Els estudis els vaig fer prop de casa, a l'escola Maristes, on al cantó de bons mestres i professors en vaig tenir alguns de millorables. Però si he de destacar algú d'aquells anys seria C. una figura semblant a un mentor.
Després em vaig treure una llicenciatura (més tard, de casat hi vaig tornar). Mentrestant vaig tenir temps per jugar a bàsquet, representar obres de teatre, cantar a una coral, tenir ínfules literàries, dubtes existencials, aprofundir en les amistats que valien la pena, servir cafès i assistir a les funcions del Municipal...
El tenir l'oportunitat de viatjar m'ha servit per ampliar una mica els meus horitzons i també a haver-me de valdre per mi mateix fora d'aquí.
En un moment en què molts miraven models culturals anglosaxons i atlàntics jo vaig tendir a emmirallar-me en els centroeuropeus. D'aquí que aprengués l'alemany i sabés encara dir algunes paraules en hongarès o rus.
Treballar ho he fet en llocs diversos i en categories que m'han permès tractar tipus diversos de gent. Per segons què cal guardar discreció.
Si he de destacar algú en la meva vida serien, a part de la família d'on vinc, amics entranyables i el meu mentor, la persona amb la que comparteixo fa temps la meva vida i a qui anomeno meine Liebe (el meu amor). Amb ella vam formar la nostra petita llar.
Sóc d'un tarannà més aviat discret i modest, de vegades massa. Sempre he considerat que qui presumeix molt manca d'alguna cosa i n'he defugit.
Fins fa poc no vaig entendre que no havia d'esforçar-me a plaure els altres, he de fer la meva i si agrada bé, i si no també!
By the way... El meu nom és Enric Delgado
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada