(Font de la fotografia: Diari de Girona, edició 30-III-2009)
Vet aquí que una vegada uns maulets "pacífics" es van llevar un diumenge -tard perquè a l'habitual ressaca s'afegia el canvi d'hora- i es preguntaren: Què farem avui? A qui anem a tocar els...? Reunits en assemblea, i després de molt deliberar, decidiren muntar una kontramanifestació, per variar una mica, ja que, com tothom sap, la feina dels Maulets és manifestar-se dia sí i dia també per qualsevol cosa (sigui el pla de Bolonya, sigui la família Puigmoltó, sigui el processament de companys per cremar fotos de Sara Montiel en bikini...).
- I sobre què fem la kontramanifestació?, digué assenyadament algú.
- Trankils, kompanys, ja trobarem alguna manifestació per kontramanifestar-nos! - respongué el líder de l'assemblea per akell ... aquell (perdó) dia.- Només ens kal el material de sempre: pankartes, megàfon i voluntat! Vinga, per Katalunya!
Els nostres amiks Maulets van enkaminar-se cap al centre de Girona, l'antigament molt levítica (levítika) ciutat, ara ja un mar d'avorriment. No trobaven res: ni uns guiris que preguntessin adreces en castellà, ni un empresari de la construcció que fes un ERO, les seus del PP i de Ciutadans estaven tancades... I quan s'enkaminaven a un dels seus antics locals (bé d'antics res perquè els que eren joves en aquell moment ja no hi militen) per prendre la birra d'esmorzar, allà a la plaça del Vi van trobar finalment algú. Kina il·lusió!
I què feien allà? I qui eren? Famílies, joves, avis amb globus vermells, música i cartells de "Sí a la Vida" "Dret a Viure" i coses per l'estil. Una colla de fatxes, vaja, que agredien el personal enmig d'una plaça deserta i que volien assaltar l'Ajuntament de la ciutat de Girona.
Com (Kom) tots sabem els Maulets són lleials amb el poder establert i no podien quedar-se ni de braços plegats ni de megàfons tancats. Allà mateix, espontàniament, muntaren la kontramanifestació: desplegaren la pankarta i hi escrigueren una konsigna a favor de l'avortament lliure, vull dir de l'erradicament de malalties de 9 mesos en les dones. Pel megàfon els lemes klàssics, de sempre "Nosaltres parim (sí, fins i tot el noi amb pinta de flipat ke havia enmig), nosaltres decidim", "Dret al propi cos", "Fora el patriarkat" i "Opus Dei fora de Girona" (de llarg la més creativa).
I què van fer el grup de famílies concentrades a la plaça? Enlloc de continuar l'assalt a la Bastilla, vull dir l'Ajuntament de Girona, giraren cua i muntaren: una KONTRA-KONTRAMANIFESTACIÓ!!!
Els escamots camisablaus es precipitaren contra els pacífiks kontramanifestants Maulets disposats a apallissar-los però la gloriosa policia municipal (guripes pels amics) que estava a l'aguait ho impedí interposant-se i fent recular a cops de porra els fatxes. Al cap de poc arribà la Cavalleria, vull dir els Mossos d'Esquadra, tant puntual com sempre per protegir els Maulets de les ires dels antiavortament/provida.
Sortosament no prengueren mal, però aquells fastigosos provida afogaven les consignes que des del megàfon difonia el líder (escollit allà mateix per assamblea sobirana). I quines consignes empraven els antiavortament? Doncs "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir/ que us va parir/que va parir els Mossos/que va parir els guripes (perdó, municipals)" Allà tot Déu paria!
Després de mitja hora d'escridassada dels kontra-kontramanifestants l'assemblea sobirana de Maulets reunida a la plaça mateixa, rera la pancarta, decidí:
Dit i fet. Ja s'encarregarien els Mossos d'escalfar aquella colla de passerells. I aquests, en veure'ls dissoldre's va deixar la contra-contramanifestació per tornar a ser el que eren: una manifestació per la vida dels que no poden fer-ho.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que la contracrònica del diumenge s'ha acabat.
(Com veieu aquella colla de perillosos fatxes s'encarava ben armada i amb ganes de brega amb els Maulets defensors de la pàtria)
- I sobre què fem la kontramanifestació?, digué assenyadament algú.
- Trankils, kompanys, ja trobarem alguna manifestació per kontramanifestar-nos! - respongué el líder de l'assemblea per akell ... aquell (perdó) dia.- Només ens kal el material de sempre: pankartes, megàfon i voluntat! Vinga, per Katalunya!
Els nostres amiks Maulets van enkaminar-se cap al centre de Girona, l'antigament molt levítica (levítika) ciutat, ara ja un mar d'avorriment. No trobaven res: ni uns guiris que preguntessin adreces en castellà, ni un empresari de la construcció que fes un ERO, les seus del PP i de Ciutadans estaven tancades... I quan s'enkaminaven a un dels seus antics locals (bé d'antics res perquè els que eren joves en aquell moment ja no hi militen) per prendre la birra d'esmorzar, allà a la plaça del Vi van trobar finalment algú. Kina il·lusió!
I què feien allà? I qui eren? Famílies, joves, avis amb globus vermells, música i cartells de "Sí a la Vida" "Dret a Viure" i coses per l'estil. Una colla de fatxes, vaja, que agredien el personal enmig d'una plaça deserta i que volien assaltar l'Ajuntament de la ciutat de Girona.
Com (Kom) tots sabem els Maulets són lleials amb el poder establert i no podien quedar-se ni de braços plegats ni de megàfons tancats. Allà mateix, espontàniament, muntaren la kontramanifestació: desplegaren la pankarta i hi escrigueren una konsigna a favor de l'avortament lliure, vull dir de l'erradicament de malalties de 9 mesos en les dones. Pel megàfon els lemes klàssics, de sempre "Nosaltres parim (sí, fins i tot el noi amb pinta de flipat ke havia enmig), nosaltres decidim", "Dret al propi cos", "Fora el patriarkat" i "Opus Dei fora de Girona" (de llarg la més creativa).
I què van fer el grup de famílies concentrades a la plaça? Enlloc de continuar l'assalt a la Bastilla, vull dir l'Ajuntament de Girona, giraren cua i muntaren: una KONTRA-KONTRAMANIFESTACIÓ!!!
Els escamots camisablaus es precipitaren contra els pacífiks kontramanifestants Maulets disposats a apallissar-los però la gloriosa policia municipal (guripes pels amics) que estava a l'aguait ho impedí interposant-se i fent recular a cops de porra els fatxes. Al cap de poc arribà la Cavalleria, vull dir els Mossos d'Esquadra, tant puntual com sempre per protegir els Maulets de les ires dels antiavortament/provida.
Sortosament no prengueren mal, però aquells fastigosos provida afogaven les consignes que des del megàfon difonia el líder (escollit allà mateix per assamblea sobirana). I quines consignes empraven els antiavortament? Doncs "Visca el pa, visca el vi, visca la mare que ens va parir/ que us va parir/que va parir els Mossos/que va parir els guripes (perdó, municipals)" Allà tot Déu paria!
Després de mitja hora d'escridassada dels kontra-kontramanifestants l'assemblea sobirana de Maulets reunida a la plaça mateixa, rera la pancarta, decidí:
1) que ja havien complert els objectius del dia,
2) que com que eren tan bons podien perdonar la vida a aquella munió de pares, mares, nois, noies, mainada i gent gran que els feia la guitza, total ja tenen dies per fer-ho ells.
3) que es feia tard i que les birres no es poden esperar, i que després cal anar a dinar a cals pares, que a la mare no li agrada que es refredi el rostit del diumenge.
I per tots aquest punts s'acordà:Únic.- La dissolució pacífica de la kontramanifestació, pleguem la pancarta i fins demà al vespre, que toca sessió d'adoctrinament.
Dit i fet. Ja s'encarregarien els Mossos d'escalfar aquella colla de passerells. I aquests, en veure'ls dissoldre's va deixar la contra-contramanifestació per tornar a ser el que eren: una manifestació per la vida dels que no poden fer-ho.
I vet aquí un gos, i vet aquí un gat, que la contracrònica del diumenge s'ha acabat.
(Com veieu aquella colla de perillosos fatxes s'encarava ben armada i amb ganes de brega amb els Maulets defensors de la pàtria)Semos peligrosos, nos llaman maleantes...
P.S. I aquí unes imatges preses del Youtube... El tiu aquest de la nena a coll surt massa, em sona la seva cara... Ah sí, cada matí al mirall.
