dimecres, 26 de gener del 2011

Diaris a la universitat

He passat aquest migdia davant una facultat universitària i no m'he resistit a entrar uns moments. Per recordar vells temps, pensareu... Doncs no! Per agafar un diari gratis! És clar que puc fullejar-ne mentre faig un cafè fora de la feina, però aquest me'l puc endur tranquil·lament a casa.
N'hi havia 2 pilons al hall (forma snob d'anomenar el vestíbul de tota la vida): El Periódico (versió catalan) i La Vanguardia, a disposició de qui passés pel seu cantó.
Per atzar en prendre La vanguardia se m'ha quedat enganxat l'albarà de control que deu tenir la distribuïdora. Allà s'hi llegeix de quants exemplars es componia el lot: 400.
Fem els càlculs:
Preu de l'exemplar (P.V.P.): 1,20 €
Exemplars repartits avui: 400
Per tant: 1,20 € x 400= 480,00 €/dia
Suposem però que es fa un preu especial, com el dels subscriptors (amb un 30%) de descompte, i sols amb entregues de dilluns a divendres.
Preu de l'exemplar (orientatiu, 30% descompte): 0,84 €
Exemplars entregats a la universitat: 400
Cost de l'entrega d'un dia a la universitat: 336,00 €

No està malament, oi? Provem ara 5 dies a la setmana.
336,00 €/dia x 5 dies= 1.680,00 €

Tenim 52 setmanes durant l'any, veritat? Llavors el càlcul és:
1.680,00 €/setmana x 52 setmanes/any= 87.360,00 €!

Caram! per ser una xifra orientativa no està malament... La universitat se'ls deu gastar bé, no li valdria més destinar-ho a adequació d'aules, espais, beques...?

Em diuen que també es troben diaris d'aquest tipus al Trueta de Girona -nom oficial Hospital Universitari Doctor Trueta-. Llavors la gerència del centre es deu gastar la mateixa quantitat o més, perquè allà no tanquen el cap de setmana, en que malalts i visitants estiguin ben informats amb diaris editats a Barcelona, no a Madrid perquè encara augmentarien les aturades cardíaques, ni tampoc de  capitals comarcals.

En total una distribució així comporta uns guanys estimatius de 174.720,00 €/anuals en subscripcions massives  (universitat i hospital) a la meva ciutat.

Si la situació es repeteix a altres llocs ja podem anar fent comptes. Ens hi animem?

Però, ¿de veritat creiem que això ho fan universitats i hospital gratis et amore?
¿No serà que durant anys ha hagut algú que ha pagat la compra massiva d'exemplars de 2 grups mediàtics radicats a Barcelona per d'aquesta manera tenir-los contents i amb bona actitud envers els interessos del comprador? Una subvenció encoberta?
Els diners que s'han destinat a aquestes finalitats... ¿No podien tenir altres objectius, com la millora d'assistència sanitària, la construcció i adequació de centres escolars, la millora de la formació, l'ajut a entitats que realitzen tasques d'assistència social, etc.?
Notaran aquestes "subscripcions" la necessària retallada pressupostària?  

Per cert, continuo opinant que La Vanguardia és el diari català més venut. No és el mateix que llegit. Almenys El Periódico té una línia editorial clara i definida.

dimarts, 25 de gener del 2011

Redescobrint discos

Com poden imaginar-se els lectors habituals m'apassiona la música clàssica, des que m'hi vaig introduir amb 12 anys. La resta no ho comprenien, però també era una forma de distingir-me.

divendres, 14 de gener del 2011

Filosofia al sobretaula

A veure... En un dinar familiar d'aquests dies va sortir el tema de les creences i al final vam acabar (van acabar) parlant de filosofia, de la ciència i del llenguatge. El que em va quedar més són dues idees:
- el factor cultural, l'esquema o paràmetres bàsics a partir dels quals l'individu construeix la seva relació amb el món. No partim de zero en el coneixement, tenim un entorn que ens condiciona, i si no el tinguéssim hauríem de muntar-nos-el.
- "l'embruixament del llenguatge", pel que es veu el terme ja l'inventa Ludwig Wittgenstein. Vivim presos del nostre llenguatge, del concepte al que vinculem les paraules i això dificulta molts cops la comprensió de l'altre, sobretot si aquest parteix de paràmetres diferenciats.