Llegia ahir, en la secció d'Internacional de La Vanguardia una notícia breu:
"Berlín donará a Namibia 20 millones de euros por sus crímenes en la época colonial"
Resumint la breu notícia: pel centenari de la repressió dels herero (65.000 morts) el govern alemany donarà 20 milions € en 3 o 4 anys.
La notícia mereix dues reflexions.
La primera: haurà alguna altra antiga potència colonial capaç de fer una cosa similar?
¿Demanarà Gran Bretanya perdó per la repressió de la revolta del Sudan o per la utilització de camps de concentració en la guerra contra els boers?
Demanarà perdó Bèlgica per l'espoli al que va sotmetre el Congo?
Demanarà perdó Bèlgica per l'espoli al que va sotmetre el Congo?
¿Demanarà perdó França pels crims de l'OAS en la lluita per la independència d'Algèria?
¿Demanarà Espanya perdó als pobres habitants de Guinea Equatorial per permetre que els hagin governat dos dictadors sanguinaris? ¿Demanarà perdó als sahrauis per haver-se plegat als Estats Units i entregat el Sàhara al Marroc?
Demanarà perdó Itàlia per les dues guerres d'Abissínia i el seu deplorable domini sobre Eritrea i Somàlia?
¿Reconeixeran els turcs el genocidi armeni? I el que practiquen des de fa temps amb els kurds? Els indemnitzaran, potser?
A mode de comparació pensem que els dominis colonials alemanys amb prou feines duraren trenta anys, des de la Conferència de Berlin (1885) fins poc després d'iniciada la Gran Guerra (1915), amb alguna notable excepció, com la del general von Lettow a Tanganika. No foren ni pitjors, ni millors administradors colonials que les altres potències. No per perdre una guerra són els dolents.
És digne d'elogi com s'enfronten als episodis obscurs del seu passat. Tant de bo la resta de nacions en fos capaç.
I la segona observació: Namíbia està governada des de la seva independència el 1990 (sí, heu llegit bé) per Sam Nujoma i el seu partit (SWAPO). Tenint en compte la situació de molts altres règims africans no crec que sigui un prodigi d'honestedat. La pregunta és: A mans de qui aniran a parar els 20 milions d'euros? Als descendents dels herero? Perteu-me que ho dubti...
Lycaon comenta el 18/11/2007
Em sembla increïble que l'únic país que tingui gestos d'aquesta mena sigui Alemanya, que és el país que ha tingut menys colònies dels grans països europeus (perquè no va poder, no perquè no volgués, clar...)
De totes maneres, jo tampoc penso que uns siguin més culpables que altres per fer coses pròpies de l'època. És a dir, si els herero haguessin pogut i tingut la necessitat, també ells haguessin colonitzat Alemanya, però els va tocar el rebre. Una altra cosa són les grans atrocitats innecessàries, com la de Sudan, per exemple, o el règim colonial del Congo.
L'home tranquil comentà el 21/11/2007:
Gràcies pel teu apunt, Lycaon.
Hem de tenir en compte una cosa i és que després de la Segona Guerra Mundial es dugué a terme un procés de desnazificació social intens per evitar que es repetissin les monstruositats del nazisme. No ha estat fins la reunificació que molt tímidament s'han començat a reivindicar símbols nacionals, com l'orgull de ser alemany, que havien tingut connotacions negatives pel fet de poder evocar ni de resquitlló el III Reich.
Això ha afectat la visió de la història anterior a l'arribada de Hitler al poder (1871-1933) i podem explicar tant la indemnització als herero que comento com la que 50 anys després de la fi de la Gran Guerra es va atorgar als soldats supervivents de l'expedició del general von Lettow.
Lycaon conclogué el 29/11/2008
La desnazificació també és un tema interessant...de fet, de resultes d'això, és estrany trobar avui dia un alemany que avui no tingui un cert complexe de culpa històrica, inculcat al mateix sistema educatiu. Desnazificació que, d'altra banda, no s'ha produït, si més no en la mateixa intensitat, a les veïnes Àustria i Suïssa, que no tenen manies avui dia a l'hora de votar partits xenòfobs i filonazis.
Lycaon comenta el 18/11/2007
Em sembla increïble que l'únic país que tingui gestos d'aquesta mena sigui Alemanya, que és el país que ha tingut menys colònies dels grans països europeus (perquè no va poder, no perquè no volgués, clar...)
De totes maneres, jo tampoc penso que uns siguin més culpables que altres per fer coses pròpies de l'època. És a dir, si els herero haguessin pogut i tingut la necessitat, també ells haguessin colonitzat Alemanya, però els va tocar el rebre. Una altra cosa són les grans atrocitats innecessàries, com la de Sudan, per exemple, o el règim colonial del Congo.
L'home tranquil comentà el 21/11/2007:
Gràcies pel teu apunt, Lycaon.
Hem de tenir en compte una cosa i és que després de la Segona Guerra Mundial es dugué a terme un procés de desnazificació social intens per evitar que es repetissin les monstruositats del nazisme. No ha estat fins la reunificació que molt tímidament s'han començat a reivindicar símbols nacionals, com l'orgull de ser alemany, que havien tingut connotacions negatives pel fet de poder evocar ni de resquitlló el III Reich.
Això ha afectat la visió de la història anterior a l'arribada de Hitler al poder (1871-1933) i podem explicar tant la indemnització als herero que comento com la que 50 anys després de la fi de la Gran Guerra es va atorgar als soldats supervivents de l'expedició del general von Lettow.
Lycaon conclogué el 29/11/2008
La desnazificació també és un tema interessant...de fet, de resultes d'això, és estrany trobar avui dia un alemany que avui no tingui un cert complexe de culpa històrica, inculcat al mateix sistema educatiu. Desnazificació que, d'altra banda, no s'ha produït, si més no en la mateixa intensitat, a les veïnes Àustria i Suïssa, que no tenen manies avui dia a l'hora de votar partits xenòfobs i filonazis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada