dilluns, 28 de desembre del 2009

El brasa

Els dies de Nadal, sona a tòpic dir-ho, són de retrobada familiar, molts cops al voltant d'una taula a l'hora de l'àpat. Es noten les absències i, sovint, es pateixen les presències:
- No suporto el teu cosí
- Però carinyo, si és Nadal i només el veus ara.
- I com cada any explicarà la mateixa història de quan es va trencar el canell i...
- Au va, tingues una mica de paciència!
- La que té paciència és la seva dona...

dijous, 24 de desembre del 2009

Immanuel

Virgine peribit puer pro nobis, cuius nomen erit Immanuel, quis est "Deus cum nobis".


Bon Nadal!
Fröhliche Weihnachten!
Kéllemés karácsonyit!
Joyeux Noël!
¡Feliz Navidad!
Merry Christmas!
Buon Natale!
Bom Nadal!
Una abraçada virtual als lectors i un got de ratafia (també virtual) a la vostra salut!

dimarts, 22 de desembre del 2009

El tió

El tió va venir a casa el dia 8 a passar unes setmanes amb nosaltres. Tot solet va baixar des dels Àngels, aquí a les Gavarres, i s'ens va plantar davant la porta de casa. Per què sabem que el tió ens ve d'allà? Senzill, a més del factor proximitat n'hi ha un de determinant: està recobert d'un dit de suro, arbre típic del nostre massís (Quercus surex) i motor de l'economia d'algunes poblacions de la zona.

Tornem a l'arribada del tió. Les nenes li van fer lloc en un racó del menjador i li van dur una manta perquè estigués ben calent. Després un platet al davant per anar-li deixant el menjar. Un dia una mandarina, un altre una pera, una poma, un iogurt, una magdalena, unes galetes... El tió és murri: es queda quiet i espera que ningú el vegi per endrapar.
L'avi ja pregunta a les nenes:
- I què doneu de menjar al tió?
- Mandarina, poma...- responen
- Au va, així no us cagarà res! Un entrepà de pernil li heu de deixar...
- No, avi, macarrons...-
A veure qui la diu més grossa...
Ara bé, algun dia el tió se'ns ha enfadat perquè les nenes no es portaven bé, no menjaven el que tenien el plat, s'aixecaven de taula sense permís, o es barallaven. Un dissabte, fins i tot, va deixar-ho per escrit. Últimament sembla haver recuperat la gana, veurem què fa demà passat.
Crec que passarà alguns dies més amb nosaltres i, potser per Cap d'Any s'en tornarà als Àngels.

dilluns, 14 de desembre del 2009

Gaudeamus igitur.

Dijous passat vaig anar a un acte de graduació a la Facultat: el meu. Finalment, després de 6 anys, un casament, dos naixements, tres trasllats i el tema laboral l'Home Tranquil ha acabat d'estudiar... Per ara.

dilluns, 7 de desembre del 2009

Dekabristy

O decembristes (Декабристы), del rus Dekabr (desembre). Amb aquest nom es designa els oficials de l'exèrcit tsarista que el desembre de 1825, a la mort d'Alexandre I, es revoltaren amb l'esperança d'instaurar un règim liberal enlloc de l'autocràcia.
Alexandre I, nèt de Caterina la Gran, concità als inicis del seu regnat esperances de liberalització i modernització del tsarisme, però el context bèl·lic (guerres napoleòniques) i el mateix caràcter voluble del monarca acabaren ensorrant-les. Amb el Congrés de Viena el tsar és un dels puntals de la Restauració a Europa.
El tsar no tenia fills i el seu successor natural era el seu germà Constantin Pavlòvitx, que exercia el càrrec de virrei a la Polònia russa (unida el 1815 per obra de l'esmentat Congrés). A principis de desembre de 1825 mor el tsar i un grup d'oficials d'ideologia liberal intenten prendre el poder en nom de Constantí -a qui reputaven com a un dels seus-.
El tro, però, va a parar al següent germà: Nicolau Pavlovitx (Nicolau I); Constantí ni lluita per ell. Però els oficials conjurats treuen els soldats al carrer esperant, ingènuament, canviar la situació. Fracassen i la repressió tsarista caurà al seu damunt.

Els decembristes són els primers a revoltar-se contra el tsarisme, durant el s. XIX hi hauran altres episodis (Dostoievsky es veié involucrat en un d'ells) que, lluny d'aconseguir una obertura real del règim, s'aniran radicalitzant, amb episodis de magnicidis (el tsar Alexandre II, el ministre Stolypin...) i revoltes que duran a octubre (novembre per nosaltres) de 1917.