Éneklö hét 1996

Ara un record de fa ja catorze anys: una setmana cantant. Com vaig explicar en un altre gargot vaig ser cantaire d'un cor de la meva ciutat durant poc més de 10 anys. El món coral, com tots els "mundillos" té els seus propis events, convencions, élits, especialistes... 

 

Un dels esdeveniments destacables durant l'any és la celebració de les setmanes cantants internacionals a diversos indrets d'Europa, sobretot durant l'estiu. Centenars de cantaires es troben durant una setmana per treballar en grup peces corals (sigui folklore, jazz, clàssica...) sota la direcció d'especialistes en la matèria, conviure amb gent d'altres nacionalitats i conèixer llocs diferents. I el més gros, de caràcter triennal, és el festival Europa Cantat, que aplega milers de cantants d'arreu d'Europa.

Òbviament durant l'any o anys anteriors els cors han procurat fer racó per a aquestes finalitats, tot i que després cadascú s'ho ha de complementar.

I l'any '96 uns quants del cor (una vintena) ens vam inscriure en una Setmana Cantant que es feia a Hongria, prop del llac Balaton. Ens va tocar una residència d'estudiants un pèl atrotinada (feia 6 anys que el règim havia canviat), amb un menjar curiós per a molts -la sopa de cireres (cseresznyeléves) la tenen present encara alguns antics companys que hi van venir-, convivència amb japonesos (la de reverències que féiem), magiars, romanesos, valencians, alemanys, australians, eslovacs... I el treball: per a cors de noies un taller, un altre de jazz, un de melodies de Bernstein (Chichester Psalms, crec) i un de Kodály. Nosaltres ens vam decantar per aquest últim. I, ves, set dies treballant-se tota una peça per a que ni s'"amortitzés", amb prou feines vam interpretar un parell de cops un dels fragments d'aquella obra. 
Us deixo el fragment en qüestió: Agnus Dei de la Missa Brevis de Zoltan Kodály.

Es tracta d'una obra composta els últims mesos de la II Guerra Mundial, mentre tota Europa central era camp de batalla, d'aquí els tons menors que percep l'oïda.