Ahir el diari em va portar una bona notícia: la reposició de les 3 creus, un antic oratori i punt de romeries local a la Vall d'Hostoles.
L'article és un pèl literari (omple mitja plana en l'edició impresa) però descriu perfectament una iniciativa social, de gent corrent, per recuperar el que és part de la memòria del país.
Una mica més amunt es troba l'església de Sant Joan de les Medes (aclariment: el serrat de les Medes separa les valls d'Hostoles i del Llémena, no és tant conegut com les illes de L'Estartit) que, com les Tres Creus fou arrassada el 1936. La Lletissonada 2007 afavorí la neteja de l'entorn i redescoberta per molta gent.
Perquè la memòria històrica (ara que hi ha hagut aquests dies de record de la II República) és restituir a cadascú, encara que sigui moralment, el que és seu. Dedicar una placa a uns represaliats pel franquisme no ha de significar que s'enderroquin les creus funeràries alçades al cantó de la carretera per als que aquell estiu de 1936 assassinaren per ser (o sospitar que eren) desafectes al règim. Recordar no és una guerra de noms i llistats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada