dimecres, 22 de novembre de 2017

Rákosi i el fuet

Mátyás Rákosi (1892-1971), nascut Rosenfeld, fou un dirigent comunista hongarès de mitjans dels segles XX. Exiliat per oposar-se al règim autoritari de Horthy, tornà al seu país amb les tropes soviètiques amb la missió d'implantar un règim afí al de Moscou (1945).
Budapest, 1954. február 6. A Szakszervezetek Országos Tanácsa (SZOT) teljes ülésén Nagy Imre miniszterelnök (b), Rákosi Mátyás, a Magyar Dolgozók Pártja Központi Vezetőségének első titkára (k) és  Mekis József, a SZOT titkára (j). Magyar Fotó: Bojár Sándor
Al centre Rákosi, entre Imre Nagy (esq.) i Josef Mekis
Font: www.hirago.hu

Per dur-ho a terme no va a dubtar a emprar la tàctica del salami (Szalámitaktika), el desgast paulatí i progressiu de les forces socials i polítiques no adeptes. 

Tot just acabada la guerra i derrotats els aliats magiars dels nazis, ¿qui es podia oposar frontalment al comunisme? 
Bé amb amenaces, presó o eliminació física, tot de possibles opositors van ser esborrats de la vida pública, per fases. Des del "tu ets un feixista!" fins al "Com és que t'oposes al progrés del poble?". 
Primer van caure les restes de forces conservadores i dretanes (aristocràcia, clergat, burgesia...), després els agraris, més tard els socialdemòcrates...Qualsevol contestació pública al comunisme imperant va quedar ofegada.
Com un salami (popular embotit magiar) va ser laminada, llescada... I cruspida.





Ara imaginem una societat que s'identifica amb els embotits, com per exemple... Un fuet!
Primer en traiem un tall per aquells que neguen l'existència mínima d'aquest fu... Societat -perdó-. Això és un culet, aquell on hi ha el cordill per penjar o el fermall per tancar la tripa.
Després treus un tall pels qui ho veuen com una regió, un fuet més...
Un altre pels d'una mera autonomia...
Un altre pels que neguen dret a decidir... 
Un altre tall llescat pels partidaris del federalisme,
Per terceres vies, tipus confederació i Estat lliure associat? Una altra llesca, ben fineta aquesta vegada, que va quedant menys.

Ja no queda tant com al principi. Podríem triar entre voler el fuet amb un llonguet burgès, un tall de barra amb pa amb tomata, o unes torrades proletàries amb all i oli.

Pels burgesets neoliberals reconvertits a l'alliberament nacional? Una altra llesca!
Menestrals de la corda "català emprenyat" amb ínfules lleugerament socialdemòcrates? Un altre tall!
Col·lectivistes de bandera roja, puresa étnico-ideològica i activisme altermundialista...

Seguim?

I què en queda?


Resultat d'imatges de fuet tallant
Anar llescant fuet. Qui se'l menjarà? (font www.carnisseriameya.com)
El dubte que tinc és qui es cruspirà el fuet? 
Un jacobí espanyolista? 
Un republicà camisa vella
Un alternatiu? 


...O tots tres junts?