dimecres, 24 de desembre de 2014

El terrisser

Són molts anys pastant la terra, preparant-la per fer-ne teules, rajoles, olles, càntirs i atuells de terrissa per a la gent del poble i els voltants. 
La meva esquena s'ha encorbat, les mans resseques, no es treuen el tel de l'argila per molt que m'hi passi aigua. 


Anar a la terrera, escatar la terra per fer-ne argila, posar-la a les cabasses, garbellar-la i treure'n impureses, mullar-la, pastar-la per fer-ne una massa i treballar-la, enfornar-la... I des que va morir la dona anar-ho a vendre a ciutat.

De tots els fills que vam tenir sols resta una noia, casada amb un que té quatre oliveres al poble del cantó. De vegades ve amb els menuts, però no s'hi està molt. Em porta un pa que ha fet i em prepara l'àpat mentre els nens em miren silenciosos.

Jo tampoc sé de què parlar. Prou aspre era, ho reconec, però des que no és la seva mare m'és més complicat tot.

Font www.todomedia.com/belen2011
Aquesta nit, mentre dormia, m'he desvetllat. De l'exterior entrava una claredat com si fòssim a ple dia. Confós, m'he llevat del jaç i he obert la porta. 

No havia sol, sinò un magnífic cel estrellat. La llum, venia de la fondalada propera, on acampen els pastors. Després s'ha esvaït, però m'ha semblat sentir un cor de veus com no n'havia sentit mai. No entenia què deien, però traspuava pau i joia.

Poc a poc han anat apareixent els pastors, caminant pressurosos tots seguint una mateixa direcció. 
Ja els conec de sempre i he preguntat a un d'ells què passava: 
- No ho has sentit, vell terrisser? L'àngel ens ha dit que el Messies és nat!

En altres temps no n'hagués fet cas. N'hem tingut tants que es pretenien anomenar Messies! Però aquest cop ha estat diferent: alguna cosa dins meu ha dit que seguís els pastors. I a fe que així he fet! He pres un dels meus càntirs, el que tenia més a prop, un mantell per cobrir-me i he enfilat el camí que porta al poble del costat, cap a Bet-Léhem.

No he tingut pèrdua: em sé de sobres la ruta quan hi passo camí de Jerusalem. 

Allà, en una establia, era on s'aturaven els pastors. Què havia? Una criatura, agombolada per la seva mare, una noia jove, que ens mirava amb una barreja de sorpresa i pau, somrient-nos tímidament, sota la mirada de qui devia ser el pare.

No puc dir... No puc descriure amb paraules el que he sentit dins meu, ni sé encara què em deu haver sortit dels llavis en deixar-los com a present el meu humil càntir.

He tornat curull d'alegria, ple d'il·lusió, amb prou feines podia dormir, tot recordant aquesta nit passada.

I ara què? El Sol torna a sortir, però és un Sol nou. Un nou començar... Avui no vull que sigui igual que ahir: tinc ganes d'abraçar la meva filla, de jugar amb els menuts, de parlar sobre olis amb el gendre i el seu pare... De ser Jo per als Altres.


BONES FESTES DE NADAL!!!

L'Home tranquil

Cap comentari: