dilluns, 30 de maig del 2011

Un ou a cada cistell

Aquesta expressió és aplicable a moltes conductes del nostre petit país:
- el polític que mou fils perquè si la jugada no surt bé per una banda tregui igualment benefici.
- l'inversor bursàtil que distribueix el capital en diferents companyies del mateix sector. Algú en diu "diversificació de capital"
- la institució religiosa que tot i donar en aparença una marcada ortodòxia que als seus centres d'ensenyament permet (o es deixa colar) una cançó de la molt recatada Lady Gaga durant la festa final de curs, o bé convida a fer una xerrada a un personatge exemplar com Joan Laporta (exemple a no seguir tant en la vida pública com la privada...).

divendres, 27 de maig del 2011

El convent de Sant Francesc

A Girona tenim el carrer Nou. És situat al centre, i no és especialment llarg i ample com un bulevard parisenc, sinò més aviat estret i no gaire assolellat.
D'on li ve el nom? Doncs del fet que quan s'obrí, a mitjans del s. XIX era la novetat. Durant segles i fins la desamortització de Mendizábal (1835) s'hi alçà el convent dels franciscans.

divendres, 20 de maig del 2011

L'òpera que no va poder ser

Nota: l'autor té coneixement del fet de forma parcial, la font d'informació no ha pogut ser contrastada.

Els fets són de fa poc menys de deu anys:
Vet aquí que una estrella de la lírica nacional vinculat a una població concreta va decidir promoure un concurs de cant per a joves promeses que tindria lloc allà mateix.

El prestigi del patrocinador i el que comportaria el concurs, motivaren que a algú se li acudís cloure tal certamen no amb una entrega de premis, sinó amb la representació d'una òpera.

En principi es van posar a treballar: seleccionaren el títol, emparaularen una orquestreta de comarques (surten més barates que les situades a la capital), es parlà amb un cor de cert prestigi local (àdhuc es repartiren partitures), s'iniciaren tractes per fer la representació un teatre d'estil italià, es contactà amb les autoritats culturals per aconseguir finançament seriós... I tothom començà a treballar la seva part.

Però als dos mesos escassos d'iniciar-se les passes, tot s'interrompé: des de dalt es digué que allò no podia ser. Era molt maco que des de comarques els agradés la música i àdhuc l'òpera, això ajuda a elevar el nivell cultural del país. Però això de voler produir un espectacle de tal envergadura era massa! No pertocava als pagesots de fer representacions d'òpera, per això ja havia a la Metròpoli un Gran Teatre aixecat, com Au Fènix de les cendres, amb el pressupost de tot el país.

Les partitures es treieren dels faristols, tornaren a les carpetes i prestatgeries, la població es conformà amb mantenir el seu festival d'estiu i d'aquella òpera no es va tornar a sentir ni gall ni gallina (i mai més ben dit, que som a pagès!) .
Si la cosa fou d'aquesta manera ja veiem com tracta la Metròpoli al Rerepaís (hinterland).

Per cert, no he dit quin títol era. Us en posaré un fragment perquè l'endevineu. I el gaudiu.    

diumenge, 8 de maig del 2011

Còctel electoral

Ara que ha començat el circ plantejo algunes preguntes, i potser més endavant m'atreveixo a desenvolupar-ne alguna:

1) ¿Per què els municipis han d'assumir una sèrie de serveis (especificats a la LBRL 7/1985; la Llei Municipal de Catalunya, Reglament d'Obres, Activitats i Serveis, etc.) i disposen d'uns recursos propis minsos (IBI, IVTM, llicències d'obres, taxes...)?

2) Per què tenim tants municipis: 221 comarques gironines, 950 a Catalunya, més de 8.000 a l'estat espanyol... I ningú ha plantejat seriosament la possibilitat de fusionar els que no passen d'un llindar demogràfic determinat? Si ho han fet les caixes per què no les entitats administratives inviables?

3) ¿Com és que es monta l'aldarull mediàtic amb la impugnació de llistes de la coalició basca Bildu i no s'impugnen en canvi les presentades per un grupuscle neonazi com el MSR? No se'ls aplica la Llei de Partits?

4) ¿Com és que es mercantilitza la campanya? ¿Per què els partits no es financen amb recursos propis (quotes de militants) enlloc de les seves fundacions, o les subvencions per vot a aquells que obtenen representació? No estem en crisi (o estancament, o recessió)?

5) Per què l'elector ha de menjar-se la llista sencera (tancada i bloquejada) i no demostrar el seu suport a les persones de diferent sensibilitat política però amb vàlua?

6) ¿com és que no recordem la multitud de càrrecs de confiança que es solen col·locar a ajuntaments, consells comarcals, diputacions, consorcis, mancomunitats... i que no tenen més mèrit que el de militar en una formació política determinada?

Aquests són els ingredients del coctel, barregem-ne en proporció diferent segons el gust del consumidor i... Sacsegem la coctelera!

dijous, 5 de maig del 2011

Qualsevol temps passat fou millor?

Sovint tenim la tendència a pensar que el passat fou millor. La ment humana passa el ribot per les arestes del record (les doloroses) i el transforma en quelcom ideal, fins i tot edulcorat. ¿Qui no recorda amb enyor anys d'infantesa i joventut i no és conscient que n'ha oblidat detalls, sensacions, situacions o aspectes desagradables? Aquest fenòmen és el que coneixem amb el nom de nostàlgia.

El perill de la memòria humana és que és selectiva i força vegades idealitza el passat.
Alguns exemples que conec:
- una persona, ja adulta, recorda els temps passats quan vivia, de petita, en una masia de la comarca de la Selva. "Érem feliços", declara. Oblida l'aïllament social que patia, la malaltia psíquica d'un adult amb el que convivia, la manca d'atenció mèdica quan havia problemes... Per ella ha quedat la imatge dels passeigs sota avellaners, descalços un dia de primavera... (Afegim-hi tot el que volguem)
- Una persona gran, suposadament tradicionalista, em manifesta: "això de tenir fills sense estar casat abans no passava". Doncs, fent una recerca en llibres parroquials d'un poblet de la Meseta castellana trobo força inscripcions baptismals on figura: "El día x del mes Y de (tombant segles XIX-XX) ha sido bautizado/a F., hijo/a de M. y de padre desconocido"; al cantó hi ha anotació posterior del capellà: "reconocido por G. en fecha x". 
- una noia, ja casada, que traumatitzada per fets patits durant la infantesa s'evadeix en la literatura i reescriu, novel·ladament aquells anys. Un bon esborrat de hard-disk, si se'm permet el símil informàtic, per donar lloc a un relat més ensucrat que el cotó de les fires, estil literari apart.
L'home tranquil reconeix que és dels que té aquesta tendència a ribotejar el passat i creure'l millor del que va ser. Potser també perquè sóc força escèptic amb els que intenten projectar un futur millor que mai acaba d'arribar. Això sí, de certes coses no calen nostàlgies ni en pintura!


La cançó original és d'orígen rus, després hagué la versió anglòfona de Mary Hopkin i el refregit espanyol "Qué tiempo tan feliz".