diumenge, 25 d’abril del 2010

C. i jo

En un moment de la nostra vida tots tenim una persona de referència, algú que ens marca, que ens motiva a emprendre un camí o bé que ens ajuda sense que siguem conscients.

dijous, 22 d’abril del 2010

Éneklö hét 1996

Ara un record de fa ja catorze anys: una setmana cantant. Com vaig explicar en un altre gargot vaig ser cantaire d'un cor de la meva ciutat durant poc més de 10 anys. El món coral, com tots els "mundillos" té els seus propis events, convencions, élits, especialistes... 

divendres, 16 d’abril del 2010

Les Creus de Cogolls

Ahir el diari em va portar una bona notícia: la reposició de les 3 creus, un antic oratori i punt de romeries local a la Vall d'Hostoles.
L'article és un pèl literari (omple mitja plana en l'edició impresa) però descriu perfectament una iniciativa social, de gent corrent, per recuperar el que és part de la memòria del país.
Una mica més amunt es troba l'església de Sant Joan de les Medes (aclariment: el serrat de les Medes separa les valls d'Hostoles i del Llémena, no és tant conegut com les illes de L'Estartit) que, com les Tres Creus fou arrassada el 1936. La Lletissonada 2007 afavorí la neteja de l'entorn i redescoberta per molta gent.


Perquè la memòria històrica (ara que hi ha hagut aquests dies de record de la II República) és restituir a cadascú, encara que sigui moralment, el que és seu. Dedicar una placa a uns represaliats pel franquisme no ha de significar que s'enderroquin les creus funeràries alçades al cantó de la carretera per als que aquell estiu de 1936 assassinaren per ser (o sospitar que eren) desafectes al règim. Recordar no és una guerra de noms i llistats.

dilluns, 12 d’abril del 2010

Prestigi

1.- Traducció del nom d'un vaixell d'infausta memòria carregat de fuel i enfonsat a les costes gallegues. Un que passava per allà parlava que havien "hilillos de plastilina
2.- Bon nom d'alguna cosa, o segons el diccionari de l'IEC: "Allò que colpeix l'esperit pel que té de meravellós, pel seu esclat | Ascendent, influència, deguda a éxits anteriors, a la reputació adquirida"

El prestigi (d'una empresa, marca, persona, grup social, nació...) es guanya amb l'esforç continuat d'anys i panys,  és un patrimoni inmaterial volàtil, que costa de mantenir i molt poc de perdre. Quantes vegades hem sentit parlar de l'empresa W que ha trigat anys a fer-se un nom en el seu sector i per una badada ha quedat tocada. O d'alguna persona... Perquè el prestigi es guanya dia a dia, i millor no fer-ne cas perquè llavors ve l'obsessió pel bon nom i es perd de vista l'objectiu del treball, la finalitat.
  

dijous, 8 d’abril del 2010

A un lector fidel

MM,

permeti'm quatre ratlles gargotejades a corre-cuita per agrair la seva fidelitat en la lectura d'aquest bloc.

Sé positivament que vostè em segueix amb freqüència, malgrat que no intervingui amb comentaris, i aventuro que segurament deu tenir un percentatge destacable en el comptador de visites que vaig instal·lar ja fa uns mesos. 
Sé també que no és indiferent a la majoria d'escrits i torno a agrair-li el seu interès pels temes que tracto: la literatura (no sé si recomanar-li La casa de Bernarda Alba o la poesia de Salvat-Papasseit), la història, la societat amb la que  vosté s'implica tant... 

Com lamento que dimarts passat no em trobés a casa quan es va presentar en companyia de MV! Per mi és un vertader plaer rebre algú tan distingit i fer-li els honors que li pertoquen. 
La propera vegada de ben segur que m'hi troba, procuraré que no la oblidi, li ho prometo.

Cordialment,
l'HT