(Font de la fotografia: Diari de Girona, edició 30-III-2009)
Vet aquí que una vegada uns maulets "pacífics" es van llevar un diumenge -tard perquè a l'habitual ressaca s'afegia el canvi d'hora- i es preguntaren: Què farem avui? A qui anem a tocar els...? Reunits en assemblea, i després de molt deliberar, decidiren muntar una kontramanifestació, per variar una mica, ja que, com tothom sap, la feina dels Maulets és manifestar-se dia sí i dia també per qualsevol cosa (sigui el pla de Bolonya, sigui la família Puigmoltó, sigui el processament de companys per cremar fotos de Sara Montiel en bikini...).
- I sobre què fem la kontramanifestació?, digué assenyadament algú.
- Trankils, kompanys, ja trobarem alguna manifestació per kontramanifestar-nos! - respongué el líder de l'assemblea per akell ... aquell (perdó) dia.- Només ens kal el material de sempre: pankartes, megàfon i voluntat! Vinga, per Katalunya!
Els nostres amiks Maulets van enkaminar-se cap al centre de Girona, l'antigament molt levítica (levítika) ciutat, ara ja un mar d'avorriment. No trobaven res: ni uns guiris que preguntessin adreces en castellà, ni un empresari de la construcció que fes un ERO, les seus del PP i de Ciutadans estaven tancades... I quan s'enkaminaven a un dels seus antics locals (bé d'antics res perquè els que eren joves en aquell moment ja no hi militen) per prendre la birra d'esmorzar, allà a la plaça del Vi van trobar finalment algú. Kina il·lusió!
I què feien allà? I qui eren? Famílies, joves, avis amb globus vermells, música i cartells de "Sí a la Vida" "Dret a Viure" i coses per l'estil. Una colla de fatxes, vaja, que agredien el personal enmig d'una plaça deserta i que volien assaltar l'Ajuntament de la ciutat de Girona.
Com (Kom) tots sabem els Maulets són lleials amb el poder establert i no podien quedar-se ni de braços plegats ni de megàfons tancats. Allà mateix, espontàniament, muntaren la kontramanifestació: desplegaren la pankarta i hi escrigueren una konsigna a favor de l'avortament lliure, vull dir de l'erradicament de malalties de 9 mesos en les dones. Pel megàfon els lemes klàssics, de sempre "Nosaltres parim (sí, fins i tot el noi amb pinta de flipat ke havia enmig), nosaltres decidim", "Dret al propi cos", "Fora el patriarkat" i "Opus Dei fora de Girona" (de llarg la més creativa).
I què van fer el grup de famílies concentrades a la plaça? Enlloc de continuar l'assalt a la Bastilla, vull dir l'Ajuntament de Girona, giraren cua i muntaren: una KONTRA-KONTRAMANIFESTACIÓ!!!
Els escamots camisablaus es precipitaren contra els pacífiks kontramanifestants Maulets disposats a apallissar-los però la gloriosa policia municipal (guripes pels amics) que estava a l'aguait ho impedí interposant-se i fent recular a cops de porra els fatxes. Al cap de poc arribà la Cavalleria, vull dir els Mossos d'Esquadra, tant puntual com sempre per protegir els Maulets de les ires dels antiavortament/provida.
Sortosament no prengueren mal, però aquells fastigosos provida afogaven les consignes que des del megàfon difonia el líder (escollit allà mateix per assamblea sobirana). I quines consignes empraven els antiavortament? Doncs "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir/ que us va parir/que va parir els Mossos/que va parir els guripes (perdó, municipals)" Allà tot Déu paria!
Després de mitja hora d'escridassada dels kontra-kontramanifestants l'assemblea sobirana de Maulets reunida a la plaça mateixa, rera la pancarta, decidí:
Dit i fet. Ja s'encarregarien els Mossos d'escalfar aquella colla de passerells. I aquests, en veure'ls dissoldre's va deixar la contra-contramanifestació per tornar a ser el que eren: una manifestació per la vida dels que no poden fer-ho.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que la contracrònica del diumenge s'ha acabat.
(Com veieu aquella colla de perillosos fatxes s'encarava ben armada i amb ganes de brega amb els Maulets defensors de la pàtria)
- I sobre què fem la kontramanifestació?, digué assenyadament algú.
- Trankils, kompanys, ja trobarem alguna manifestació per kontramanifestar-nos! - respongué el líder de l'assemblea per akell ... aquell (perdó) dia.- Només ens kal el material de sempre: pankartes, megàfon i voluntat! Vinga, per Katalunya!
Els nostres amiks Maulets van enkaminar-se cap al centre de Girona, l'antigament molt levítica (levítika) ciutat, ara ja un mar d'avorriment. No trobaven res: ni uns guiris que preguntessin adreces en castellà, ni un empresari de la construcció que fes un ERO, les seus del PP i de Ciutadans estaven tancades... I quan s'enkaminaven a un dels seus antics locals (bé d'antics res perquè els que eren joves en aquell moment ja no hi militen) per prendre la birra d'esmorzar, allà a la plaça del Vi van trobar finalment algú. Kina il·lusió!
I què feien allà? I qui eren? Famílies, joves, avis amb globus vermells, música i cartells de "Sí a la Vida" "Dret a Viure" i coses per l'estil. Una colla de fatxes, vaja, que agredien el personal enmig d'una plaça deserta i que volien assaltar l'Ajuntament de la ciutat de Girona.
Com (Kom) tots sabem els Maulets són lleials amb el poder establert i no podien quedar-se ni de braços plegats ni de megàfons tancats. Allà mateix, espontàniament, muntaren la kontramanifestació: desplegaren la pankarta i hi escrigueren una konsigna a favor de l'avortament lliure, vull dir de l'erradicament de malalties de 9 mesos en les dones. Pel megàfon els lemes klàssics, de sempre "Nosaltres parim (sí, fins i tot el noi amb pinta de flipat ke havia enmig), nosaltres decidim", "Dret al propi cos", "Fora el patriarkat" i "Opus Dei fora de Girona" (de llarg la més creativa).
I què van fer el grup de famílies concentrades a la plaça? Enlloc de continuar l'assalt a la Bastilla, vull dir l'Ajuntament de Girona, giraren cua i muntaren: una KONTRA-KONTRAMANIFESTACIÓ!!!
Els escamots camisablaus es precipitaren contra els pacífiks kontramanifestants Maulets disposats a apallissar-los però la gloriosa policia municipal (guripes pels amics) que estava a l'aguait ho impedí interposant-se i fent recular a cops de porra els fatxes. Al cap de poc arribà la Cavalleria, vull dir els Mossos d'Esquadra, tant puntual com sempre per protegir els Maulets de les ires dels antiavortament/provida.
Sortosament no prengueren mal, però aquells fastigosos provida afogaven les consignes que des del megàfon difonia el líder (escollit allà mateix per assamblea sobirana). I quines consignes empraven els antiavortament? Doncs "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir/ que us va parir/que va parir els Mossos/que va parir els guripes (perdó, municipals)" Allà tot Déu paria!
Després de mitja hora d'escridassada dels kontra-kontramanifestants l'assemblea sobirana de Maulets reunida a la plaça mateixa, rera la pancarta, decidí:
1) que ja havien complert els objectius del dia,
2) que com que eren tan bons podien perdonar la vida a aquella munió de pares, mares, nois, noies, mainada i gent gran que els feia la guitza, total ja tenen dies per fer-ho ells.
3) que es feia tard i que les birres no es poden esperar, i que després cal anar a dinar a cals pares, que a la mare no li agrada que es refredi el rostit del diumenge.
I per tots aquest punts s'acordà:Únic.- La dissolució pacífica de la kontramanifestació, pleguem la pancarta i fins demà al vespre, que toca sessió d'adoctrinament.
Dit i fet. Ja s'encarregarien els Mossos d'escalfar aquella colla de passerells. I aquests, en veure'ls dissoldre's va deixar la contra-contramanifestació per tornar a ser el que eren: una manifestació per la vida dels que no poden fer-ho.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que la contracrònica del diumenge s'ha acabat.
(Com veieu aquella colla de perillosos fatxes s'encarava ben armada i amb ganes de brega amb els Maulets defensors de la pàtria)Semos peligrosos, nos llaman maleantes...
P.S. I aquí unes imatges preses del Youtube... El tiu aquest de la nena a coll surt massa, em sona la seva cara... Ah sí, cada matí al mirall.
6 comentaris:
M'alegra sobremanera que Girona es mogui amb tanta gent, ja que com dius, jo la feia apagada. És qüestió d'aprofitar la "sinergia". El que no ha quedat clar si van aparèixer les porres o no. Els porros suposo que sí:)
Tens raó, ha costat mobilitzar-se i no som tots els que hauríem de ser, però ha estat un pas. I el que féssim callar aquells galifardeus és un petit gran triomf.
No, no va haver gresca perquè guripes i Mossos eren enmig, però alguns es van encarar amb ells (precisament 2 eren amics nostres, pares de família).
Això sí els Mossos no van marxar de la plaça fins que tothom va haver escampat la boira: es veu que famílies amb 4, 7 o 8 fills són elements subversius.
Molt bona! Jo tampoc no ho hagués dit mai de Girona (per ignorància meva, probablement), però en qualsevol cas m'alegro que sigui així.
Estic completament segura que a Girona hi ha molta, molta i molta gent que pensa com els qui erem a la manifestació. És una veritable pena que no hi fossim tots, els que pensem, sense aprofudir massa, que a les 22 setmanes el feto te identitat pròpia i que no volem que les nostres filles amb 16 anys puguin avortar sense que nosaltres ho sabem.
Gràcies a tots els que van anar.
Benvolgut Home Tranquil,
el dia de la Trobada per la Vida, al final, un 'Guripa' que semblava 'Guripa-en-cap' va reconèixer que 'La Cavalleria' va fer enrrera contra els Pro-vida, perquè saben que els causaria menys mals de cap. Amb la que està caient amb el tema dels Mossos...doncs els Pro-vida els fem un favor. Quins nassos.
Blogger, aprofito per felicitar-te pels teus escrits i l'estil, efectivament tranquil i agradable.
Hola Xavier,
Tens tota la raó en això de fer-nos fer el pas enrera. Mireu, el text inicialment no vaig plantejar-lo en el to humorístic (o sarcàstic) en què ha quedat i si no n'he fet menció és perquè canviava les tornes de la història.
Publica un comentari a l'entrada