20 anys de Schönstatt a Girona

A l'altre bloc vaig explicar com havíem arribat la meva esposa i jo al moviment apostòlic de Schönstatt. Avui tinc ganes d'explicar-vos com arribà Schönstatt a Girona. Ahir vam celebrar-ho tots plegats i fou en sí un petit tribut a qui ho ho féu possible i fa tres mesos que ens deixà: mossèn Gabriel Solà.

No sé com, però a Mn. Gabriel li arribaren notícies de la Verge pelegrina de Schönstatt i d'un grup a Barcelona. Contactà amb ells. Vingueren algunes persones de Barcelona i ajudaren Mn. Gabriel a la parròquia on era destinat (Llagostera).

El 8/12/1988 a una capella lateral de l'esglèsia parroquial s'instal·là una imatge de la Verge de Schönstatt. Aquesta és la fita que ahir celebràvem junt amb molts dels amics de Barcelona. A l'hora de dinar ens vam aplegar unes cent vint persones entre pares, avis, nens, i les germanes.

A ran d'una pelegrinació al santuari original, a Alemanya, nasqué un idil·li. El matrimoni que en sorgí ha estat el gran animador del moviment a les nostres comarques, han tingut la sort de comptar amb amics que han complementat la seva tasca, malgrat les obligacions familiars de tots (durant aquest temps han nascut unes quantes criatures).

Ja vaig comentar que som tres grups de matrimonis, no gaire nombrosos com algun altre moviment, però de mica en mica es va arribant a la gent. A part de les trobades mensuals de cada grup tenim altres generals de caràcter més festiu on fem convivència tots plegats.

Tímidament es va muntant alguna cosa: una convivència d'un dia per Setmana Santa, per explicar als nens el seu significat religiós; un Via Crucis familiar; una senzilla organització juvenil perquè el creixement en la fe no sigui oblidat; algú vol fer a l'estiu una ruteta per valls gironines... Sembla que hi ha emparaulada alguna cosa més però no vull parlar fins que no sigui efectiva. Us avanço que seria maquíssim que cristal·litzés.

Ens farà cas el Bisbat? Aquesta és la pregunta. També és cert que fins ara estàvem mig clandestins, per dir-ho d'alguna manera: no teníem veu però alguns sacerdots amics ens coneixen. ("Ah! Estàs amb en ... i la ... són molt bons nois!", deia Mn. Pere fa uns mesos quan li ho vaig comentar). Potser per al que vulguin sí ens faran cas, però ja sabem els recels que desperten els moviments a molts diocesans, especialment a aquells que deixen patent la seva inoperància. Caldrà ser prudents.