divendres, 25 de novembre de 2011

Émigrés

Avui una mica d'història de França...

Els émigrés (emigrats) eren, durant la Revolució Francesa, aquells que descontents pel rumb que prenien els aconteixements al país prenien voluntàriament el camí cap a un exili que creien seria temporal. S'instal·laven en contrades properes a França i molts, des d'allà, conspiraven sense èxit per fer caure els successius governs revolucionaris. 

dimecres, 23 de novembre de 2011

Cartes velles


En un racó del despatx tinc desats els meus escrits: quatre o cinc diaris, un esbós de novel·la (sí, de jovenet tenia ínfules de literat), unes fotos de quan es feien amb carret... I un bon feix de cartes.

dijous, 10 de novembre de 2011

Non nobis domine (no a nosaltres, Senyor)



Dedicat a un sastre amant de les llatinades que corre pel Nou Món.

"Non nobis Domine, sed nomini tuo da gloriam"
No a nosaltres Senyor, sinó a glòria del teu Nom (traducció matussera)

I si treu escó PxC?


La hipòtesi no és cap bestiesa: recordem que durant l'escrutini de les eleccions al Parlament de Catalunya l còmput li donava en algun moment algun escó a la Plataforma de Josep Anglada. Realment hagués estat xocant, però al cap i a la fi, no és també una representació d'una part dels ciutadans del país?
En sí segurament l'objectiu de l'Anglada en presentar-se era aprofitar per ensenyar la poteta i sondejar com li podia anar a les eleccions següents, a les locals del maig de 2011, i per introduir-se a les poblacions de l'àrea metropolitana de Barcelona. El resultat fou de 75.000 vots a tot Catalunya (2,42% dels vàlids) que a les municipals quedaria en 65.900 allà on es van formar llistes.

Ben mirat Plataforma per Catalunya té un missatge bàsic i un protagonisme excessiu del seu president, l'Anglada, però ha sabut fer de catalitzador d'un malestar latent a part de la població. Tot i això la fórmula li ha sortit bé sols aquí: els intents d'expansió de la marca a la resta de l'Estat no han reeixit.

Ara toca noves eleccions, a les Corts espanyoles. I el que subscriu, l'Home Tranquil, no descarta la sorpresa: baixa participació, expressió del descontentament de l'electorat votant "antisistema", nul·la competència dins el seu mateix espectre polític (no hi ha llistes falangistes, ni de DN, MSR, AES...), recepció de vots decebuts tant de dreta com d'esquerra (en aquest punt hauriem de recordar els orígens socialistes de molts dels líders feixistes del període d'entreguerres, com Mussolini)... 
Trobo que hi ha números per a que ho tregui, això sí, sols a la província de Barcelona, que envia 31 diputats, allà va aplegar uns 57.500 vots el novembre de l'any passat i uns 52.800 a les locals. Si ho aconsegueix serà una sorpresa desagradable per a l'establishment i molts que no ho són.  La cara d'algun progressista de pa sucat amb llet la nit electoral seria boníssima.


Personalment no hi tinc simpatia -aquell senyor és un histrió que sols repeteix el leitmotiv antiinmigració-, però també penso que per reforçar un cos malalt cal una bona febrada de tant en tant. 
I per últim una recomanació de lectura: Ultracatalunya, de Xavier Casals, La esfera de los libros, 2006; pp,375-441, dedicats als primers anys de la formació de la que parlo avui.