Fent el Pelegrí, de Tossa

Una de les expressions populars de les comarques gironines més vinculades a la Fe és el Vot del Pelegrí, que celebra cada any la vila de Tossa, a la comarca de la Selva.

Alguna cosa hi passa

Vet aquí una parròquia urbana que esllanguia, com tantes altres, i que semblava un geriàtric.

Vet aquí un grup de famílies creients que per trobar-se ells i els seus fills havien de fer vint minuts de cotxe des del seu lloc de residència fins un poblet a la vora del Ter, on tenien llogada la rectoria. I amb la pandèmia va ser pitjor!

Vet aquí una idea que va sorgir un setembre de 2020, de la que es va derivar una proposta. I un bisbe que va saber ser receptiu. I un mossèn que va entendre que se'n podria fer alguna cosa d'aquell oferiment.

I algú que va saber vèncer recels dels "de sempre", d'aquells que ja havien fet i feien prou feina mantenint obert aquell temple -els dies que tocava eucaristia-, i van acceptar que havien espais que es podrien compartir.

I unes pregàries a la Mare de Déu, que també van ajudar.

Un acord i un trasllat simbòlic en un dia que era a més l'advocació del Sant que dóna nom a la parròquia. Era el 18 de març de 2021.

Malgrat que la pandèmia encara cuejava el mes d'octubre següent havia 3 grups de catequesi allà, després d'anys i anys sense. Eren uns 20 infants. Ara continuen dos grupets i hi ha un altre de Seguiment.

I les celebracions eucarístiques van començar a tenir més afluència. I amb jovent que, un cop al mes, demanava la clau de l'església i s'hi trobava per pregar. Ara han variat i també comparteixen un mos.

Un grup de mares que s'hi troba amb freqüència. 

I un grup d'homes que un dissabte al mes tenen humor de llevar-se ben aviat per trobar-s'hi a les set del matí i pregar. Qui els ho mana? 

No és un canvi espectacular, no hi van multituds, però alguna cosa hi passa i caldria estar-hi  atent.

Fariseus

Blanc de les invectives de Jesús de Natzaret, juntament amb els saduceus i els escribes els fariseus eren un dels grups socio-religiosos més importants de la Judea del període hel·lenístic i dels primers temps de la dominació romana.

Sobre església i clergat (1)

L'últim passeig de Mn. Alfons

Schönstatt... 100 anys!

Qui ho hagués dit d'aquells joves seminaristes i el seu director espiritual!!! Dissabte va fer cent anys d'aquell dia en què reunits a la capelleta que havien arreglat, van segellar una Aliança amb Maria: "Res sense Tu, res sense nosaltres".

11/08/2014 Schönstatt - Santuari original (Font www.schoenstatt.cat)

Cesaropapisme

"Què vol dir aquesta paraulota?" es preguntarà algú...

L'anàlisi de les dues arrels ens pot donar una pista: Cèsar i Papa. Molt resumidament és la interferència del poder polític, l'Estat, en els afers d'una organització religiosa, l'Església, per tal d'instrumentalitzar-la a favor seu.

D'expressió lliure i intimidació

Els fets: el passat mes de febrer a una de les esglésies de Banyoles es va interrompre la celebració de l'ofici dominical per part d'unes activistes proavortament. L'enllaç aquí.

L'espigolera Rut

Prop de casa hi ha un camp de cereal que ja han segat. Tot tornant a casa en bicicleta vaig passar-hi pel costat i vaig observar que malgrat la sega sigui mecanitzada encara van quedar als marges algunes espigues.

Quadre de Millet: Les espigoladores, on veiem com recullen les espigues no recollides pels segadors del fons

Fidels, no submisos

Per si no ho sabeu el nou Papa ha convocat un Sínode sobre les Famílies que es celebrarà d'aquí dos anys mal comptats. Prèviament, d'aquí uns mesos, haurà un altre que analitzarà l'estat de la qüestió. Amb aquest motiu s'ha enviat un qüestionari als diferents bisbes. Alguns contestaran directament i d'altres prefereixen consultar un nombre més o menys ampli de membres de les esglésies locals. 

El Rostre de Déu

No apte per ateus, agnòstics i cristians descafeïnats amb llet descremada i sacarina

Confraries gironines i jovent 2013

Sols unes ratlles breus per donar a conèixer algunes activitats que m'han arribat de dues confraries gironines dirigides a nens i joves i que tindran lloc durant aquests dies de Setmana Santa. Ignoro si alguna més ho ofereix, i òbviament queden apart les activitats que realitzi la Delegació de Joventut del Bisbat (Pasqua jove a Blanes i vetlles de pregària).

Segona Jornada Diocesana de Famílies

D'aquí poc menys de 36 hores s'iniciarà la segona Jornada (potser també escauria més el terme Trobada) de famílies de la diòcesi de Girona. Aquest any entorn la transmissió de la Fe en l'àmbit familiar, amb tallers per a diferents edats.

15 d'agost

Alguns apunts en ocasió del dia d'avui:

L'Assumpció de Maria

Fronda clerical

Abans de tot uns aclariments:

- l'Home Tranquil es reconeix lector asidu de la plana web Germinansgerminabit, però això no vol dir que estigui sempre d'acord amb els seus continguts.

-  HT va dedicar en el seu moment un parell d'escrits referents a aquella plana. I va tenir l'"honor" de ser citat dues vegades pels seus autors. Degut a la meva vinculació a un moviment catòlic concret he preferit des d'aleshores vigilar què escric en temes religiosos per tal d'evitar malentesos que poguessin perjudicar tercers.

Un cop fet això passem al títol de l'escrit d'avui:

Jornada diocesana de la Família, la primera?

D'aquí una horeta començarà al col·legi Maristes de Girona la primera Jornada Diocesana de la Família de la diòcesi de Girona. És una iniciativa sorgida arran de l'èxit de l'organització de les jornades d'acolliment de la JMJ de l'agost passat.  En el cas de la Delegació de Joves s'han anat fent coses amb més regularitat, en el de les Famílies és una passa important.

La ressaca

Ja fa 2 dies que els joves catòlics que van estar-se a Girona durant el seu camí a la JMJ de Madrid van marxar de la ciutat. Just avui, 17 d'agost,  marxa la "delegació oficial" de la diòcesi amb unes 160 persones. Sumem-hi els que hi acudiran enquadrats en altres grups o per lliure i podem arribar a dos centenars.

A punt per la JMJ a Girona?

Demà (o millor dit avui 11 d'agost) es produirà l'arribada massiva a Girona d'unes 6.200 persones provinents de diferents diócesis catòliques europees en la seva ruta cap a la Jornada Mundial de la Joventut que tindrà lloc la setmana vinent a Madrid. Les altres diócesis catalanes també rebran viatgers, en total cap a 40.000 a Catalunya.

De fa més d'un any la delegació de jovent del Bisbat de Girona es començà a moure: sol·licitud de voluntaris, la Creu de la JMJ el juny de 2010 (l'enllaç a l'escrit es troba al marge dret d'aquest bloc), constitució d'un comitè organitzador, reunions amb els voluntaris, definició de tasques, horaris, trucades a parròquies, comunitats religioses, moviments...

Els pelegrins s'alltojaran majoritàriament en grans espais: pavellons, col·legis...; un 10% aproximat amb famílies de la ciutat. Al matí després d'esmorzar es faran les pregàries a les parròquies i després les visites als voltants, a la tarda també, junt amb la ruta espiritual per diverses comunitats de la ciutat; dissabte a Barcelona, visita a Sagrada Família i concert al Fòrum; i dilluns a les 9'00 en ruta cap al centre de la Penínsul·la.

No hi ha dubte que hi ha una feinada immensa dels responsables diocesans, amb el seu temps i desgast intern (avui es parlava de baixes d'última hora que deixen buits difícils de cobrir a aquesta alçada). Passo ara a formular algunes qüestions:

- estan preparades les parròquies per acollir les pregaries matinals? O, segons quina, hauria de dir disposades?  

- haurà ràpida capacitat de reacció de voluntaris i organització davant imprevistos?

- la ciutat de Girona participarà, més enllà del cercle de creients compromesos (molts d'ells voluntaris) en l'esdeveniment?

- Veurem si joves i no tant joves que no volen saber res de la Fe s'hi acosten? Seran (serem) capaços els cristians de comunicar el nostre missatge? Al cap em ve el cas d'una noieta filla de pares separats que volia saber alguna cosa de la JMJ. Qui sap?

Sigui com sigui, molts ànims als voluntaris i famílies d'acollida dels pelegrins cap a la JMJ!!!


Foto de família dels voluntaris gironins, 10 d'agost de 2011. Font: Bisbat de Girona.

Ara que s'acosta la JMJ

Una mica d'humor tampoc va malament. Gaudim-ne.

La culpa és del "clero"

Així de contundent es mostrava fa uns dies un senyor d'una altra diòcesi catalana, pare de 8 fills i de família provinent de l'Opus Dei:

- Els mateixos capellans s'han carregat l'església a Catalunya.

Setmana Santa a Girona 2011

El Davallament, de Lovis Corinth

Avui temàtica local.

A mode de resum d'activitats diverses que s'han fet a la ciutat de les que he tingut notícia:

1) Convivències per a nens i joves: organitzades per la Confraria de Jesús i els Nens, amb monitors voluntaris i l'ajut de Mn. B. (què mal aprofitat el tenen!). Hi participaren una quarentena de nois i noies i tingueren lloc el Dilluns i Dimarts Sant.
Crec que ja es va pel quart any.

2) Pregó de la Setmana Santa: a càrrec de Josep Lagares, que a més d'estar al càrrec d'una empresa capdavantera en el seu sector (maquinària per a indústria càrnica) és també part activa en la processó del seu poble, Besalú, i del seu maniple de manaies.

3) Els Manaies de Girona. A aquest dedico la darrera part de l'escrit.

4) Commemoració del Sant Sopar. Malgrat la luctuositat del fet em quedo amb la cara de content del rector d'un poble de la rodalia de Girona a l'iniciar l'ofici i comentar que estava content de veure els assistents i considerar que estàvem en família. Després exposició i adoració al Santíssim. Uns nens resaren en veu alta uns avemaries per uns instants, trencant el silenci solemnial. 

5) Via Crucis familiar a Les Creus. Cada any famílies vinculades al moviment de Schönstatt a Girona recorren el matí de Divendres Sant el camí de les Creus, a la zona de Torre Gironella. Aquest cop érem uns quaranta. Allà, entre feixes d'oliveres, els grans intenten fer entenedor als petits el que patí Jesús i traslladar-ho al que ells viuen (no cal parlar de sang i fetge, sinó dels petits menyspreus, la mandra, l'insult...). Al final la pluja es va fer present i forçà la gent a marxar un cop finalitzat, sense poder esmorzar breument. 

6) La Processó del Sant Enterrament suspesa. Aquest cop la meteorologia no s'arronsà davant el bisbe Pardo com fa dos anys (determinat llavors a sortir davant les veus temorenques va tallar la discussió amb un "gent de poca fe!" i es va tirar endavant sense problemes) i des de mitja tarda caigué un xim-xim constant sobre la ciutat. Els Manaies, vestits i concentrats a Sant Lluc reberen la notícia a 3/4 de 8, sembla que feia un quart d'hora que la Junta de Confraries ho havia decidit.
Tal com fa nou anys es va celebrar un acte litúrgic a l'interior de la Catedral, amb presència de representants de les confraries i de les bandes de música que havien de participar a la processó.
Em venen records dels primers mesos de festeig... Algun dia ho explicaré.

7) Pasqua. Què en podem dir? La gent acut a l'església el diumenge de Rams, però oblida que el més important de l'any és el de Pasqua! El meu rector, antic missioner, està content aquell dia perquè vells coneguts s'han acostat al temple per saludar-lo.


I ara l'escrit sobre els Manaies (punt 3)

És costum a força poblacions de Catalunya l'acompanyar les processons que es celebren per Setmana Santa amb una cohort d'armats, estaferms o manaies, potser recordant tant els soldats romans que dugueren a terme l'execució de Crist com la posterior guàrdia davant el Sepulcre. Podem situar-ne els orígens vers els segles XVII-XVIII, creades a l'empara de les confraries religioses de l'època.

A la ciutat de Girona se'n té constància des de mitjans del segle XVIII, quan precedien a la processó un grup d'armats. La majoria eren de la veïna vall de Sant Daniel.

Passada la guerra civil un grup de joves de la ciutat tingué la idea de recuperar el maniple, això sí, dignificant-lo (sembla que dels antics manaies forces desfilaven ja ben carregats).

La idea quallà i amb els anys s'acabà bastint una confraria -la de Jesús crucificat- i un maniple on actualment desfilen poc més d'un centenar de persones.

Persisteix encara una imatge dels Manaies com un grup elitista. Si bé en el seu moment en formaven part alguns membres de famílies de classes relativament benestants de la ciutat (les velles famílies ja estan a les seves confraries de tota la vida) s'hi troben persones de diferent procedència: delineants, lampistes, advocats, policies, dependents, arquitectes, botiguers...
Val a dir que no tothom pot sortir de romà a la primera. Impera en el maniple un sistema de puntuació per antiguitat i assistència més sever que els escalafons militars: cada manaia ha de ser present a tots els assaigs (o justificar absències) i sortides; els càrrecs d'optio, centurió i decurions van per rigurós ordre d'antiguitat a la formació; i s'homenatja els que compleixen les 25 sortides amb un casquet commemoratiu.
Com deia, moltes poblacions de Catalunya tenen les seves formacions per setmana santa, però la de Girona és potser de les més ben considerades.