dijous, 20 d’agost de 2020

Memento mori

Recorda que ets mortal

Diuen les fonts clàssiques que aquesta frase la repetia al general victoriós que entrava triomfal pels carrers de Roma, pujat a una quadriga i seguit per les seves tropes, presoners, botí de guerra, senadors i líctors, un esclau que al seu cantó subjectava la corona de llorer reservada als triomfadors.

- Recorda que ets mortal!

"Els llorers del Cèsar", BD de Goscinny i Uderzo; Font: iesfuente.com 

Altres fonts afirmen que la frase era més llarga:
- Respice post te! Hominem esse memento! (Mira al teu darrera! Recorda que ets home!)

En tot cas un advertiment dels antics romans sobre la fugacitat de la fama, dels honors, de plaers, de riqueses terrenals... De la vida.

L'home modern fa temps que va oblidar-ho: ha jugat a ser Déu, modificant allò creat. En alguns casos ha anat bé (jo mateix porto dins meu un giny que substitueix un defecte congènit), i en altres ha trobat els seus límits, i no els ha sabut acceptar.

Recordem que som mortals?

Cap comentari: