En pocs dies hem observat la transformació del nostre entorn natural per l'arribada de la primavera: broten fulles, floreixen arbres i herbes, les temperatures diürnes pugen...
Els grecs i posteriorment els romans, que ho adaptaven tot, tenien una explicació mitològica:
Els grecs i posteriorment els romans, que ho adaptaven tot, tenien una explicació mitològica:
Dèmeter era la deessa de la fertilitat i l'agricultura, filla de Cronos i germana de Zeus, Posidó, Hera i Hades.
De Zeus havia tingut una filla (els déus de l'Olimp no s'hi miraven gaire i s'emparellaven amb tot el que es movia) que es deia Perséfone. Pel que sembla la noia feia goig i un dia que estava tota innocent collint floretes al camp s'obrí una esquerda a la terra i d'allà en sortí Hades, que governava el món soterrani, i la raptà tot seguit enduent-se-la cap al seu regne.
Dèmeter clamà justícia a Zeus i en no concedir-se-la es declarà en vaga: les plantes s'assecaren i la terra es tornà estèril.
Finalment Zeus envià a Hermes, déu del comerç i dels lladres, a raptar Proserpina i tornar-la a la seva mare.
El final del mite és que Perséfone acaba essent objecte del que avui diríem custòdia compartida: sis mesos l'any els passava amb la seva mare, durant els quals esclatava la primavera i i l'estiu per tot arreu, i sis mesos amb el seu marit-oncle Hades al regne de l'inframón, cosa que comportava la tristesa de la seva mare i , per tant, la decadència de la vida de la natura i la seva mort (tardor i hivern).
Equivalències en noms grecs i llatins:
Perséfone: Proserpina
Hades: Plutó. També era conegut per ser el més ric dels déus gràcies a tenir sota el seu domini les mines.
Démeter: Ceres. Del nom llatí ve la denominació de cereals referida a plantes de cicle anual i bàsiques en l'alimentació humana.
Zeus: Júpiter.
Hermes: Mercuri
Posidó, Hera, Cronos: Neptú, Juno i Saturn.
Fixem-nos també que el cristianisme adaptaria les principals fites de la vida de Jesús al ritme de les estacions: el naixement pels volts del solstici d'hivern, quan els dies s'allarguen, i la Pasqua, la Resurrecció, per la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Però això no és el tema d'avui.
* El rapte de Proserpina, escultura de Bernini, 1621
De Zeus havia tingut una filla (els déus de l'Olimp no s'hi miraven gaire i s'emparellaven amb tot el que es movia) que es deia Perséfone. Pel que sembla la noia feia goig i un dia que estava tota innocent collint floretes al camp s'obrí una esquerda a la terra i d'allà en sortí Hades, que governava el món soterrani, i la raptà tot seguit enduent-se-la cap al seu regne.
Escena captada per uns paparazzi que passaven per allà*. |
Dèmeter clamà justícia a Zeus i en no concedir-se-la es declarà en vaga: les plantes s'assecaren i la terra es tornà estèril.
Finalment Zeus envià a Hermes, déu del comerç i dels lladres, a raptar Proserpina i tornar-la a la seva mare.
El final del mite és que Perséfone acaba essent objecte del que avui diríem custòdia compartida: sis mesos l'any els passava amb la seva mare, durant els quals esclatava la primavera i i l'estiu per tot arreu, i sis mesos amb el seu marit-oncle Hades al regne de l'inframón, cosa que comportava la tristesa de la seva mare i , per tant, la decadència de la vida de la natura i la seva mort (tardor i hivern).
Equivalències en noms grecs i llatins:
Perséfone: Proserpina
Hades: Plutó. També era conegut per ser el més ric dels déus gràcies a tenir sota el seu domini les mines.
Démeter: Ceres. Del nom llatí ve la denominació de cereals referida a plantes de cicle anual i bàsiques en l'alimentació humana.
Zeus: Júpiter.
Hermes: Mercuri
Posidó, Hera, Cronos: Neptú, Juno i Saturn.
Fixem-nos també que el cristianisme adaptaria les principals fites de la vida de Jesús al ritme de les estacions: el naixement pels volts del solstici d'hivern, quan els dies s'allarguen, i la Pasqua, la Resurrecció, per la primera lluna plena després de l'equinocci de primavera. Però això no és el tema d'avui.
* El rapte de Proserpina, escultura de Bernini, 1621
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada