Ille mi par esse Deo uidetur
ille, si fas est, superare diuos
qui sedens adversus identidem te
spectat et audi
dulce ridentem, misero quod omnes
eripit sensus mihi: nam simul te,
Lesbia, aspexi, nihil est super me
uocis in ore
Lingua sed torpet, tenuis sub artus
flamma demanat, sonitu suopte
tintinant aures, gemina teguntur
lumina nocte
Otium, Catulle, tibi molestus est,
Otio exultas nimiumque gestis
Otium et reges prius et beatas
perdidit urbes.
ille, si fas est, superare diuos
qui sedens adversus identidem te
spectat et audi
dulce ridentem, misero quod omnes
eripit sensus mihi: nam simul te,
Lesbia, aspexi, nihil est super me
uocis in ore
Lingua sed torpet, tenuis sub artus
flamma demanat, sonitu suopte
tintinant aures, gemina teguntur
lumina nocte
Otium, Catulle, tibi molestus est,
Otio exultas nimiumque gestis
Otium et reges prius et beatas
perdidit urbes.
Feia temps que no recitava el poema, és el LI dels carmina de Catul. És una versió llatina del que uns segles abans escribí la poetessa grega Safo de Lesbos.
En les tres primeres estrofes es descriu com és d'afortunat aquell que està davant de l'estimada (ell l'anomena Lesbia per Safo) i el que sent el pobre Catul: la llengua se li entrebanca i li falla la veu, sent flamarades sota la pell, li tremolen les oïdes i li sembla que ha arribat la nit.
L'última estrofa és l'afegit original de Catul: "L'oci no t'és profitòs, Catul. Exultes per l'oci. Ja per l'oci anteriorment caigueren reis antics i ciutats felices" El poeta es renya a sí mateix per abandonar-se als sentits.
No crec que en 2000 anys hagin vairat gaire les reaccions davant la persona estimada...
En les tres primeres estrofes es descriu com és d'afortunat aquell que està davant de l'estimada (ell l'anomena Lesbia per Safo) i el que sent el pobre Catul: la llengua se li entrebanca i li falla la veu, sent flamarades sota la pell, li tremolen les oïdes i li sembla que ha arribat la nit.
L'última estrofa és l'afegit original de Catul: "L'oci no t'és profitòs, Catul. Exultes per l'oci. Ja per l'oci anteriorment caigueren reis antics i ciutats felices" El poeta es renya a sí mateix per abandonar-se als sentits.
No crec que en 2000 anys hagin vairat gaire les reaccions davant la persona estimada...
4 comentaris:
Genial! Segur que l'has tret del llibre de la nova edició "econòmica" de la Bernat Metge.
Doncs...No: l'he pouat de la meva memòria. M'explico: a 1er any d'universitat vaig cursar l'assignatura de Llatí I. el primer autor que tractàvem era Aulus Gelli i "Les nits àtiques". El segon Gai Valeri Catul i alguns dels seus carmina. Aquest i un altre me'ls vaig aprendre de memòria.
Que poc sabem de les coses, tan parlar de lesbianisme i quasi ningu ha llegit res. Els de l'illa eviten dir d'on són.
(Amb la meva opinió em sembla que el tipus la lletra dels posts és moolt petita, i és més llegible la font que hi ha als comentaris)
En quant la bicicleta: jo ja tinc la canalla més grans i ja van soles. Aprofita-ho!
Gràcies Pafiam, prenc nota i de seguida ho faig.
D'altra banda: Lesbos és una illa grega, d'on era la poetessa Safo, que hi fundà una mena de centre educatiu per noies. La manera de cantar l'amor dóna lloc a la interpretació "lésbica".
Publica un comentari a l'entrada