dijous, 18 de juny de 2015

Waterloo




Doncs, d'això... Avui un record de la derrota de Napoleó, que intentava recuperar la iniciativa un cop escapat del seu confinament a l'illa d'Elba.


Els comentaristes del fet d'avui obviaran que el fet d'armes en sí s'ha de posar en context i que tant important com la derrota de Bonaparte és el que en aquells moments s'acabava de coure a Viena: un nou ordre europeu. Nou encara que signifiqués restaurar l'Antic Règim.

Una opció idològica que, tot i això, hagué d'acceptar alguns dels canvis que les revolucions liberals havien començat vint-i-tants anys llargs abans: la sistematització legislativa, el concepte de propietat, la supressió de la servitud, la secularització del estats eclesiàstics (visible a Alemanya on els bisbes deixaren de ser prínceps), àdhuc donar pas a una nova classe social que s'havia enfortit, la burgesia.

Però això era qüestió de temps. Alguns ho van capir i van fer les passes necessàries per canalitzar-ho (cas dels anglesos) i altres ni havent passar les penalitats, cas de Carles X i els ultramontans francesos.





Resultat d'imatges de waterloo wellington blücher
Els vencedors de Waterloo: Arthur Wellesley -duc de Wellington- i von Blücher

Cap comentari: