1812

El meu regal d'aniversari va ser Vojna i mir (Guerra i Pau) de Lev Tolstoi, aquella lectura que vaig comentar fa un temps que la tenia entravessada d'anys enrera. De mica en mica vaig avançant en la lectura de les quinze parts en què està composta.

Fa una setmana vaig arribar a la novena part. Aquesta s'inicia el 12 de juny (22 en el calendari gregorià, el nostre) de 1812. Què hi passa aquesta data? Napoleó ordena a les seves tropes travessar el Niemen, el riu que marcava la frontera entre l'Imperi rus i el Gran Ducat de Varsòvia -estat titella controlat per França-. En pocs dies caigué Vílnius i la Grande Armée va avançar progressivament cap a Moscou.

Desconcertats els russos es retiraven. Sols van plantar cara a Borodino per deixar obert després el camí a la vella capital, que l'enemic en entrar-hi trobà deserta.

Sense subministraments fiables (els russos en la retirada practicaven la política de terra cremada), rendició del tsar i amb un cru hivern a les portes, Napoleó ordenà al cap de poc la retirada. Quan el desembre les últimes unitats hagueren creuat l'antiga frontera s'havien perdut més d'un 90% dels seus efectius per morts o defeccions.

En música el famòs compositor P.I. Txaikovski va compondre per commemorar els 70 anys de la gesta l'Obertura 1812 on, musicalment, se'ns explica la història. Una bona síntesi és aquesta.

I aquí ve un incís: en l'obra es barregen acords de la Marsellesa, melodia popular russa, un himne de l'Esglèsia ortodoxa, tocs de campana, canonades (o percussió que s'hi aproximi) i al final l'himne tsarista.

Inserto els quatre minuts finals, l'himne s'escolta a partir del minut 3:15.

Però vet aquí que després de la Revolució les autoritats soviètiques van observar amb horror que aquella peça en principi patriòtica era propaganda encoberta de la Contrarrevolució i l'odiat tsarisme. Així que van decidir fer un "copy & paste" en el que ja eren mestres (recordem la desaparició de Trotsky de les fotografies revolucionàries, avançant-se al Photoshop) i hi van encabir el cor final de l'òpera Ivan Susanin, de M. Glinka. 
Curiosament l'esmentada peça duia el títol de Una vida pel tsar, que òbviament també es va haver de canviar. Fins el final del règim soviètic es sentia això (atenció al minut 5'10" i els aproximadament 25" següents):

Bé i ja que hi estem aprofito per insertar l'esmentat cor de Glinka perquè poguem apreciar un compositor del que rarament s'interpreta res a sales de concert i teatres d'òpera fora de Rússia.