dimecres, 31 d’agost del 2011

El naixement segons Guerau de Liost

Un dels poetes catalans més destacats de la primera meitat del s. XX és Jaume Bofill i Mates, àlies Guerau de Liost. Amic de Josep Carner i implicat en el Noucentisme català a nivell literari i polític la seva mort a una edat encara prematura ha difuminat la seva figura. De la seva pseudobiografia poètica, Somnis, extrec alguns fragments del Somni I, De com Guerau de Liost torna hipotèticament a les angoixes del parteratge i successives seqüeles:

"Com dèbil nadaló de pit em só tornat.
Em sento embolcallat, faixat i agarrotat.
Les puntes d'una gorra qui em tapa les orelles
m'irriten amb llur frec constant les dues celles.
(...)A voltes sento encara l'esforç del parteratge
i em reblaneixo com un diminut formatge
sols de pensar-hi. Mai hauria dit que tan
pesada tasca fos la de lliurar l'infant.
Encara és més feixuga la meva tasca.
De la ferum innoble de llet em ve una basca.
(...)Si, d'esguardar-les, ploro, veig que la gent somriu.
si m'esvaloto, diuen que sóc un argent viu.
Quan ma petita testa en el coixí descansa,
encara experimento una altra esgarrifança:
la freda coïssor del no tenir cabells.
(...) I encara veig al lluny
la vida que m'espera. Fatídica s'esmuny
com una torbonada . M'esperen tres caigudes
del llit, i les etapes -en part esdevingudes-
de quatre dides i tres interinitats,
i dotze mainaderes amb altres tants soldats,
i el vèrbol, els brians, la rosa, la verola,
i els letovaris fets amb una gran cassola,
i les untures i els emplastres al carpó
i en el ventrell alguna tela de moltó
i el bavejar constant i les eternes sopes
i aquell sentir-me: -Guerauet, mira que topes!-
i aquell escarpidor de banya i els petits
peücs com irrisòries sabates i els confits
dosificats amb una monòtona prudència
i aquell trobar-me, unànim, de tota ma ascendència
els rastres fisonòmics i aquell sangfoniment,
a causa d'algun àpat quan és la mare absent.
Suportaré els endèmics elogis d'escaleta
deixant-me dir, per la Mundeta i la Ciseta,
"hereu de casa" i altres motius sentimentals.
Només -ai!- de pensar-hi, em venen tots els mals
no relatats encara... (...)"

dijous, 18 d’agost del 2011

La ressaca

Ja fa 2 dies que els joves catòlics que van estar-se a Girona durant el seu camí a la JMJ de Madrid van marxar de la ciutat. Just avui, 17 d'agost,  marxa la "delegació oficial" de la diòcesi amb unes 160 persones. Sumem-hi els que hi acudiran enquadrats en altres grups o per lliure i podem arribar a dos centenars.

dijous, 11 d’agost del 2011

A punt per la JMJ a Girona?

Demà (o millor dit avui 11 d'agost) es produirà l'arribada massiva a Girona d'unes 6.200 persones provinents de diferents diócesis catòliques europees en la seva ruta cap a la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc la setmana vinent a Madrid. Les altres diócesis catalanes també rebran viatgers, en total cap a 40.000 a Catalunya.
De fa més d'un any la delegació de jovent del Bisbat de Girona es començà a moure: sol·licitud de voluntaris, la Creu de la JMJ el juny de 2010 (l'enllaç a l'escrit es troba al marge dret d'aquest bloc), constitució d'un comitè organitzador, reunions amb els voluntaris, definició de tasques, horaris, trucades a parròquies, comunitats religioses, moviments...
Els pelegrins s'alltojaran majoritàriament en grans espais: pavellons, col·legis...; un 10% aproximat amb famílies de la ciutat. Al matí després d'esmorzar es faran les pregàries a les parròquies i després les visites als voltants, a la tarda també, junt amb la ruta espiritual per diverses comunitats de la ciutat; dissabte a Barcelona, visita a Sagrada Família i concert al Fòrum; i dilluns a les 9'00 en ruta cap al centre de la Penínsul·la.

No hi ha dubte que hi ha una feinada immensa dels responsables diocesans, amb el seu temps i desgast intern (avui es parlava de baixes d'última hora que deixen buits difícils de cobrir a aquesta alçada). Passo ara a formular algunes qüestions:
- estan preparades les parròquies per acollir les pregaries matinals? O, segons quina, hauria de dir disposades?  
- haurà ràpida capacitat de reacció de voluntaris i organització davant imprevistos?
- la ciutat de Girona participarà, més enllà del cercle de creients compromesos (molts d'ells voluntaris) en l'esdeveniment?
- Veurem si joves i no tant joves que no volen saber res de la Fe s'hi acosten? Seran (serem) capaços els cristians de comunicar el nostre missatge? Al cap em ve el cas d'una noieta filla de pares separats que volia saber alguna cosa de la JMJ. Qui sap?

Sigui com sigui, molts ànims als voluntaris i famílies d'acollida dels pelegrins cap a la JMJ!!!

Foto de família dels voluntaris gironins, 10 d'agost de 2011. Font: Bisbat de Girona.

dimarts, 9 d’agost del 2011

Pura-sangs

Em semblava que la cosa estava superada (als anys 80 havia vist pintades amb la llegenda "Nyegos fora!" i altres bestieses), però fa unes setmanes algú, en una conversa feia menyspreu dels qui no duen cognoms "catalans". Similars actituts eren les que s'atribueixen al fundador del PNB, Sabino Arana Goiti, al que una llegenda atribueix que no va voler-se casar amb una senyoreta de la qual estava enamorat perquè descobrí que dels seus ancestres alguns no provenien de terres basco-navarreses. 
Tenint en compte que els cognoms solen referir-se a un home i que l'únic 100% segur és que ens ha parit una dona... Quin tant per cent de sang correspon biológicament als que considerem els nostres ancestres? Som realment pura-sangs?