Amb humor el pare ens diu que es farà una samarreta on posi:
"No sóc de l'Opus,
a casa tinc tele,
conec els preservatius
...I tinc 4 fills!"
Veritablement la societat ibèrica ha girat l'esquena a la natalitat. Les famílies nombroses són o bé d'immigrants de religió musulmana o bé se'ls titlla d'ultracatòlics (i es menciona de pas a la prelatura de l'OD).
Una cosa és tenir criatures i l'altra pujar-les, és ben cert. Una escola donarà instrucció, però l'educació es rep a casa. Tenir molts fills no vol dir que siguis millor pare, sinó com creixin. I en això els que som pares ho hem de tenir clar. Un amic comentava sàviament: "què fàcil és que qualsevol estúpid/a sigui pare, però per conduir t'obliguen a treure't el carnet".
Quan pel carrer ens creuem amb una família de turistes europeus sovint la meva dona i jo fem una ràpida identificació: pare, mare i un, dos, tres fills, o quatre. I se'ls veu ben normals! Per què aquí no?
Algú va dir fa un temps que una societat amb nens és una societat que té esperança, i per tant una societat envellida no espera gaire del futur. Tant malament ens veiem?
És veritat, se m'oblidava: "les criatures costen molt de mantenir" et diuen. També el tren de vida de força gent costa mantenir: casa, apartament a la platja o a la muntanya (o ambdós), cotxes i potser alguna moto, vacances cada any ves-a-saber-on a més dels ponts festius, multiplicitat de regals de Nadal, restaurants pel cap de setmana (i són de moda millor), roba de marca, activitats a dojo...
No es tracta de fer vida d'ermitans, però si aquesta societat ha millorat no és per ser massa pròdig ni escàs. Els nostres pares van "invertir" en nosaltres en mesura de les seves possibilitats. La situació actual és per haver estat massa pròdigs i confondre despesa per inversió. Podem dedicar recursos i temps als nostres fills i també a nosaltres mateixos.
Recentment hem estat pares, per tercer cop. Ja durant l'embaràs hem hagut d'aclarir que no es tractava de cap relliscada, que el nombre de fills que vulguem tenir és cosa nostra, replicar algú amb respostes com "bé que algú haurà de pagar les pensions" (és cert que podria haver pensat en metges i especialitats concretes)... Quan ens vam casar teníem clar que estàvem oberts a la vida i que els educaríem amb responsabilitat,o almenys ho intentem així.
Crec que encarregaré al meu amic, futur pare de 4 fills, una samarreta similar.
Per cert, adjunto alguns enllaços d'un bloc amic sobre temes que he deixat al tinter o esbossat lleugerament, aquí (maternitats tardanes), aquí i també aquí (tercers fills).
No es tracta de fer vida d'ermitans, però si aquesta societat ha millorat no és per ser massa pròdig ni escàs. Els nostres pares van "invertir" en nosaltres en mesura de les seves possibilitats. La situació actual és per haver estat massa pròdigs i confondre despesa per inversió. Podem dedicar recursos i temps als nostres fills i també a nosaltres mateixos.
Recentment hem estat pares, per tercer cop. Ja durant l'embaràs hem hagut d'aclarir que no es tractava de cap relliscada, que el nombre de fills que vulguem tenir és cosa nostra, replicar algú amb respostes com "bé que algú haurà de pagar les pensions" (és cert que podria haver pensat en metges i especialitats concretes)... Quan ens vam casar teníem clar que estàvem oberts a la vida i que els educaríem amb responsabilitat,o almenys ho intentem així.
Crec que encarregaré al meu amic, futur pare de 4 fills, una samarreta similar.
Per cert, adjunto alguns enllaços d'un bloc amic sobre temes que he deixat al tinter o esbossat lleugerament, aquí (maternitats tardanes), aquí i també aquí (tercers fills).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada