divendres, 31 d’agost del 2012

Pagesos

Prop d'on conreo l'hortet hi ha algunes cases de pagès. Unes estan rehabilitades com a primera o segona residència, altres han estat abandonades i -mancades de manteniment- presenten diferents estats de ruïna, i un tercer grup el formen les que s'integren en una explotació agropecuària.

divendres, 24 d’agost del 2012

La claca de...

Un conjunt escultòric original: una claca
 
Fa un temps vaig coincidir amb una senyora originària d'una ciutat de comarques. Tot mirant de cercar algun tema de conversa vaig comentar que coneixia de la meva època d'estudiant a un noi del mateix lloc. La senyora va fer menció llavors a la posició benestant de la família del conegut i de les seves relacions amb altres personatges de la ciutat.
 
Les seves frases desprenien un to agre:
- Ui, aquests són de la claca d'en C., que miren d'aparentar el que no són... si no ets de la seva claca no entres en el circuit...
I penjaments per l'estil, de la qual cosa vaig deduïr:
 
1er) que la claca, com deia la senyora, és un cercle tancat presumptament elitista socialment entre els quals es manega més que meres relacions socials, sinó també econòmiques i familiars, vaja el que antigament es coneixia com oligarquia local -i aquí s'inclouria el meu excompany d'universitat; i
 
2n) que la meva interlocutora tot i disposar de diners no hi havia estat acceptada -possiblement per ser una "nova rica"- i mostrava el seu ressentiment amb aquelles paraules.
Sortosament em van cridar i vaig esquitllar-me de la fel que desprenia la senyora.
_______________________________________
N.B. Una claca, del francès claque, és en el món de l'espectacle un grup de persones situades al públic que amb les seves accions poden decantar una representació cap a l'èxit o el fracàs. Com a exemple l'estrena de l'òpera de Rossini Il barbiere di Siviglia va ser sabotejada per una claca atiada per Paisiello, autor d'una òpera amb el mateix títol i argument uns anys abans.
   

dimecres, 22 d’agost del 2012

Storyteller

És el nom que denomina aquell que explica, que narra (to tell), històries. En alemany ho traduiria com Erzähler. En castellà concorda amb "cuentista".  Però tots sabem que si una cosa la poses en anglès queda més in

Classes mitjanes

El suport principal d'un país ha estat en els últims dos-cents anys i escaig el que s'anomena classe mitjana, o bé en plural "classes mitjanes". Personalment prefereixo aquesta denominació perquè fa referència a la pluralitat d'orígens: petits comerciants, professorat, mitjans propietaris agrícoles (quan la terra i el seu treball tenien més valoració), petits i mitjans industrials, funcionariat...

dimecres, 15 d’agost del 2012

15 d'agost

Alguns apunts en ocasió del dia d'avui:

L'Assumpció de Maria

dijous, 2 d’agost del 2012

Hiperconnectats

Telèfon mòbil, correu electrònic, twitter, facebook, linkedin, tuenti, whatsupp... Quina m'oblido? Sembla que si no hi ets present no ets gairebé ningú.

Em temo que mentre mirem d'estar connectats amb algú altre, que ves a saber on para, oblidem el que passa al nostre costat mateix o que, mirant de respondre alguna ximpleria, descurem les nostres tasques.

dimecres, 1 d’agost del 2012

I a mi què?

Això li van etzibar a un conegut meu que va requerir a un conductor que tenia el cotxe aparcat en doble fila que el retirés uns metres per tal de treure el seu vehicle i anar a l'hospital (tenia un familiar malalt). 
El meu conegut va haver d'esperar-se prop de deu minuts per sortir.

És una petita mostra del que lamentablement s'està estenent pel nostre voltant: la mala educació. 
Entenc que és la mostra més visible de pèrdua de valors: som egoistes per naturalesa, però ara encara més, fins l'extrem de negar mínims gestos o paraules que facilitin la convivència. A aquest pas no ens hauria d'estranyar que un moment o altre veiem enmig del carrer dues persones bufetejant-se perquè una no ha respectat el pas de vianants o el llum vermell del semàfor. Tant dolent o pitjor que la situació econòmica pot ser l'anímica, i ¿si es perd la convivència, allò que diem la "bona educació", com pot acabar tot?

No sóc cap exemple a seguir, però intentaré emprar com a mínim un somriure (i espero que em costi menys que a Wednesday Addams).