dimarts, 24 de desembre de 2013

D'Isaïes

El poble que caminava a les fosques
ha vist un gran llum:
sobre els habitants del país tenebrós
ha resplendit la llum.
(...) "Perquè ens és nat un infant,
ens ha estat donat un fill,
que porta la insígnia de príncep 
sobre l'espatlla.
I li ha posat aquests noms:
Conseller-prodigiós, Déu-heroi, 
Pare-per-sempre, Príncep-de-pau"
(Isaïes, 9, 1 i 5)


BON NADAL!!!

Fidels, no submisos

Per si no ho sabeu el nou Papa ha convocat un Sínode sobre les Famílies que es celebrarà d'aquí dos anys mal comptats. Prèviament, d'aquí uns mesos, haurà un altre que analitzarà l'estat de la qüestió. Amb aquest motiu s'ha enviat un qüestionari als diferents bisbes. Alguns contestaran directament i d'altres prefereixen consultar un nombre més o menys ampli de membres de les esglésies locals. 

dijous, 12 de desembre de 2013

Casualitats?

Avui en mirar el calendari m'he adonat de la data: 12 de desembre. 
Crec haver explicat algun cop la trascendència personal que té aquesta data. I si no, la tornaré a explicar.

diumenge, 8 de desembre de 2013

Pobles sense Fe

Heu sentit parlar mai dels kumans? 
Dels avars?
Els alans?
Els vàndals?
Dels khàzars? 

dilluns, 2 de desembre de 2013

Sense precedents (2): Finlàndia

Quan parlem de Finlàndia ens venen al cap les lloances de l'informe PISA sobre ensenyament i l'empresa Nokia, però què sabem d'aquest país?

diumenge, 10 de novembre de 2013

Una cançó...

Al seminari d'ahir ens la van posar unes quantes vegades, a l'inici, després de la pausa de mig matí, després de dinar.
Avui he entès per què.

..."Y hasta aquí puedo leer" com deien a un concurs de TV.

Un dia, espero que no molt llunyà, us ho explicaré.

HT

dimecres, 30 d’octubre de 2013

Sense precedents (1): Irlanda

La pàtria de l'Home Tranquil original (el de la peli de John Ford) és avui objecte d'estudi.
Barry Fitzgerald com "Little" Flint

dissabte, 19 d’octubre de 2013

dimarts, 1 d’octubre de 2013

dissabte, 21 de setembre de 2013

L'Arcàdia


Per a mi aquest nom evoca una regió imaginària relacionada amb l'assignatura de Literatura Castellana del Batxillerat. Una de les lliçons tractava sobre gèneres en boga durant una part del Siglo de Oro*: aquests eren les novel·les bizantines, les de cavalleries i les pastoriles* (o pastorals). 

dimarts, 17 de setembre de 2013

Els altres comtats/Los otros condados


Un comtat era a l'Edat Mitjana una divisió territorial estesa sobretot per la influència carolíngia: originalment era el territori regit pels comtes (comes), uns funcionaris cívico-militars que exercien les potestats en nom del rei dels francs arreu del territori. 

dimarts, 10 de setembre de 2013

Una de Bill Cosby

Ho té penjat al despatx una companya de feina, i quan hi acudeixo per parlar d'algun tema, no puc deixar de mirar el text i pensar quanta raó té:

dimarts, 3 de setembre de 2013

Bonne chance!

T. va entrar a treballar al departament tècnic per cobrir una baixa per jubilació ja fa tres anys i escaig, ja ens coneixíem dels anys escolars. Divendres passat va plegar. No va ser per finalització de contracte, ni per motius patronals: ho va fer per poder viure.

diumenge, 25 d’agost de 2013

Els peixos d'Ordralfabètix




Als còmics d'Astèrix la qualitat dels peixos d'Ordralfabètix, el peixater, actua com a catalitzador de les tensions internes del llogarret gal i provoca molts cops la baralla entre els seus habitants. 

dilluns, 15 de juliol de 2013

Tres vegades tretze



Vaig néixer un calorós dia d'estiu de 197..., força hores més tard que la meva mare trenqués aigües; ja veieu doncs que això de Tranquil no és triat a l'atzar i que em prenia les coses amb calma.

dissabte, 13 de juliol de 2013

Non paenitet

M'agrada escriure. 

Per a mi és la millor forma d'expressar-me, ordenant les idees, triant les paraules més adients i, també, deixant constància d'alguna manera d'allò que sento i penso en un moment determinat. 

dimarts, 9 de juliol de 2013

El meu carrer

Continuo amb l'exercici de memòria, que no nostàlgia sobre el lloc on he viscut. Avui em toca parlar del meu carrer. Abans un parell d'incisos.

Jaume Fabre, a la seva obra "Girona entre 4 rius" parla poc del poble i nucli de Santa Eugènia. Centrat en narrar-nos el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Girona es limita unes ratlles en un capítol per introduïr-nos l'episodi de l'annexió dels tres petits municipis veïns (Sant Daniel, Palau Sacosta i Santa Eugènia), de la que aquest any es compleix el cinquantenari.

divendres, 5 de juliol de 2013

Fortunae rota volvitur

Poques setmanes després d'entrar a cantar a la coral va tocar fer el meu primer concert. Al cantó de temes lleugers de Rossini i Schumann va tocar interpretar en part una de les obres majors del repertori coral actual: el Carmina Burana, de Carl Orff. 

dimarts, 25 de juny de 2013

El camí no és planer

Un matí assolellat d'estiu. Et penses que encara ets aquell noiet que juga a bàsquet tots els dissabtes i... Acabes a l'hospital!
Quan escric aquestes ratlles fa poc més d'un any

dimecres, 19 de juny de 2013

Un espectacle classista

No se m'acut res més per qualificar el que he vist aquest vespre. M'explico:
Vam rebre la invitació d'una amiga per a un acte solidari prop d'aquí. En arribar al lloc en qüestió em trobo amb el text introductori de l'acte:

dijous, 6 de juny de 2013

Santa Eugènia, el meu barri

Ha estat sempre de gent treballadora i humil. 
De l'església primitiva no en queda res. Tampoc cap castell, torre o palauet. Sols són testimoni del passat més llunyà alguns masos, ara reconvertits en centres socials o restaurants, i la vella fàbrica, ara equipament cultural municipal. El vell pont sobre el Güell, dorm a peces emmagatzemat a l'antic cementiri.
El Pont del Dimoni

Actius tòxics

Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa. 

Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC. 

dimarts, 28 de maig de 2013

Israel: una nova Prússia?

Ja fa uns anys vaig referir-me en un parell d'escrits al vell país prussià.
Prússia fou durant generacions el paradigma d'estat burocratitzat i militar eficaç. Un mite decimonònic utilitzat força convenientment per remarcar la superioritat alemanya, llavors i ara.

dimarts, 14 de maig de 2013

Lletissonada 2013

Tot i amb deu dies de retard toca fer una ressenya de la caminada que cada primer diumenge de maig, des de fa 34 anys, organitzen els lletissons del GECA. L'últim cop que hi vam anar fou el 2010 i sincerament ho trobava a faltar.

La sortida aquest any era des de Sant Privat de Bas, enfilant inicialment cap al Salt del Sallent per l'anomenat Camí dels Matxos. 

divendres, 3 de maig de 2013

Rebrots

Avui (1 de maig) hem celebrat el nostre aniversari de casament, i hem anat a celebrar-ho en un lloc sagrat. De fet sempre per aquesta data hem buscat algun lloc així: a Núria, al monestir de Vallbona, a Lourdes, Schönstatt... I aquest any vam decidir anar al santuari de la Salut de Terrades. Per a qui no ho sàpiga localitzar el situo ràpid: a l'interior de l'Alt Empordà, a 18 km de Figueres. És justament la zona que aquest estiu passat va patir un incendi devastador.
Font: diari Ara.cat (D.Borrat)

diumenge, 28 d’abril de 2013

Mediocritats

Deia un clàssic (Virgili, Horaci?) que la mediocritat era l'estat ideal de l'individu, ni destacar massa ni ser menyspreat, sinó estar en l'aurea mediocritas, a la mitjana. 

dijous, 18 d’abril de 2013

La senyoreta de B.

Ahir per la tarda tornava a casa amb els meus fills quan, aturat en un semàfor, va creuar davant meu una persona que feia anys que no veia. Es tractava de la senyoreta de B., una professora que havia tingut mentre cursava el parvulari (ara en diuen P-5), i el seu aspecte físic no havia variat gens malgrat els més de trenta anys passats. 

Endogàmia

Paraulota que ve del grec formada pel prefix endon (interior) i gamos (matrimoni o unió).
L'endogàmia es refereix, de forma genèrica a les unions físiques i afectives dins un mateix grup humà, que pot ser de caràcter social (membres d'una mateixa classe o professió), religiós (és el cas de minories), geogràfic (indrets relativament aïllats) o fins i tot amb llaços previs de cosanguinitat.

dimarts, 19 de març de 2013

Confraries gironines i jovent 2013

Sols unes ratlles breus per donar a conèixer algunes activitats que m'han arribat de dues confraries gironines dirigides a nens i joves i que tindran lloc durant aquests dies de Setmana Santa. Ignoro si alguna més ho ofereix, i òbviament queden apart les activitats que realitzi la Delegació de Joventut del Bisbat (Pasqua jove a Blanes i vetlles de pregària).

dijous, 7 de març de 2013

La temptació Savonarola

Estàtua de Savonarola a Ferrara, la seva ciutat natal
Girolamo Savonarola fou un religiós popular a la Florència del Quattrocento. Pertanyent a l'ordre dels dominics o predicadors, en els seus sermons proclamava la necessitat de reformar una Església corrupta així com la denúncia social i política, enfrontant-se tant a l'oligarquia urbana com al Papat.

dissabte, 23 de febrer de 2013

Segona Jornada Diocesana de Famílies

D'aquí poc menys de 36 hores s'iniciarà la segona Jornada (potser també escauria més el terme Trobada) de famílies de la diòcesi de Girona. Aquest any entorn la transmissió de la Fe en l'àmbit familiar, amb tallers per a diferents edats.

dilluns, 11 de febrer de 2013

Txecs i eslovacs

Algú em va comentar un cop que semblava tenir una debilitat pels estats o règims dissolts o del passat. No és la meva intenció defraudar-lo, així que avui tornem a Centreeuropa després de l'excursió africana del mes d'octubre:

Acotem el temps: la primera república txecoslovaca té una durada de poc més de vint anys, de 1918 a març de 1939. És succeïda per dos entitats: el Protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia, i la república Eslovaca. Després de la guerra sembla que es restaura, però poc després el partit comunista pren el poder i el retindrà fins 1989. Finalment l'u de gener de 1993, fa poc més de vint anys, va quedar separada en dues entitats independents.

dilluns, 4 de febrer de 2013

dimecres, 30 de gener de 2013

Fa 80 anys

Era un dimarts, 30 de gener. El President de la República, un vell militar de passat gloriós, hagué de cedir i nomenar al capdavant del gabinet aquell personatge que detestava.

dissabte, 19 de gener de 2013

Replantejar



En alguns moments de la nostra trajectòria vital hi ha aquell moment en què un es pregunta si està fent el correcte, si el camí que segueix l'està portant al lloc que desitjava quan el va emprendre, si està fent el possible per ser feliç i fer feliç el qui té al seu cantó. 

Dubtar està bé, és un signe de la nostra humanitat, de la nostra pròpia consciència, del Jo propi -manllevo la idea a Descartes-, de la nostra capacitat de reflexionar. ¡Malament rai si no tenim algun dubte, encara que sigui mínimament per triar entre melmelada d'albercoc o de maduixa!

Com deia, arriba un moment d'aturar-se, d'avaluar la rendibilitat (permeteu-me el llenguatge financer) del nostre esforç, de preguntar-se si val la pena i, en conseqüència, de prendre decisions. Els detonants d'aquestes situacions són dispars: un infart, un accident, unes simples paraules pronunciades per un tercer, un acte en aparença trivial...
Cadascú deu tenir algun exemple al cap, personal o protagonitzat per altres, en què algú ha decidit quelcom de trascendent en la seva vida que s'allunya del que era habitual en ell: deixar un important lloc d'executiu per anar a fer de pastor de cabres; uns estudis d'enginyeria per començar a cursar filologia semítica; una vida de festa contínua per entrar en un monestir budista -i viceversa-, o girs no tan copernicans com començar a fer esport quan tota la vida has estat ajagut al sofà, passar de fumar tabac ros a fumar Celtas, llençar aquell gerro que mai t'ha agradat, pensar si val la pena esmerçar esforços per algú que no ho aprecia, atrevir-se a creuar més que una salutació amb el senyor que et despatxa rera un taulell i que resulta ser una eminència en el camp de la filatèlia pakistanesa -la teva passió!-
Veritablement aquests temps estan essent de replantejament de moltes actituds, de paradigmes i models que fins fa poc semblaven intocables i que segurament han ofegat o amagat anhels millors. Si ha de ser per bé, benvinguts siguin.