Nota: l'autor té coneixement del fet de forma parcial, la font d'informació no ha pogut ser contrastada.
Els fets són de fa poc menys de deu anys:
Vet aquí que una estrella de la lírica nacional vinculat a una població concreta va decidir promoure un concurs de cant per a joves promeses que tindria lloc allà mateix.
El prestigi del patrocinador i el que comportaria el concurs, motivaren que a algú se li acudís cloure tal certamen no amb una entrega de premis, sinó amb la representació d'una òpera.
En principi es van posar a treballar: seleccionaren el títol, emparaularen una orquestreta de comarques (surten més barates que les situades a la capital), es parlà amb un cor de cert prestigi local (àdhuc es repartiren partitures), s'iniciaren tractes per fer la representació un teatre d'estil italià, es contactà amb les autoritats culturals per aconseguir finançament seriós... I tothom començà a treballar la seva part.
Però als dos mesos escassos d'iniciar-se les passes, tot s'interrompé: des de dalt es digué que allò no podia ser. Era molt maco que des de comarques els agradés la música i àdhuc l'òpera, això ajuda a elevar el nivell cultural del país. Però això de voler produir un espectacle de tal envergadura era massa! No pertocava als pagesots de fer representacions d'òpera, per això ja havia a la Metròpoli un Gran Teatre aixecat, com Au Fènix de les cendres, amb el pressupost de tot el país.
Les partitures es treieren dels faristols, tornaren a les carpetes i prestatgeries, la població es conformà amb mantenir el seu festival d'estiu i d'aquella òpera no es va tornar a sentir ni gall ni gallina (i mai més ben dit, que som a pagès!) .
Si la cosa fou d'aquesta manera ja veiem com tracta la Metròpoli al Rerepaís (hinterland).
Per cert, no he dit quin títol era. Us en posaré un fragment perquè l'endevineu. I el gaudiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada