de Milà, pintat per Albrecht Adam

Què hi feien els austríacs allà? Aquells territoris pertanyien a la corona imperial, alguns des del s. XVIII (adquirits pel tractat d'Utrecht) i altres des de la reordenació de fronteres del Congrés de Viena de 1814-15. Dins l'imperi estaven organitzats com el regne del Lombardo-Veneto.


Per què es revolten els territoris? 
No hi han causes úniques. Una és el context de crisi econòmica prèvia, una altra els sentiments de la població italiana percebent els austríacs com ocupants, una altra la forma de governar dels representants imperials (funcionaris, militars...), una quarta el desig d'un règim liberal enfront l'absolutisme vienès -no oblidem  que Àustria era el cor de la Santa Aliança-. En aquest context qualsevol incident podia encendre els ànims.


I la marxa? 
El 1849 el músic vienès, Johann Strauss (pare) va composar una marxeta en homenatge a aquell militar que amb la seva decisió havia salvat l'Imperi i assegurat unes províncies pròsperes. Van titllar-lo de reaccionari arreu.


Crec que ja he mencionat algun altre cop que  l'escriptor en llengua alemanya Joseph Roth ens parla en un text breu de "Die Marsellaise des Konservatismus"* i com dóna títol a una de les seves novel·les més conegudes. També la ironia de veure com ignora la gent els orígens d'aquesta marxa. Si ho sabessin potser se'ls glaçaria el somriure i no aplaudirien tant.


En tot cas gaudim de la música:


Per cert, dirigeix la Filharmònica de Viena Nikolaus Harnoncourt, descendent d'un Habsburg que també va tenir el seu protagonisme el 1848, i un destacat partidari de la interpretació de versions originals. 


                                                                                                            
Per a l'escriptura d'aquest post han estat consultats:
Jean Sigmann : 1848, las revoluciones románticas en Europa; Siglo XXI, Madrid, 1984.
*"Konzert im Volksgarten"a Joseph Roth Die Büste des Kaisers - Kleine Prosa; Reclam, Stuttgart, 1969.

Canapès Duran

Un aperitiu adient per aquestes festes, amb un gust que barreja dolç i salat. El sr. Duran, que va treure la recepta de les mantegueries de Barcelona, me l'ha passada i em recorda que encara la prepara com a entrant en alguns àpats familiars.

Ingredients
- llesques de pa de motlle
- mantega o margarina
- foie d'ànec o d'oca
- salmó fumat llescat
-ou filat (per saber què és mireu aquí)


 Preparació

Untem les llesques de pa amb la margarina. Seguidament hi posarem al damunt una capa de foie.

Cobrim tot amb ou filat, sense escatimar ja que té un gust dolç. Per acabar tallem les llesques de salmó fumat a mida de les de pa i les apliquem sobre les capes d'ou filat, foie i margarina.

Podem fer una filigrana amb una mica de mantega i una mànega de pastisseria.

Bon appètit!

I pel dia d'avui...

BON NADAL

FELIZ NAVIDAD

JOYEUX NOËL

BUON NATALE

KÉLLEMÉS KARÁCSONYT

GOD JUL

MERRY CHRISTMAS

FRÖHLICHE WEIHNACHTEN