Vet aquí una parròquia urbana que esllanguia, com tantes altres, i que semblava un geriàtric.
Vet aquí un grup de famílies creients que per trobar-se ells i els seus fills havien de fer vint minuts de cotxe des del seu lloc de residència fins un poblet a la vora del Ter, on tenien llogada la rectoria. I amb la pandèmia va ser pitjor!
Vet aquí una idea que va sorgir un setembre de 2020, de la que es va derivar una proposta. I un bisbe que va saber ser receptiu. I un mossèn que va entendre que se'n podria fer alguna cosa d'aquell oferiment.
I algú que va saber vèncer recels dels "de sempre", d'aquells que ja havien fet i feien prou feina mantenint obert aquell temple -els dies que tocava eucaristia-, i van acceptar que havien espais que es podrien compartir.
I unes pregàries a la Mare de Déu, que també van ajudar.
Un acord i un trasllat simbòlic en un dia que era a més l'advocació del Sant que dóna nom a la parròquia. Era el 18 de març de 2021.
Malgrat que la pandèmia encara cuejava el mes d'octubre següent havia 3 grups de catequesi allà, després d'anys i anys sense. Eren uns 20 infants. Ara continuen dos grupets i hi ha un altre de Seguiment.
I les celebracions eucarístiques van començar a tenir més afluència. I amb jovent que, un cop al mes, demanava la clau de l'església i s'hi trobava per pregar. Ara han variat i també comparteixen un mos.
Un grup de mares que s'hi troba amb freqüència.
I un grup d'homes que un dissabte al mes tenen humor de llevar-se ben aviat per trobar-s'hi a les set del matí i pregar. Qui els ho mana?
No és un canvi espectacular, no hi van multituds, però alguna cosa hi passa i caldria estar-hi atent.
