La rata de biblioteca: La Gran Fortuna

 

La Gran fortuna (The great Fortune; Balkan Trilogy I), Olivia Manning; Libros del Asteroide, 2020. Trad. al castellà d’Eduardo Jordà i epíleg de Rachel Cusk.

Pocs títols de les nostres llibreries enfoquen la Segona Guerra Mundial des de punts diferents als occidentals (francès, britànic, àdhuc alemany), per això el que es situï l’acció de la trama en un escenari diferent és interessant, valuós i complementa (i molt) aquesta visió. El que va començar com una resposta (tardana) de les democràcies occidentals a l’expansionisme nazi va acabar afectant la pràctica totalitat del continent i el desenllaç bèl·lic ha marcat la història d’aquest.

El bicentenari callat

Entre el Tricentenari (de la caiguda de Barcelona el 1714) tant cantat a Catalunya fins l'avorriment i el centenari de l'inici de la Gran Guerra, tant portat de cap al continent europeu, es va oblidar -o no- parlar d'un Bicentenari també trascendent:

la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1814-15) 

Què m'enduc de...?

Diuen que viatjar és una experiència que et permet ampliar mires, conèixer altres maneres de ser, ampliar perspectives, valorar allò que tens (i el que no tens) i relativitzar qüestions a les que potser hom dona massa importància.

D'aquestes dues setmanes transcorregudes a l'exterior què em quedaria de cada lloc on hem estat? Què voldria per al meu país?

Actituds

Dimarts passat, visitant a Salzburg el palau de Hellbrunn, el guia ens mira, compta els nens... "Tres?" ens pregunta.

Quan ho confirmem ens respon en castellà: "Buen trabajo!"

Els contendents (5): Àustria-Hongria

I avui, que fa cent anys de l'inici de les hostilitats (28 de juliol de 1914), tocarà parlar de qui declara primer la guerra. 
És un contendent curiós per als nostres ulls ja que passa de ser una de les principals potències europees abans del conflicte a desaparèixer. Mentre el Reich alemany i la Rússia soviètica, amb règims canviats, continuaren essent entitats a considerar dins la geopolítica continental aquest fou esmicolat en set estats

El suïcidi d'Europa. Els contendents (2): Alemanya

Avui toca fer una petita anàlisi d'un dels contendents, el més important del bàndol perdedor, tot i que volia deixar-lo per més tard. 

Txecs i eslovacs

Algú em va comentar un cop que semblava tenir una debilitat pels estats o règims dissolts o del passat. No és la meva intenció defraudar-lo, així que avui tornem a Centreeuropa després de l'excursió africana del mes d'octubre:

Acotem el temps: la primera república txecoslovaca té una durada de poc més de vint anys, de 1918 a març de 1939. És succeïda per dos entitats: el Protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia, i la república Eslovaca. Després de la guerra sembla que es restaura, però poc després el partit comunista pren el poder i el retindrà fins 1989. Finalment l'u de gener de 1993, fa poc més de vint anys, va quedar separada en dues entitats independents.

Fa 80 anys

Era un dimarts, 30 de gener. El President de la República, un vell militar de passat gloriós, hagué de cedir i nomenar al capdavant del gabinet aquell personatge que detestava.

Lectures de juny

Aquestes setmanes de conval·lescència han estat bones per enllestir lectures. Aquí deixo els comentaris sobre tres obres:

Un gran faisà en el món

Tot tafanejant a la biblioteca em vaig trobar un dels pocs títols de la Nobel Herta Müller que era publicat a la península abans que se li concedís el premi: L'home és un gran faisà en el món (Der Mensch ist ein grösser Fasan auf der Welt), editat per Siruela -l'editorial del fill intel·lectual de la duquessa d'Alba.

Escrit a la paret, trilogia de Miklós Bánffy

Escrit a la paret. Trilogia transilvana (Az Erdélyi trilógia)
Los días contados
Las almas juzgadas
El reino dividido
Ed. Libros del asteroide, 2009-2010

Transilvània...

Radeztkymarsch

Des de fa anys és una de les sintonies del dia 1 de gener, cloent el Neujahrskonzert (Concert d'Any Nou) de la Filharmònica de Viena, acompanyada pel públic amb rítmics cops de palmell.

Però qui era aquest tal Radetzky?

Begräbnis in Wien

Fa uns dies, per qüestions de feina em trobava a Madrid.

El món d'ahir.

Aquest és el títol de les memòries de l'escriptor Stefan Zweig (1881-1942). Actualment es troben una desena de les seves obres en català, entre elles aquest llibre. 

Pacsirta (Alosa)

Durant unes setmanes he ajornat la lectura de Tolstoi per dedicar-me a un llibre més lleuger que vaig trobar casualment en una llibreria: Pacsirta (llegeixi's pátxirta), traduït al castellà com Alondra (alosa).

Tavaszi választás (2)

Continuant amb l'entrada de fa setmanes toca ara parlar de la renovació de la Országház (parlament) hongarès del mes d'abril. Aquest cop em centraré en antecedents i evolució política de la república magiar.

Éneklö hét 1996

Ara un record de fa ja catorze anys: una setmana cantant. Com vaig explicar en un altre gargot vaig ser cantaire d'un cor de la meva ciutat durant poc més de 10 anys. El món coral, com tots els "mundillos" té els seus propis events, convencions, élits, especialistes... 

El Danubi

Fa sis mesos i mig em vaig regalar un llibre -sí era el meu aniversari-. Vaig atrevir-me amb un clàssic de sols 24 anys: El Danubi, de Claudio Magris.

Warum mag ich Mitteleuropa?

Per què m'agrada Centreeuropa?

Aquesta és la pregunta que fa unes setmanes em va dirigir un amic/conegut/saludat que de tant en tant es pren la molèstia de llegir els gargots que deixo aquí penjats.

Saxons i suaus (Sächsen und Schwäben)

La guanyadora del premi Nobel de literatura d'aquest any és l'escriptora romanesa en alemany Hertha Müller. Desconec la seva obra. A hores d'ara el mercat editorial ibèric (espanyol i català) manté un retard remarcable en el tema de traduccions d'altres llengües. A tall d'exemple la novel·la humorística txeca Les aventures del bon soldat Svejk fou publicada als anys 20, però la traducció al català és de mitjans anys 90 (edicions Proa) i a més careta -sort de les biblioteques-. Suposo que de cop i volta les editorials s'hauran llançat a la compra dels drets d'autor de les obres de la guardonada i encarregaran traduccions a contrarrellotge.

Però no parlaré de literatura, sinó de l'orígen de la sra. Müller: alemanya a Romania.

L'article de Rafel Poch a La Vanguardia d'avui dòna unes pinzellades històriques sobre la presència de població germanòfona al que avui és la República romanesa.
Els Habsburg mentre anaven recuperant les antigues fronteres del regne d'Hongria aprofitaven per enviar-hi colons, que asseguraven el desenvolupament de diferents àrees i per altra banda servirien per defensar els límits de l'Imperi. Un exemple n'és la Krajina, a Croàcia, on vivien colons militaritzats d'orígen serbi.

La frontera amb l'Imperi otomà es fixà a principis s.XVIII a l'entorn dels Càrpats orientals, el Danubi i el Sava. A aquesta regió, continuació de la plana (Alföld) hongaresa, s'enviaren colons procedents bàsicament de Suàbia -regió situada entre Baviera i Würtemberg-. Aquests són els suaus (Schwäben) del Banat.

No eren pas els primers germanoparlants als confins de l'Imperi austríac: als Càrpats, que separen Transilvània i Hongria de Moldàvia i Valàquia (regions històriques romaneses) els reis magiars havien establert a l'edat mitjana població originària de Saxònia amb finalitats similars. Junt amb els hongaresos i els székler (població magiaritzada i militaritzada que vivia a les valls occidentals dels Càrpats) formaven les tres nacions de Transilvània, els romanesos no comptaven.

A partir de 1867 amb l'Ausgleich que permet el naixement de la Monarquia dual austro-hongaresa el govern de Budapest iniciarà processos d'assimilació de la població no magiar (magiarització) que motivarà la desafecció dels germanòfons de Transilvània i la seva benvinguda a l'estat romanès després del Tractat de Trianon (1920).
Amb els magiars transilvans els romanesos no es portaren bé, i amb els alemanys... Em sembla que tampoc, i després de la II Guerra Mundial n'esbandeixen bastants però no tant eficaçment com russos, polonesos i txecs (els decrets Benes encara són vigents a Txèquia). Ceacescu ja intentaria als vuitanta una política socialista d'assimilació, però sortosament esclata la revolta i tot es para.

Quina és la situació d'aquesta minoria a l'actual estat romanès? Sols tinc notícia que es reserva l'elecció d'un senador a cada minoria étnica (magiars exclosos), però la situació econòmica del país no em fa ser optimista al respecte.