La rata de biblioteca: La Gran Fortuna

 

La Gran fortuna (The great Fortune; Balkan Trilogy I), Olivia Manning; Libros del Asteroide, 2020. Trad. al castellà d’Eduardo Jordà i epíleg de Rachel Cusk.

Pocs títols de les nostres llibreries enfoquen la Segona Guerra Mundial des de punts diferents als occidentals (francès, britànic, àdhuc alemany), per això el que es situï l’acció de la trama en un escenari diferent és interessant, valuós i complementa (i molt) aquesta visió. El que va començar com una resposta (tardana) de les democràcies occidentals a l’expansionisme nazi va acabar afectant la pràctica totalitat del continent i el desenllaç bèl·lic ha marcat la història d’aquest.

Forta, Senzilla i Discreta

 Si pensem bé en la nostra àvia els adjectius que ens venen al cap són els de Forta, Senzilla i Discreta.

Memento mori

Recorda que ets mortal

Diuen les fonts clàssiques que aquesta frase la repetia al general victoriós que entrava triomfal pels carrers de Roma, pujat a una quadriga i seguit per les seves tropes, presoners, botí de guerra, senadors i líctors, un esclau que al seu cantó subjectava la corona de llorer reservada als triomfadors.

- Recorda que ets mortal!

"Els llorers del Cèsar", BD de Goscinny i Uderzo; Font: iesfuente.com 

Altres fonts afirmen que la frase era més llarga:

- Respice post te! Hominem esse memento! (Mira al teu darrera! Recorda que ets home!)

En tot cas un advertiment dels antics romans sobre la fugacitat de la fama, dels honors, de plaers, de riqueses terrenals... De la vida.

L'home modern fa temps que va oblidar-ho: ha jugat a ser Déu, modificant allò creat. En alguns casos ha anat bé (jo mateix porto dins meu un giny que substitueix un defecte congènit), i en altres ha trobat els seus límits, i no els ha sabut acceptar.

Recordem que som mortals?

Neversent letters -1-THW

Convalescent d'una operació complicada vaig haver de passar unes setmanes allunyat de la meva família, que immersa en la rutina escolar i laboral, no podia atendre'm. 

Primeres lectures

Les primeres lectures que un recordo, més enllà del llibre de text de la senyora de B. pertanyen a la meva etapa de 7-8 anys.

Reviu el Sagrat Cor?

A finals de primavera de l'any 2017, era notícia la marxa de la petita comunitat de pares dominicis que regentaven el temple expiatori del Sagrat Cor, al bell mig de Girona.

Un llarg silenci

No m'he anat. Ni m'he mort, encara.
He deixat de publicar escrits
Per qüestions personals...
Familiars...
Laborals...
I per què no dir-ho? Polítiques!