El mes de maig durant 4 setmanes vaig gaudir d'una tranquilitat increïble...
Tenia el mòbil espatllat!
Sense estar pendent de trucades perdudes, whatsapp's (traducció de l'anglès "Whats'up?" o què hi ha, molt emprat per un conill xerraire anomenat Buggs Bunny), clicks d'Instagram, piulades o tuits, facebooks...
Lliure!
He estat ben conscient de com és una eina de control.
- On eres?- em preguntaven
- A la feina, tinc un fixe al cantó.- O bé- A casa, ja saps el número, oi?
Però un moment o altre s'havia d'acabar. A principis de juny vaig haver de fer-me amb un nou terminal. Va ser connectar-lo i aparèixer missatges, trucades, arxius enviats...
Cal reconèixer la utilitat de l'invent, però se'n fa un abús excessiu. L'escena més graciosa -i trista- que recordo va passar fa 2 o 3 anys, en una escapada nocturna que vam fer meine Lieb i jo per veure un concert de jazz al Sunset de Girona: una parella,a bans de l'actuació estava més entretinguda amb els seus smartphones que amb la companyia i conversa de l'altre.
És això el que ens espera?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada