Fariseus

Blanc de les invectives de Jesús de Natzaret, juntament amb els saduceus i els escribes els fariseus eren un dels grups socio-religiosos més importants de la Judea del període hel·lenístic i dels primers temps de la dominació romana.

Apreciar la música pròpia

Divendres passat escoltava per la ràdio (sintonitzo habitualment Catalunya Música) la crítica del concert que l'Orquestra Simfònica del Vallès va oferir ahir o abans d'ahir al Palau de la Música Catalana. La formació va interpretar, junt amb solistes vocals i un cor, la Santa Espina, d'Enric Morera.

Ves per on, resulta que és una "mostra de teatre líric" -perquè sarsuela queda carrincló i s'identifica amb espanyolitat-.
 

També queda carrincló arraconar l'obra de Morera i fer que sols es coneguin les sardanes (La mencionada Santa Espina, les fulles seques, L'empordà...). Això és un reduccionisme volgut o tolerat per qui marca la direcció cultural del país.
 

Reflexionava el crític al final de la seva breu alució (2 minuts com a molt sobre la falta de públic "aquesta obra es mereixia més", concloïa.

 

Ben mirat es mereix més el patrimoni musical català, un gran desconegut. És cert que hi ha treballs de recuperació com les catalogacions que alguns han fet dels fons musicals per la UAB -que es presentava dijous 3 de desembre-, però escoltem ben poc les obres dels compositors del país, i n'aprenen poc els alumnes d'escoles i Conservatoris de Música, amb prou feines es programa a sales de concert i teates (em consta una representació de La fada del mateix Morera per l'Orquestra del Vallès fa més de 15 anys)
Certament, la situació de menyspreu i ignorància d'allò propi no és exclusiu del camp musical...

 

Joan Vives, locutor de la mateixa emissora Catalunya Música explicava fa uns anys a una xerrada a Girona que a Polònia feien programar als concerts una obra d'un compositor polonès.
- Aquí ho implantes i interposen recurs al Constitucional,- comentava sorneguer un amic.

Repartint carnets

Hi ha qui pensa que està en possessió de la Veritat. La Veritat Absoluta. Que allò que diu i fa va a missa. Que sempre té raó. Que qui no li fa cas i no el segueix està equivocat...

Es coneix com a dogmàtic.

Re-mobilitzat

El mes de maig durant 4 setmanes vaig gaudir d'una tranquilitat increïble...

Tenia el mòbil espatllat!

Doncs jo tampoc sóc Charlie

Sí, sí, molt malament tot allò que va passar fa una setmana: els dibuixants assassinats per ofendre a l'islamisme i els fets psoteriors de persecucions, presa d'hostatges...

Però? 

M'agrada que finalment es sentin les veus crítiques!

Encasellats

La casella és, en els jocs de taula com l'oca o el parxís, un dels segments del tauler de joc per on es mouen les fitxes. Normalment no se'n surt fins la següent tirada de daus o bé per alguna de les regles previstes i conegudes pels jugadors.

Un tauler del joc, on apareixen algunes de les figures: les oques, el Pou, els daus, els ponts, el Laberint, la Mort...

Escandalitzats... de què?

Mentre escric aquestes ratlles escolto de lluny un debat sobre els casos de corrupció més recents, on participa, entre altres, aquell noi de les samarretes curioses i l'espardenya a la mà que treballa temporalment al Parlament de Catalunya.

Font: www.ara.cat

D'expressió lliure i intimidació

Els fets: el passat mes de febrer a una de les esglésies de Banyoles es va interrompre la celebració de l'ofici dominical per part d'unes activistes proavortament. L'enllaç aquí.

Actituds

Dimarts passat, visitant a Salzburg el palau de Hellbrunn, el guia ens mira, compta els nens... "Tres?" ens pregunta.

Quan ho confirmem ens respon en castellà: "Buen trabajo!"

Bombolles

Fa deu anys vivíem en ple auge del que després s'ha anomenat la bombolla immobiliària: d'un dia a l'altre es venien pisos i cases, s'iniciaven noves obres, crèdit hipotecari obert a dojo i per a tothom, joves que deixaven els estudis penjats per tal de guanyar diner fàcil en el sector de la construcció... 

Una baula en la cadena

Estudiar la història familiar, com ha estat el meu cas (i el que me queda per trobar) et permet veure les coses amb una mica de perspectiva.

Fums

From http://thechimneystack.blospot.com

El fum és producte de la combustió aeròbica (amb presència d'aire, d'oxigen; no és per fer esport) i comporta l'expulsió o emissió a l'atmosfera de gasos -el més conegut és el diòxid de carboni o CO2 - com a resultat. 

Taurons, hienes i voltors

Després de l'entrepà de fuet de l'altre dia uns recordatoris de Biologia, gentilesa dels documentals de TVE2 per la tarda -aquells que serveixen per agombolar una migdiada-. Parlem d'animalons. 

Ridículs, vergonyes i entrepans

S'atribueix a Salvador Dalí la frase "No m'importa que parlin malament o bé de mi, el que importa és que parlin de mi". 

El final del Gran Potlatch

Avui concloem les festes de Nadal, quinze dies on han predominat els àpats copiosos i les entregues de regals i... 

No és el mateix...

Un que ha estudiat Magisteri que un Mestre.

El Rostre de Déu

No apte per ateus, agnòstics i cristians descafeïnats amb llet descremada i sacarina

Els peixos d'Ordralfabètix

Als còmics d'Astèrix la qualitat dels peixos d'Ordralfabètix, el peixater, actua com a catalitzador de les tensions internes del llogarret gal i provoca molts cops la baralla entre els seus habitants. 

Un espectacle classista

No se m'acut res més per qualificar el que he vist aquest vespre. M'explico:

Vam rebre la invitació d'una amiga per a un acte solidari prop d'aquí. En arribar al lloc en qüestió em trobo amb el text introductori de l'acte:

Actius tòxics

Divendres al vespre vam trobar-nos els nois de la colla per fer-la petar i prendre una cervesa. 

Un de nosaltres, després d'uns anys a una gran ciutat treballant per una empresa va tornar al seu racó del nord-est i es va establir pel seu compte obrint negoci relacionat amb les TIC.