El noguer o noguera (juglans regia) és un arbre freqüent al nostre país.
D'ell s'obtenen els fruits, les anous, que podem menjar o, alguns com jo, emprem verdes per a la ratafia.
D'ell s'obtenen els fruits, les anous, que podem menjar o, alguns com jo, emprem verdes per a la ratafia.
Un altre ús més prosaic és el de la fusta dels exemplars madurs per a ebenisteria. Un cop vaig llegir un article en una revista econòmica on en recomanaven la compra com a inversió a llarg termini.
Em sembla recordar que tot se'n va anar a n'orris: l'inversor ibèric no té paciència, ni consciència ecològica.
Una tercera aplicació que desconeixia fins esdevenir ratafiaire és el tint natural que desprén la nou verda: la nogalina. Durant un parell de setmanes no se'm treu un to marronós de la punta dels dits.
I quelcom que ens passa desaparcebuda: les fulles de l'arbre segreguen una substància que no permet crèixer res sota seu.
D'aquí la dita:
D'aquí la dita:
"Diu l'ombra del noguer: fes-me mal o te'n faré"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada