La rata de biblioteca: La Gran Fortuna

 

La Gran fortuna (The great Fortune; Balkan Trilogy I), Olivia Manning; Libros del Asteroide, 2020. Trad. al castellà d’Eduardo Jordà i epíleg de Rachel Cusk.

Pocs títols de les nostres llibreries enfoquen la Segona Guerra Mundial des de punts diferents als occidentals (francès, britànic, àdhuc alemany), per això el que es situï l’acció de la trama en un escenari diferent és interessant, valuós i complementa (i molt) aquesta visió. El que va començar com una resposta (tardana) de les democràcies occidentals a l’expansionisme nazi va acabar afectant la pràctica totalitat del continent i el desenllaç bèl·lic ha marcat la història d’aquest.

Memento mori

Recorda que ets mortal

Diuen les fonts clàssiques que aquesta frase la repetia al general victoriós que entrava triomfal pels carrers de Roma, pujat a una quadriga i seguit per les seves tropes, presoners, botí de guerra, senadors i líctors, un esclau que al seu cantó subjectava la corona de llorer reservada als triomfadors.

- Recorda que ets mortal!

"Els llorers del Cèsar", BD de Goscinny i Uderzo; Font: iesfuente.com 

Altres fonts afirmen que la frase era més llarga:

- Respice post te! Hominem esse memento! (Mira al teu darrera! Recorda que ets home!)

En tot cas un advertiment dels antics romans sobre la fugacitat de la fama, dels honors, de plaers, de riqueses terrenals... De la vida.

L'home modern fa temps que va oblidar-ho: ha jugat a ser Déu, modificant allò creat. En alguns casos ha anat bé (jo mateix porto dins meu un giny que substitueix un defecte congènit), i en altres ha trobat els seus límits, i no els ha sabut acceptar.

Recordem que som mortals?

Rákosi i el fuet

Mátyás Rákosi (1892-1971), nascut Rosenfeld, fou un dirigent comunista hongarès de mitjans dels segles XX. Exiliat per oposar-se al règim autoritari de Horthy, tornà al seu país amb les tropes soviètiques amb la missió d'implantar un règim afí al de Moscou (1945).

Al centre Rákosi, entre Imre Nagy (esq.) i Josef Mekis
Font: www.hirago.hu

Quatre emperadors, tres alcaldes

Fotograma de la pel·lícula "Quo vadis", amb Peter Ustinov actuant com a Neró

A la mort de Neró, el 68 d.C. s'inicia a l'antiga Roma un període tumultuós d'aixecaments de cabdills militars, proclamacions, batalles i contramarxes que els contemporanis titllaren com L'any dels quatre emperadors.

Waterloo

Doncs, d'això... Avui un record de la derrota de Napoleó, que intentava recuperar la iniciativa un cop escapat del seu confinament a l'illa d'Elba.

Carlins!!!

Avui va de carlins, als qui fa temps volia dedicar un escrit. 

La data per publicar aquest escrit, 10 de març, no és a l'atzar: correspon a la celebració dels anomenats "Màrtirs de la Tradició", els caiguts per la Causa, una de les festivitats carlines.

El bicentenari callat

Entre el Tricentenari (de la caiguda de Barcelona el 1714) tant cantat a Catalunya fins l'avorriment i el centenari de l'inici de la Gran Guerra, tant portat de cap al continent europeu, es va oblidar -o no- parlar d'un Bicentenari també trascendent:

la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1814-15) 

El suïcidi d'Europa. Els contendents (7): l'imperi otomà

Tornant al Centenari de la Gran Guerra... Aquesta passa a ser mundial quan es donen escenaris de combat i contendents que no són europeus. 

L'Imperi otomà és un d'aquests.

El suïcidi d'Europa. Els contendents (6)

Reprenc el fil de la Gran Guerra. Avui toca dedicar l'escrit a dos dels països que entren de bon principi en guerra i tenen la consideració de "menors" malgrat haver estat teatre d'operacions (quin terme més inadequat) i ocupats gairebé totalment per l'enemic.

Cesaropapisme

"Què vol dir aquesta paraulota?" es preguntarà algú...

L'anàlisi de les dues arrels ens pot donar una pista: Cèsar i Papa. Molt resumidament és la interferència del poder polític, l'Estat, en els afers d'una organització religiosa, l'Església, per tal d'instrumentalitzar-la a favor seu.

Els contendents (5): Àustria-Hongria

I avui, que fa cent anys de l'inici de les hostilitats (28 de juliol de 1914), tocarà parlar de qui declara primer la guerra. 
És un contendent curiós per als nostres ulls ja que passa de ser una de les principals potències europees abans del conflicte a desaparèixer. Mentre el Reich alemany i la Rússia soviètica, amb règims canviats, continuaren essent entitats a considerar dins la geopolítica continental aquest fou esmicolat en set estats

Una baula en la cadena

Estudiar la història familiar, com ha estat el meu cas (i el que me queda per trobar) et permet veure les coses amb una mica de perspectiva.

El suïcidi d'Europa. Els contendents (4). Rússia

En qualsevol estudi de la Gran Guerra no pot obviar-se el paper de Rússia. Tant pels aspectes bèl·lics com pels polítics. És un dels pocs contendents que havent entrat en el conflicte n'acaben sortint abans del final, aquella tardor de 1918. L'altre és Romania.

El suicidi d'Europa. Els contendents (3): Gran Bretanya

Sens dubte el país model per a la resta durant generacions. I aquell que anticiparà moltes qüestions del nou segle. Anem-les a veure.

El suïcidi d'Europa. Els contendents (2): Alemanya

Avui toca fer una petita anàlisi d'un dels contendents, el més important del bàndol perdedor, tot i que volia deixar-lo per més tard. 

El suïcidi d'Europa. Els contendents (1): França

FRANÇA

Possiblement un dels països que més volia la guerra, sinó almenys la revanche, la revenja, sobre els alemanys.

El suïcidi d'Europa

El proper mes de juliol es complirà el centenari de l'inici d'un dels conflictes més cruents del segle XX, per a mi tal vegada el més significatiu perquè és el primer a escala gairebé planetària, perquè s'usen enginys i maquinàries terriblement sofisticats i la guerra passa de ser una lluita de soldats a l'extermini i anihilació de l'enemic, perquè les conseqüències a nivell polític foren de tal envergadura que han perdurat fins a finals de segle, perquè l'empremta del conflicte en la ment, en la psique, europea ha estat tan profund que la següent generació ja no s'hi va llençar tant entusiàsticament al combat: la Gran Guerra, o Primera Guerra Mundial.

Pintura d'Anton Hoffmann que representa una càrrega d'ulans alemanys

Pobles sense Fe

Heu sentit parlar mai dels kumans? 
Dels avars?
Els alans?
Els vàndals?
Dels khàzars? 

Sense precedents (2): Finlàndia

Quan parlem de Finlàndia ens venen al cap les lloances de l'informe PISA sobre ensenyament i l'empresa Nokia, però què sabem d'aquest país?

Sense precedents (1): Irlanda

La pàtria de l'Home Tranquil original (el de la peli de John Ford) és avui objecte d'estudi.

Barry Fitzgerald com "Little" Flint