Fent el Pelegrí, de Tossa

Una de les expressions populars de les comarques gironines més vinculades a la Fe és el Vot del Pelegrí, que celebra cada any la vila de Tossa, a la comarca de la Selva.

Alguna cosa hi passa

Vet aquí una parròquia urbana que esllanguia, com tantes altres, i que semblava un geriàtric.

Vet aquí un grup de famílies creients que per trobar-se ells i els seus fills havien de fer vint minuts de cotxe des del seu lloc de residència fins un poblet a la vora del Ter, on tenien llogada la rectoria. I amb la pandèmia va ser pitjor!

Vet aquí una idea que va sorgir un setembre de 2020, de la que es va derivar una proposta. I un bisbe que va saber ser receptiu. I un mossèn que va entendre que se'n podria fer alguna cosa d'aquell oferiment.

I algú que va saber vèncer recels dels "de sempre", d'aquells que ja havien fet i feien prou feina mantenint obert aquell temple -els dies que tocava eucaristia-, i van acceptar que havien espais que es podrien compartir.

I unes pregàries a la Mare de Déu, que també van ajudar.

Un acord i un trasllat simbòlic en un dia que era a més l'advocació del Sant que dóna nom a la parròquia. Era el 18 de març de 2021.

Malgrat que la pandèmia encara cuejava el mes d'octubre següent havia 3 grups de catequesi allà, després d'anys i anys sense. Eren uns 20 infants. Ara continuen dos grupets i hi ha un altre de Seguiment.

I les celebracions eucarístiques van començar a tenir més afluència. I amb jovent que, un cop al mes, demanava la clau de l'església i s'hi trobava per pregar. Ara han variat i també comparteixen un mos.

Un grup de mares que s'hi troba amb freqüència. 

I un grup d'homes que un dissabte al mes tenen humor de llevar-se ben aviat per trobar-s'hi a les set del matí i pregar. Qui els ho mana? 

No és un canvi espectacular, no hi van multituds, però alguna cosa hi passa i caldria estar-hi  atent.

La rata de biblioteca: La Gran Fortuna

 

La Gran fortuna (The great Fortune; Balkan Trilogy I), Olivia Manning; Libros del Asteroide, 2020. Trad. al castellà d’Eduardo Jordà i epíleg de Rachel Cusk.

Pocs títols de les nostres llibreries enfoquen la Segona Guerra Mundial des de punts diferents als occidentals (francès, britànic, àdhuc alemany), per això el que es situï l’acció de la trama en un escenari diferent és interessant, valuós i complementa (i molt) aquesta visió. El que va començar com una resposta (tardana) de les democràcies occidentals a l’expansionisme nazi va acabar afectant la pràctica totalitat del continent i el desenllaç bèl·lic ha marcat la història d’aquest.

Forta, Senzilla i Discreta

 Si pensem bé en la nostra àvia els adjectius que ens venen al cap són els de Forta, Senzilla i Discreta.

Memento mori

Recorda que ets mortal

Diuen les fonts clàssiques que aquesta frase la repetia al general victoriós que entrava triomfal pels carrers de Roma, pujat a una quadriga i seguit per les seves tropes, presoners, botí de guerra, senadors i líctors, un esclau que al seu cantó subjectava la corona de llorer reservada als triomfadors.

- Recorda que ets mortal!

"Els llorers del Cèsar", BD de Goscinny i Uderzo; Font: iesfuente.com 

Altres fonts afirmen que la frase era més llarga:

- Respice post te! Hominem esse memento! (Mira al teu darrera! Recorda que ets home!)

En tot cas un advertiment dels antics romans sobre la fugacitat de la fama, dels honors, de plaers, de riqueses terrenals... De la vida.

L'home modern fa temps que va oblidar-ho: ha jugat a ser Déu, modificant allò creat. En alguns casos ha anat bé (jo mateix porto dins meu un giny que substitueix un defecte congènit), i en altres ha trobat els seus límits, i no els ha sabut acceptar.

Recordem que som mortals?

Neversent letters -1-THW

Convalescent d'una operació complicada vaig haver de passar unes setmanes allunyat de la meva família, que immersa en la rutina escolar i laboral, no podia atendre'm. 

Primeres lectures

Les primeres lectures que un recordo, més enllà del llibre de text de la senyora de B. pertanyen a la meva etapa de 7-8 anys.