No he comentat que van portar-me els Reis: un CD de l'òpera de Toldrà "El giravolt de maig". De l'autor ja vaig fer un comentari en un escrit anterior sobre els nostres músics. Ara parlaré de la versió d'aquesta delicatessen, una òpera de butxaca per gaudir, amb els versos de Josep Carner.
Constato amb tristesa que és la segona gravació que se'n fa, malgrat haver-se estrenat fa 80 anys. La primera versió era protagonitzada per Francesca Callao, Anna Ricci i Joan Ferrer en els papers principals, dirigits per Antoni Ros-Marbà al front de l'Orquestra Simfònica Catalana. D'això ja fa uns 40 anys.
Aquesta vegada Ros-Marbà s'ha tornat a posar al capdavant d'una orquestra, en aquest cas la OBC (antiga Ciutat de Barcelona, ara Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya -quin nom més pedant-) i amb joves intèrprets i algun més veterà (com Joan Cabero i Stefan Palatchi) ha enregistrat l'òpera de Toldrà i Carner.
Fa uns mesos ens estàrem al peu de la serra del Tallat, a Vallbona de les Monges. Crec que aquell lloc deuria ser la font d'inspiració per Carner.
M'explico: l'acció és a un hostal de muntanya, al que arriba el toc de les campanes del "convent que hi ha al fons de la vall" (Vallbona i el seu cenobi cistercenc); el baix és el bandoler Perot de l'Armentera (hi ha una població propera coneguda com el Pont de l'Armentera, res a veure amb el municipi empordanès, que és a la plana del Fluvià), i per últim es parla de la visita del Sr. Arquebisbe (la Serra del Tallat pertany a l'arxidiócesi tarragonina, l'única que havia llavors a Catalunya, mal que pesi als barcelonins).
Aquesta vegada Ros-Marbà s'ha tornat a posar al capdavant d'una orquestra, en aquest cas la OBC (antiga Ciutat de Barcelona, ara Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya -quin nom més pedant-) i amb joves intèrprets i algun més veterà (com Joan Cabero i Stefan Palatchi) ha enregistrat l'òpera de Toldrà i Carner.
Fa uns mesos ens estàrem al peu de la serra del Tallat, a Vallbona de les Monges. Crec que aquell lloc deuria ser la font d'inspiració per Carner.
M'explico: l'acció és a un hostal de muntanya, al que arriba el toc de les campanes del "convent que hi ha al fons de la vall" (Vallbona i el seu cenobi cistercenc); el baix és el bandoler Perot de l'Armentera (hi ha una població propera coneguda com el Pont de l'Armentera, res a veure amb el municipi empordanès, que és a la plana del Fluvià), i per últim es parla de la visita del Sr. Arquebisbe (la Serra del Tallat pertany a l'arxidiócesi tarragonina, l'única que havia llavors a Catalunya, mal que pesi als barcelonins).
Boni Carrillo comentà el 7/5/2008
Jo vaig cantar l'opera aquesta fa uns anys a Sabadell fent el paper de bandoler. Una preciositat i molt graciosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada