Algú em va comentar un cop que semblava tenir una debilitat pels estats o règims dissolts o del passat. No és la meva intenció defraudar-lo, així que avui tornem a Centreeuropa després de l'excursió africana del mes d'octubre:
Acotem el temps: la primera república txecoslovaca té una durada de poc més de vint anys, de 1918 a març de 1939. És succeïda per dos entitats: el Protectorat alemany sobre Bohèmia i Moràvia, i la república Eslovaca. Després de la guerra sembla que es restaura, però poc després el partit comunista pren el poder i el retindrà fins 1989. Finalment l'u de gener de 1993, fa poc més de vint anys, va quedar separada en dues entitats independents.
Fem un petita pre-història:
Per una banda els txecs, poble eslau instal·lat a la conca del Moldava (Vltava), entre els monts sudets i els metàl·lics i la regió boscosa de la baixa àustria. Dividits en dues regions històriques que van tenir diferents períodes d'esplendor. Per un lloc Moràvia, als segles VIII-IX i segles després el regne de Bohèmia (ss. XIV-XV). Bohèmia i Moràvia van ser incorporades als dominis dels Habsburg per via matrimonial el segle XVI i gaudiren durant uns anys d'un status polític propi fins la revolta de 1618 (segona defenestració de Praga) moment a partir del qual la classe dirigent va ser sotmesa a un procès de germanització. Al segle XIX ressorgí el nacionalisme txec, sol·licitant en un primer moment l'autonomia respecte Viena i després del Compromís de 1867 el model Trial (estar a la mateixa alçada de Viena i Budapest). L'arxiduc hereu, Francesc Ferran, fou conscient del problema (era casat amb una comtessa txeca) i planejà un nou sistema de relacions per quan ascendís al tro; però Gavrilo Princip i el nacionalisme panserbi ho van impedir.
D'altra banda els eslovacs, habitaven la vessant sud dels Càrpats occidentals i van ser sotmesos pels magiars a finals del segle IX. El territori que ocupen encara ara se l'anomena en hongarès, a més de l'oficial Tothország, Félvidek o terres altes, ja que durant la invasió turca d'Hongria el territori no va ser ocupat.
Un nou estat...
Durant la I Guerra s'erigí a l'empara de l'Entente un comitè txec dirigit per Tomas Masaryk, que pretenia obtenir el suport dels aliats a la idea d'un estat txec independent a centreeuropa. S'arribaren a organitzar unitats militars pròpies formades per desertors o presoners de guerra d'orígen txec i eslovac; en territori rus tingué protagonisme per participar en la posterior guerra civil la Legió Txeca.
El novembre de 1918, amb el colapse de l'Imperi, es va proclamar la independència de l'estat unit dels txecs i eslovacs, amb capital a Praga. Com a capital del territori eslovac s'escollí l'antiga capital hongaresa de Pozsony o Pressburg en alemany, i se la rebatejà amb el nom de Bratislava "fraternitat entre eslaus".
El nou estat va nèixer sense hipoteques: els tractats de Trianon i Saint-Germain inculparen Hongria i Àustria i els imposaren, a més de grans pèrdues territorials, grans indemnitzacions a satisfer als aliats.
...Reproduint l'antic Imperi
Txecoslovàquia englobava una població multiètnica. El segon grup ètnic després dels txecs eren els germanòfons -també coneguts com sudets-, rutens a l'extrem oriental del país, magiars al voltant de la frontera amb Hongria, i polonesos en l'antic ducat de Teschen. Òbviament les disputes acabarien sortint: amb Polònia en ocupar Teschen; amb els magiars durant bona part del període; al rutens no se'ls va garantir autonomia, ni tampoc en un primer moment als eslovacs, i per postres als anys 30 els sudets es van començar a emmirallar en el nazisme alemany.
Una bassa d'oli? Durant els gairebé vint anys d'existència la república txecoslovaca va ser un estat democràtic i estable enmig d'un context centreeuropeu molt agitat. Sota l' ègida de Masaryk i Edvard Benes hagué un acord tàcit entre els cinc partits principals txecs (socialdemòcrates, socialistes nacionals, agraris, catòlics i nacional-demòcrates) en les qüestions fonamentals, motiu pel qual es deia que qui governava el país era la Pětka -acord de 5-. Els comunistes en foren exclosos, així com els nacionalistes eslovacs i les altres minories.
A nivell internacional Txecoslovàquia formà la Petita Entente amb Romania i Ioguslàvia, estats que també participaven del repartiment de les despulles austrohongareses, per evitar qualsevol revisió de fronteres favorable a Hongria o el retorn dels Habsburg.
Als anys trenta es trenca el consens interior i els eslovacs demanaren autonomia. Aquesta els hi fou concedida el 1938, amb la fallida de l'estat i l'ocupació de les àrees germanòfones (els Sudets) pel III Reich. Els mateixos alemanys autoritzaren els seus aliats hongaresos a ocupar els territoris magiaròfons (primer arbitratge de Viena)
La primera fi
A partir d'aquell moment la república txecoslovaca ja estava condemnada. Sense suports de les potències occidentals i amb Unió Soviètica que es va inhibir el març de 1939 el III Reich envaïa les regions txeques i les posava sota la seva protecció (subordinació). Obvio les qüestions sobre la comunitat jueva: si visiteu Praga hi ha una sinagoga amb les parets plenes de noms d'aquells que foren assassinats pel nazisme, colpeix.
Per la seva banda a Eslovàquia els nacionalistes dirigits pel clergue Josef Tiso proclamaven la independència i establien un règim autoritari afí als feixistes, que col·laborà i combaté al seu cantó durant la II Guerra Mundial. Ara per ara és l'únic precedent d'estat modern per a l'actual república eslovaca.
L'aïllada regió de Rutènia, a l'extrem oriental, tot i estar majoritàriament poblada per ucraïnesos (o rusyns) fou ocupada per la Hongria revanxista de l'almirall Horthy. Aquest territori no tornaria a Txecoslovàquia, se'l va quedar la Unió Soviètica i és actualment la província de la Rutènia subcarpàtica.
Breus apunts finals a mode d'epíleg
A l'exili es formà un govern txecoslovac, però justament l'ocupació del país durà fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Després, com a premi pel suport (unànime?) dels sudets o germanoparlants el reinstaurat govern txecoslovac dictà una sèrie de disposicions legals (decrets Benes) que motivaren el seu exili de territoris que ocupaven de segles enrera. D'això li'n deien neteja ètnica, oi?
Els comunistes, amb el suport soviètic, acabarien prenent el poder el 1948 i no el deixarien fins 1989. Quatre anys més tard, el 1993 i d'això fa vint ara, la república txecoslovaca es dividí en dues entitats: la República Txeca i la República Eslovaca.
La divisió no entristí gaire els txecs ja que d'aquesta forma es lliuraven de la part més empobrida de la república, a la que havien de subsidiar (aquest argument em sona, d'on?), i així es posarien a nivell dels grans estats europeus.
Curiosament la república eslovaca ha gaudit en determinats moments de ritmes de creixement econòmic superior al dels veïns txecs. Sols cal recordar exemples com les fàbriques d'automòbils vinculades a grups empresarials s'han endut la producció que era destinada al nostre país. O han aconseguit entrar a la unió monetària (per a que ens entenguem, també paguen en euros). Cal dir també que part del seu éxit econòmic es degué a una combinació de mesures fiscals, sous baixos per als estàndards de l'Europa occidental i bona qualificació de la població.
Un nou estat...
Durant la I Guerra s'erigí a l'empara de l'Entente un comitè txec dirigit per Tomas Masaryk, que pretenia obtenir el suport dels aliats a la idea d'un estat txec independent a centreeuropa. S'arribaren a organitzar unitats militars pròpies formades per desertors o presoners de guerra d'orígen txec i eslovac; en territori rus tingué protagonisme per participar en la posterior guerra civil la Legió Txeca.
El novembre de 1918, amb el colapse de l'Imperi, es va proclamar la independència de l'estat unit dels txecs i eslovacs, amb capital a Praga. Com a capital del territori eslovac s'escollí l'antiga capital hongaresa de Pozsony o Pressburg en alemany, i se la rebatejà amb el nom de Bratislava "fraternitat entre eslaus".
El nou estat va nèixer sense hipoteques: els tractats de Trianon i Saint-Germain inculparen Hongria i Àustria i els imposaren, a més de grans pèrdues territorials, grans indemnitzacions a satisfer als aliats.
...Reproduint l'antic Imperi
Txecoslovàquia englobava una població multiètnica. El segon grup ètnic després dels txecs eren els germanòfons -també coneguts com sudets-, rutens a l'extrem oriental del país, magiars al voltant de la frontera amb Hongria, i polonesos en l'antic ducat de Teschen. Òbviament les disputes acabarien sortint: amb Polònia en ocupar Teschen; amb els magiars durant bona part del període; al rutens no se'ls va garantir autonomia, ni tampoc en un primer moment als eslovacs, i per postres als anys 30 els sudets es van començar a emmirallar en el nazisme alemany.
 |
| Distribució lingüística el 1930. Els colors rosats mosten la distribució de txecs i eslovacs, blau pels alemanys o sudets, groc per a rutens o ucraïnesos i verd dels magiars. La taca taronja és per als polonesos. |
Una bassa d'oli? Durant els gairebé vint anys d'existència la república txecoslovaca va ser un estat democràtic i estable enmig d'un context centreeuropeu molt agitat. Sota l' ègida de Masaryk i Edvard Benes hagué un acord tàcit entre els cinc partits principals txecs (socialdemòcrates, socialistes nacionals, agraris, catòlics i nacional-demòcrates) en les qüestions fonamentals, motiu pel qual es deia que qui governava el país era la Pětka -acord de 5-. Els comunistes en foren exclosos, així com els nacionalistes eslovacs i les altres minories.
A nivell internacional Txecoslovàquia formà la Petita Entente amb Romania i Ioguslàvia, estats que també participaven del repartiment de les despulles austrohongareses, per evitar qualsevol revisió de fronteres favorable a Hongria o el retorn dels Habsburg.
Als anys trenta es trenca el consens interior i els eslovacs demanaren autonomia. Aquesta els hi fou concedida el 1938, amb la fallida de l'estat i l'ocupació de les àrees germanòfones (els Sudets) pel III Reich. Els mateixos alemanys autoritzaren els seus aliats hongaresos a ocupar els territoris magiaròfons (primer arbitratge de Viena)
 |
| Període 1938-39. Annexions alemanyes (1), poloneses (2), hongareses (3 i 4) i en groc les dues entitats resultants: el protectorat alemany de Bohèmia i Moràvia(5) i la república eslovaca (6) |
A partir d'aquell moment la república txecoslovaca ja estava condemnada. Sense suports de les potències occidentals i amb Unió Soviètica que es va inhibir el març de 1939 el III Reich envaïa les regions txeques i les posava sota la seva protecció (subordinació). Obvio les qüestions sobre la comunitat jueva: si visiteu Praga hi ha una sinagoga amb les parets plenes de noms d'aquells que foren assassinats pel nazisme, colpeix.
Per la seva banda a Eslovàquia els nacionalistes dirigits pel clergue Josef Tiso proclamaven la independència i establien un règim autoritari afí als feixistes, que col·laborà i combaté al seu cantó durant la II Guerra Mundial. Ara per ara és l'únic precedent d'estat modern per a l'actual república eslovaca.
L'aïllada regió de Rutènia, a l'extrem oriental, tot i estar majoritàriament poblada per ucraïnesos (o rusyns) fou ocupada per la Hongria revanxista de l'almirall Horthy. Aquest territori no tornaria a Txecoslovàquia, se'l va quedar la Unió Soviètica i és actualment la província de la Rutènia subcarpàtica.
Breus apunts finals a mode d'epíleg
A l'exili es formà un govern txecoslovac, però justament l'ocupació del país durà fins al final de la Segona Guerra Mundial.
Després, com a premi pel suport (unànime?) dels sudets o germanoparlants el reinstaurat govern txecoslovac dictà una sèrie de disposicions legals (decrets Benes) que motivaren el seu exili de territoris que ocupaven de segles enrera. D'això li'n deien neteja ètnica, oi?
Els comunistes, amb el suport soviètic, acabarien prenent el poder el 1948 i no el deixarien fins 1989. Quatre anys més tard, el 1993 i d'això fa vint ara, la república txecoslovaca es dividí en dues entitats: la República Txeca i la República Eslovaca.
La divisió no entristí gaire els txecs ja que d'aquesta forma es lliuraven de la part més empobrida de la república, a la que havien de subsidiar (aquest argument em sona, d'on?), i així es posarien a nivell dels grans estats europeus.
Curiosament la república eslovaca ha gaudit en determinats moments de ritmes de creixement econòmic superior al dels veïns txecs. Sols cal recordar exemples com les fàbriques d'automòbils vinculades a grups empresarials s'han endut la producció que era destinada al nostre país. O han aconseguit entrar a la unió monetària (per a que ens entenguem, també paguen en euros). Cal dir també que part del seu éxit econòmic es degué a una combinació de mesures fiscals, sous baixos per als estàndards de l'Europa occidental i bona qualificació de la població.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada