Acudits gironins

En el que portem de trimestre la ciutat de Girona no ha parat de sortir a les notícies. Tot això per generar unes situacions... Com ho diria? Còmiques?

Anuncis classificats.

País en liquidació.

Es traspassa bonic país al sud d'Europa, sencer o a talls. Bon clima la majoria de l'any (menys al País Basc). Terreny edificable per tot arreu. Moltes possibilitats. Motiu del traspàs: divergències entre accionistes.

Màquines parlants

Això de la intel·ligència artificial em queda bastant lluny, em sona a swahili d'estar per casa. Si hi ha individus que amb prou feines sembla que tinguin intel·ligència, imaginem-nos una màquina!
Poc a poc ens van envoltant màquines que parlen: l'expenedora de tabac, el surtidor de benzina, els GPS', algun ascensor... Totes amb una veu impersonal, femenina,però ens imaginem si es poguessin personalitzar i emprar la veu de la teva parella, la mare, la sogra, el cap...?
GPS:
Gira a la dreta! ...T'he dit que giressis a la dreta! No sé què va veure en tu la meva filla!
- Era el primer trencant, ja veig que no m'escoltes

Expenedor de tabac:
- Aquí tens la teva caixa de Güinston, però t'ho has pensat bé? Recorda com tossia el tiet Joan, fill meu. (La mare!)
- El tabac. Pobre de tu que te'l fumis en hores de feina. Són cinc minuts com a màxim.

Surtidor de benzina:
- Has triat Diesel... A aquesta tartana li dius cotxe? El meu nou nòvio em treu a passejar en BMW.. (òbviament és la veu de la teva ex)

Màquina de fitxar
- Es pot saber quines hores de venir són aquestes? 

Caixer automàtic:
- El teu saldo per la resta del mes és de 56,48 €. Quan jo tenia la teva edat arribàvem sobrats a fi de mes (el teu pare!). No et dóna vergonya?

Tremolo només d'imaginar una situació així.

Tècniques mafioses

Tot tafanejant per una biblioteca em trobo un llibre amb títol curiós: Tecniche de persuasione della mafia, de BD edizioni, Corleone (Sicilia); i el fullejo una bona estona.


Mirem primer el concepte: MAFIA. Associació d'individus amb caràcter, mètodes i objectius il·lícits (delictius). Originalment vinculada a l'illa de Sicília ara serveix per generalitzar qualsevol grup (russes, japoneses, xineses...). Destacar que en altres regions de la península itàlica té denominacions diferents: Camorra, 'Ndranghetta... Però el més estès és Mafia o Cosa Nostra.

Sense arribar a la descripció dels mètodes més sanguinaris, que comporten l'eliminació física d'individus, veiem algunes tècniques de "persuasió":

a) la Trucada: pot ser directament a l'interessat o bé a parents seus. Les indicacions són deformar la veu, eliminar accents que puguin denotar origen social, cultural o geogràfic i tenir ben preparat el discurs, sense donar temps a rèpliques ja que cal deixar glaçat qui estigui a l'altra banda del telèfon i penjar ràpidament un cop dit.

Com ja sabem un negoci famíliar

b) Cartes i anònims: com en el cas anterior poden ser dirigides directament a la víctima, vull dir l'interessat, o a tercers, amb el que ja entraríem en la categoria de difamació. Hi ha qui té més perícia escrivint, qui fa més faltes d'ortografia, qui retalla lletres i paraules del diari i les enganxa en un paper, qui s'ha adaptat a l'evolució tecnològica i envia e-mails... Un ample ventall de possibilitats.

c) el Passeig:  com aquell qui no vol la cosa es passeja el "persuadidor" davant el domicili o l'establiment de qui es vol "persuadir". Hi ha modalitats com l'espera, en un lloc fix on se'l pugui divisar i es fa una activitat aparentment innocent com, per exemple, fumar (encara que els anti-tabac pensin el contrari). En tot cas l'important és que et vegi qui t'ha de veure i s'inquieti. En aquest capítol es relata, per exemple, com a una dona li va venir la regla en veure com una gent honorable passejava davant de casa seva per recordar-li que devia alguns favors.

d) Mirades desafiants: per quan saps que et trobaràs de forma inexcusable amb aquell i no t'hi pots dirigir de cap forma convencional. El llibre comenta que és recomanable en escenaris com jutjats, i que s'evitin paraules i gestos que puguin considerar-se amenaça directa. També que cal preparar una mirada penetrant i alhora dura, gairebé de Black&Decker, intimidatòria en resum.

e) Trobades casuals: una variant dels punts c) i d) que es desenvolupa en llocs de pública concurrència. Cal assegurar-se de passar ben a prop de l'objectiu i establir-hi contacte visual. Òbviament la mirada dura i desafiant com s'ha descrit, culpabilitzant l'altre de tot allò dolent que li pugui passar.


En si un bon resum del que no ha de fer qui es pretengui ser algú honorable. Seria molt lamentable que algú hagués arribat a fer servir aquestes tàctiques per aconseguir els seus objectius.

La mantinguda

Anem a parlar ara d'un espècie que, tot i no ser molt abundant (detallarem després per què) té la seva importància en l'ecosistema social català.

La mantinguda (nom científic Marfanta catalaunica, L.; cast. Querida) és un exemplar en la seva immensa majoria de sexe femení. Viu dels seus encants físics i destreses no visibles al comú dels mortals.

Hàbitat: el seu ecosistema són les classes socials benestants, preferentment amb pisets a qualsevol Eixample pagats per un tercer. No descartem un meublé com a lloc de trobada esporàdic. Cal remarcar també que han estat avistats exemplars a comarques. No pot parlar-se d'espècie invasora, sinó més aviat endèmica.

Tipologia: parasitària. Com la tènia busca un hoste (del sexe oposat) que li permet alimentar-se, vestir-se, viatjar i viure a costa seva -i de pas de la família d'aquest-.

Aparellament: sol freqüentar determinats cercles socials, culturals, etc. mostrant els seus encants. Al contrari que moltes espècies animals on el mascle lluu pelatge, plomatge i força, aquí la protagonista és la femella i els seus encants. Pot donar-se el cas de doble aparellament o poliàndria; normalment un dels exemplars és conegut com Cornupetus vulgaris (Lk.) o bé Rupicaprus comunis (Lk.)


Reproducció: hàbits normals de la reproducció humana, amb el valor afegit de les mencionades destreses no visibles -que en aquest cas es mostren a l'individu hoste que és el que paga-. Una altra cosa és de qui va a càrrec la fecundació, si es busca.


Mesures de protecció: no en cal prendre, no s'albira pas cap risc d'extinció.


Curiositat: una capacitat d'ostentació espaordidora. Potser per aparentar el nivell que no han tingut (ni tindran) són clientes habituals de joieries i botigues de roba cares -que no paguen elles, recordem-. Ull amb confondre-les amb una espècie més estesa: el nou ric, tot i que no és descartable un encreuament.

_______________________________________________________________
À M.

Fantasmes del passat

De vegades trobar-se algú conegut pel carrer pot comportar rememorar episodis de la teva vida que ja creies enterrats. Aclarim que no es tracta de fets greus, com un assassinat fortuit el dia de la teva graduació o coses d'aquestes que són temes per pel·lícules de post-adol·lescents perseguits per un personatge misteriós.

Són gent que, senzillament,  no volies tornar a veure.


Analitzem alguns temes.

La teva joventut 
Ara que ets un/a respectable pare/mare de família no fa gràcia que sàpiguen segons què del teu aspecte físic, activitats lúdiques i relacions socials d'aquella etapa

Així en el cas de l'home podria passar:

- Ostres! Quant de temps! -Et diu un pel carrer que no veies des dels anys de carrera

- Hola... Hola B. Com va tot?

- Bé, i tu què? És la teva dona? Tu no ets la Paqui, oi? Aquella sí que era una verra. No entenc el mal gust que tenies, tio.(...) Eh, nena, ¿t'ha explicat aquell dia que vam anar de marxa per Lloret i va agafar-ne una de tan grossa que semblava la Fontana di Trevi?

Després ve el moment de respondre preguntes incòmodes i sortir-se'n.

- I tu anaves de marxa amb aquest? (...) No m'havies parlat d'aquesta tal Paqui, què volia dir que era una verra?. (...) Però si ara amb prou feines costa que et prenguis una cervesa...

En el cas de les noies:

-Guaita-la! Com estàs! I pensar que a l'escola et déiem IBM (immensa bola de manteca) Quin tiparro, ara! (...) Recordes quan anàvem a veure els nois quan entrenaven a futbol? L'altre dia vaig veure en Sergi, aquell que t'agradava i està com una foca!!

- Ah, així que estaves grassoneta... I ara entenc perquè t'agrada tant el futbol... - respon l'acompanyant.

Els professors

- Ostres recordo quan feies la carrera que deies com n'era de fill de p. el professor d'Economia aplicada. Recordes aquell dia que li vas reventar les rodes del cotxe? - i llavors l'interlocutor es dirigeix al teu acompanyant- I vostè qui és?

- El seu professor d'Economia aplicada.- respon l'altre. 


Calen paraules? I si a més treballes al mateix departament de la universitat ja pots anar preparant les maletes.

Ideologia política

- Els mítings que muntaves a la facultat per denunciar l'opressió capitalista i a favor del socialisme! 

- Carinyo!- et crida de lluny la dona.- El papa diu que t'afanyis, que hi ha reunió de consell d'administració a la fàbrica i faltes tu com a gerent...


Alguns d'això en diuen "evolució ideològica".


Veleitats artístiques o literàries ja passades
- Mira, mira. Encara conservo una còpia d'aquells poemes que escrivies els estius. Eres una noia tan esllanguida, tot el dia amb aquells vestits foscos...
I l'al·ludida es ruboritza en recordar les cursilades que encara algú conserva. Malviatge no haver-les cremades!


I així podríem continuar, i segurament podríem afegir més situacions que coneixem o hem experimentat. Fantasmes que et fan passar una mala estona però que alhora formen part de la teva història personal.

Família

Família perfecta no n'hi ha cap. Qui més qui menys té les seves coses. N'hi ha en les que entre els germans no es parlen, o entre cunyats. D'altres vegades s'evita el tracte entre pares i fills adults, o cosins.

Ricetta siciliana

Vendetta fredda
Gli ingredienti sono sempre caldi, caldissimi!


Prima lasciarli riposare qualche tempo: per sicurezza prendete una libbra de pazienza per ogni giorno di dolor.


Una volta sarano freddi aggiungette latte agria -latte che non é bona, ch'é mala ossia mala latte-. Non dimenticare la mescolanza con la pazienza appropiata e gli primi ingredienti.


Non é bisogno cuocere. Niente! Il calor dannegerebbe la vendetta. Se non può prendere dall' momento, riservatela al vostro ospite in frigorifero


Servitela a tavola, con un sorriso. É anche meglio con un pó di ghiaccio. Sempre fredda!

Groucho i jo

Un altre dels llibres d'aquest estiu ha estat les memòries de Julius Henry Marx: Groucho i jo. Una lectura lleugera que ha servit per a les esperes burocràtiques, mèdiques, nits en vetlla o migdiades frustrades.

És obvi que el gènere dels escrits autobiogràfics tendeix a deformar la realitat, edulcorant afers desagradables, passant de puntetes per altres o bé justificant a posteriori accions i decisions preses en el seu moment. El sr. Marx ho fa sobradament i amb el seu humor característic: descriu el seu pare com el pitjor sastre del món "si et creuaves amb un senyor que duia una americana amb l'espatlla més alta que l'altra veies una víctima dels crims del pare amb l'agulla".
Impulsats per la seva mare van acabar desenvolupant diferents facetes artístiques (recordem el virtuosisme al piano i a l'arpa de Chico i Harpo) en companyies que a principis del segle XX actuaven arreu dels joves Estats Units. Els primers capítols del llibre descriuen precisament els intents de Julius (Groucho) de triomfar en solitari fins que la seva combativa mare en va fer un paquet de cinc (el cinquè germà era Gummo, Milton, que no va actuar al cinema). Groucho posteriorment continuà la seva popularitat com a presentador d'un programa de ràdio i, posteriorment, televisió.

Els europeus ens hem quedat amb les imatges de les pel·lícules que va protagonitzar amb els seus germans Chico (Leonard), Harpo (Arthur) i Zeppo (Herbert, aquest últim en menys); però aquesta gent va començar com a actors de varietats. 
L'anècdota que he trobat més sucosa té precisament a Groucho, a Gummo i a Zeppo com a protagonistes. 
Permeteu que us l'expliqui: tota la família vivia a Chicago; Groucho i Gummo havien conegut dues noies, companyes de pis, que vivien a la zona nord de la ciutat. 
Per tal de quedar amb elles els calia fer un llarg trajecte en transport públic i arribar al seu habitatge. Groucho i Gummo van ajuntar els estalvis que tenien per tal de comprar un cotxe que els estalviés el trajecte i de pas els facilités progressar adequadament amb les senyoretes. Van trobar un vehicle de segona mà i bastant atrotinat que, tot i així, va fer l'efecte desitjat: impressionar les noies.
Un vespre que els dos germans es prometien a sí mateixos que aquella nit era la del coup de grâce (ja ens entenem) el cotxe no s'engegava. Desesperats van cridar Zeppo, que els va demanar que obrissin el motor (el què? van respondre); després d'una ullada el seu dictamen fou que calia una reparació de 2 dies i el seu consell era que si tant important era la cita correguessin a la parada del tramvia. Un cop perduts de vista els seus germans Zeppo va treure de la butxaca una petita peça, va obrir el motor, la va introduir al seu lloc i a continuació es va endur el cotxe perquè havia quedat amb la seva xicota.
Groucho continua: cada vegada que Zeppo tenia cita (5 dies a la setmana) el cotxe s'espatllava, però teníem unes factures de benzina... Finalment ell es va quedar el vehicle i les dues belleses del nord de la ciutat es van quedar amb dos nois afortunats que posseïen sengles motos Harley-Davidson.


És un llibre lleuger i en ser autobiogràfic passa de puntetes sobre temes personals: els matrimonis de l'autor, una petita menció als fills, els últims anys dels seus pares, la relació entre els germans després dels èxits cinematogràfics, definicions polítiques i socials serioses (òbviament és un llibre pretesament còmic). Et quedes amb la impressió que el senyor Marx es preocupava, un cop aconseguit el triomf, de qüestions com els diners, els esports de les classes altes i poc més. Ah! I la mania de posar a tothom el cognom Delaney per no dir el de veritat!


Per cert, en un dels capítols es troba la cèlebre frase:
"No formaré part d'un club que m'accepti com a membre"


Marx, Groucho: Groucho y yo; Tusquets, Madrid, 2011 (14a edició), 300 pgs.

Ara que s'acosta la JMJ

Una mica d'humor tampoc va malament. Gaudim-ne.

Manual del bon "trepa"

Ser un trepa és tot un art i segur que tots coneixem algun artista... O no volem reconeixer la pròpia mestria. Vegem-ne algunes actituds:


1.- Pilotegi el seu cap, raspalli-li les sabates amb la llengua si cal, posi-li una catifa vermella tant bon punt el cap posi els peus a la feina.


2.- Faci's el trobadís: a la feina i fora. Per a això últim cal una tasca prèvia de documentació: restaurants favorits, llocs que freqüenta, zones on sol estiuejar, quins gustos i aficions té el cap i fer-se'n expert.


3.- Ofereixi-li el millor que tingui, fins i tot el que no té: Vengui a la seva mare si és el cas.


4.- Tingui olfacte per detectar:
     a) possibles competidors seus: Neutralitzi'ls (ha de semblar un accident) o pacti amb ells si no hi ha més remei: cal optimitzar recursos. Després ja passaran comptes...
     b) personal en ascens, fitxatges-estrella de rang superior, etc. és a aquests als que haurà de dirigir-se, no a caps amortitzats que esperen la jubilació o l'han espifiada tant que no es sortirien ni amb GPS. Un bon trepa endevina d'on bufa o bufarà el vent.


5.- La culpa de tot el que vostè faci malament és dels demés. Ni se li acudeixi reconèixer cap error! La humilitat, la modèstia és cara!

6.- Rigui les gràcies del cap. Encara que expliqui acudits de maricons i vostè desfilès pels carrers amb més plomes que al Foliès-Bergère el Dia de l'Orgull Gai.

7.- Desactivi idees i iniciatives dels seus companys en profit de les seves. Si no en té faci-les passar com a pròpies anticipant-se a presentar-les.

8.- I quan sigui a dalt recordi el vell lema llatí: "Humil cum fortes, fors cum humiles". Un principi universal.

The Gropes

Tot i que aquest bloc pugui semblar de caràcter solemne i tradicional L'Home Tranquil es permet de tant en tant ser una mica iconoclasta i subversiu. Així si d'una banda frueix amb la visió de pel·lícules com Gosford Park o sèries com Downton Abbey (prenent una copeta de xerès, of course) també s'explaia de tant en tant fent una incursió a la secció d'humor de la biblioteca i s'enduu en prèstec llibres de Tom Sharpe.

Caps d'any diversos

Déu n'hi do l'enrenou que porta un simple canvi de data! Posem alguns exemples de com passar-ho, alguns d'ells per experiència pròpia:

1) El sopar d'amics: un amic/ga et truca, o el truques, quedeu per celebrar-ho a casa d'algú, amb uns quants més. Tothom porta alguna cosa -la beguda indica qui té mandra o poca destresa per cuinar-, i a l'hora assenyalada tothom es presenta al lloc indicat. Tenim catalogades 3 variants:

variant a) Sopar de parelles/parelletes. Tots força formals i asseguts de costat. A vegades salta alguna guspira. Tothom parla de viatges, feina, etc.

variant b) Sopar de solters. Mires a quina persona de l'altre sexe li pots tirar la canya. Talment un documental de Rodríguez de la Fuente (El águila otea el horizonte buscando su presa, quizá un inocente cervatillo que se ha separado de la manada...), vas prenent posicions i intentes guanyar punts, si no et xafa el pla un altre més ocurrent, més ben plantat i amb una cartera més grossa.

variant c) Mixte solters-parelles: les parelles intenten presentar-te amics de l'altre sexe a veure si surt la connexió. Això gairebé mai funciona i  si passa és per poc temps. És freqüent que un o tots dos acabin parlant del seu ex o coses així i al final de la nit la teva companyia sigui l'ampolla de whisky o el que queda d'ella. 

2) Les festes: celebracions de caràcter comunitari on hi ha més oportunitats de conèixer gent, una altra cosa és mantenir una conversa perquè generalment la música és molt alta, ballar o fer-ho veure, agafar un gat amb la beguda i altres bestieses.Tornarem a presentar variants.

variant a) Les festes dels bars i pubs, on pagues una entrada amb dret a consumició, hi ha porters (és a dir que segons com vagis o l'edat que tinguis no hi entres) i a dins tens més possibilitats de conèixer com es senten les sardines en llauna.

variant b) Les festes privades, organitzades per colles d'amics, -alguns ja semblen professionals- en llogar un local/casa de colònies/nau industrial on allotjar-la, un equip potent de música per desanimar qualsevol intent de conversa intel·ligent (ben mirat qui té ganes d'això aquella nit)... La sort és que no molestaràs els veïns en sortir a fora.

variant c) La fira del mascle, aquesta la més divertida: un col·lega us convenç per anar a una festa privada que estarà molt bé i tota la pesca. L'afamat de torn pregunta: "Hi haurà ties?". "Sí és clar", responen. Arribeu i us trobeu que com vosaltres hi ha uns quants més. La proporció entre sexes és 8 a 1 més o menys, i les noies o tenen parella o no volen saber res. La única companyia femenina serà la de l'ampolla. 

3) Treballar. Encara que no ho sembli hi ha qui ho fa: policies que et fan bufar en un control d'alcoholèmia, el personal sanitari que atén no sols els malalts de l'hospital, sinó els imprevistos d'aquella nit; els cambrers que et serviran la beguda aquella nit, la noia del guardarroba, el porter amb cara de mala lluna... Un any aquesta va ser la meva opció, davant un panorama no molt afalagador millor fer uns quartos que passar una nit dolenta. La recompensa van ser uns bons ingressos... i una calipàndria de propina.

4) La Missa de Cap d'Any. Això depén de si hi ha algun bon capellà amb nassos per fer-ho. Si una setmana abans ha hagut la Missa del Gall perquè no ara? No debades el dia 1 de gener és festa religiosa: es celebra el Nom de Jesús, la seva presentació al Temple (el bateig jueu per entendre'ns). Avui en dia no és cap acte popular i molts cops sota l'empara d'algun moviment de fidels que el promou (ex. Adoració Nocturna). Això sí, després no falta una mica de ressopó, xerrada distessa, gresqueta si hi ha jovent i els desitjos d'un Bon Any. I si no sempre queda anar l'endemà, als horaris de culte  habituals. 

5) Quedar-se a casa. Total per a què sortir? Hi ha qui fa un sopar una mica més digne del que és habitual, qui ho fa amb normalitat, qui segueix la programació de la TV, qui es posa una pel·lícula... Els meus avis no van fer mai res d'especial. Com a molt anaven a ca'ls veïns, a fer-se companyia. Però l'endemà havia xocolata amb xurros per esmorzar.

Com he dit al principi es tracta d'un simple canvi de data. I això cal celebrar? És que el dia 1 de gener es guarirà la teva malaltia? Guanyaràs més diners? T'estimarà més algú? 

Però, en fi. BON ANY NOU!

Die Fledermaus (J. Strauss) dirigida per Plácido Domingo al Covent Garden.

Lliçons d'una setmana

1) El Nobel de la Pau a un dissident.

El parlament d'un país petit dòna una bufetada a la potència econòmica emergent -la Rep. Popular de la Xina-. No ha hagut por de les pressions i s'ha atorgat el premi, i sobretot el seu prestigi, a un professor de literatura empresonat. Ara m'assabento que és una obscenitat (jo em pensava que això era un atribut de la pornografia).

Occident, sempre fariseu, cuita a donar soto voce lliçons de democràcia a la fàbrica mundial.

2) Un país esmerça recursos per salvar persones

La notícia ha estat abastament comentada aquests dies: una trentena de miners són rescatats després de 2 mesos soterrats. No s'han estalviat recursos i Xile s'ha unit a l'entorn d'aquesta operació. Altres estats com Xina, dec tenir fixació amb ells avui, els deixen morir allà sota.

3) Per què ens neguem a curar-nos?

No està disponible a la web l'entrevista del passat 11/10/2010 a "La Contra" de La Vanguardia al promotor de Dolça revolució. Aquest senyor ens recorda les possibilitats curatives de la flora del nostre voltant, sense haver de recòrrer tant sovint als fàrmacs. El seu consell es resumeix en "no plantis sols flors al balcó, deixa-hi lloc per a medicinals".

L'emblema d'aquesta manera de pensar és l'estèvia, una planta que seria ideal per diabètics. Potser una planteta seria el regal de Nadal perfecte per a dos avis amb aquest problema.

4)Un vellet fa tremolar l'esquerra

Em remeto a l'article d'Antoni Puigverd, a l'editorial de Forum Libertas d'avui i al de Josep Miró i Ardévol al mateix mitjà digital. Alguns deuen pensar que aprofitant l'avinentesa s'apilarà llenya a la plaça de Sant Jaume per fer un Auto de fe a Barcelona. (bé, no seria mala idea però...). Tan grandets que semblen aquests d'IC-V-EUiA i sopa de lletres vàries i encara creuen en el "coco" com quan tenien tres anyets.

Ja que surt el tema, la gent es mobilitza. Des d'aquí ja en sé d'un grup de poc més de 120 persones que hi van, certs col·legis també noliegen autobusos, un moviment de dimensions modestes que pretén arribar als 250. Però tampoc cert clergat ajuda molt...

5) És increïble que "això" sigui "un home normal".

La joventut és época de somnis, de reptes, de vigor, de treball, d'atreviment... Però això és de somniatruites, desencisats, grisos... Com és que encara hi ha qui s'ho empassa? No han trobat res millor? Les dues preguntes valen també per al nivell estatal.

Aprofitant el tema "home normal" o "home qualsevol", en italià és uomo qualunque i durant la postguerra era un moviment populista on s'integraven exfeixistes. Un nom ben triat, oi JSC?

Per cert, al cartell encara està més maco del que és...

Crònica absurda de vaga general

Els piquets bloquegen l'entrada a missa de 8.

Les beates indignades: "No ens deixen fer ni un Rosari com a serveis mínims!". El mossén, per contra, encapçalava la manifestació al centre de la ciutat al cantó de Joan Boada.

El tanatori, col·lapsat

La secció sindical d'enterramorts secunda en ple la vaga i talla el subministrament de gas als crematoris. La patronal proposa packs de 2x1 per l'endemà.

Les prostitutes s'enfronten als sindicalistes.

Al crit "Sólo nos j.. los clientes!" un grup de treballadores sexuals planten cara a un piquet informatiu. Les senyoretes al·leguen que són autònomes i que si no treballen "perden calés".

Declaracions del mâitre i el chef de l'hotel Excelsior: "Som uns esquirols"

"Estem preparant el sopar de les cúpules sindicals d'aquest vespre, per quan vinguin a celebrar l'éxit de la vaga", aclareixen.

Els gossos pigall es planten.

Reclamen un nou conveni i trenquen les negociacions amb la patronal. Molts cecs no han sortit avui al carrer.

Apallissat el seu primer dia de treball

L'home feia 10 anys que estava a l'atur i, per una vegada que aconsegueix feina, l'atonyinen els del comitè d'empresa per no fer vaga.

                                                                                                             

I ara sense bromes una pregunteta:

Quina és la seu els 2 grans sindicats a la ciutat de Girona?

Resposta: a l'antic edifici del sindicat vertical franquista, a l'av. Jaume I, ben a prop de l'edifici del Govern Civil.