Possiblement un dels països que més volia la guerra, sinó almenys la revanche, la revenja, sobre els alemanys.
 |
| Ombrejat en vermell el territori perdut en favor d'Alemanya (1871-1918) |
França era regida per la III República, nascuda de la derrota de Napoleó III davant els prussians el 1870. No pensem, però, en una règim progressista sinó en un de burgès on les formes democràtiques emmascaren el conservadorisme social.
L'existència del règim s'emmarca en un context de lluites internes que l'acaben consolidant i configurant, encara avui conserva molts d'aquests trets. Les enumeraré breument:
- la República contra la Comuna de Paris.
Em refereixo, com no, a la insurrecció popular de caire socialista que prengué el control de la capital de març a maig de 1871. Les tropes del nou règim entraren a Paris i reprimiren amb duresa aquesta experiència revolucionària.
Em refereixo, com no, a la insurrecció popular de caire socialista que prengué el control de la capital de març a maig de 1871. Les tropes del nou règim entraren a Paris i reprimiren amb duresa aquesta experiència revolucionària.
- la República contra els monàrquics.
Tot i haver vençut en les primeres eleccions legislatives (1871) i tenir com a partidari el propi president, el mariscal Mac-Mahon (elegit el 1873), els partidaris de la Monarquia no es posaren d'acord entre ells, dividits en legitimistes i orleanistes. Els republicans saberen explotar els seus errors i prevaldre a la vida política a partir de 1877. El monarquisme cuejà uns vint anys més, revifat puntualment pels afers Boulanger i Dreyfus.
- La República contra el populisme: l'afer Boulanger.
Georges Boulanger, militar de carrera i ministre de la Guerra (1886-89) encarnà per a molts l'esperança d'una regeneració en moments de popularitat dels polítics republicans molt baixos, esquitxats per escàndols diversos.
El general, aglutinant al seu darrera amplis sectors socials, era presentat com l'honrat militar apartat del poder pels corruptes. En poc temps aconseguí ser elegit per diferents circumscripcions franceses, fins que, tement una reedició del bonapartisme, el règim activà els mecanismes legals per deturar-lo.
Boulanger fugí de França el 1889 i es suïcidà poc més tard a Brusel·les.
El general, aglutinant al seu darrera amplis sectors socials, era presentat com l'honrat militar apartat del poder pels corruptes. En poc temps aconseguí ser elegit per diferents circumscripcions franceses, fins que, tement una reedició del bonapartisme, el règim activà els mecanismes legals per deturar-lo.
Boulanger fugí de França el 1889 i es suïcidà poc més tard a Brusel·les.
 |
| El general Boulanger |
- La República contra l'antisemitisme: l'afer Dreyfus. Aquest oficial d'origen jueu fou acusat d'espiar per als alemanys, jutjat i condemnat a ser degradat i desterrat a la Guaiana (1894). Els seus partidaris denunciaren les irregularitats de les proves i del procés i demanaren la revisió d'aquest, cosa que va provocar una reacció en contra de sectors afins a l'exèrcit, antisemites i nacionalistes que va dividir durant anys el país.
Un dels partidaris de Dreyfus va ser l'escriptor Émile Zola publicant la seva carta oberta J'accuse, que li va portar problemes legals, va fer una defensa encesa de la innocència de Dreyfus.
Malgrat les evidències i confessions dels veritables culpables la justícia francesa es negava a revisar el cas. Finalment el 1899 el govern va indultar Dreyfus i 7 anys més tard (!) el va restituir a la carrera militar.
 |
| Cerimònia de degradació d'Alfred Dreyfus |
- La república contra l'integrisme catòlic. L'estat laic.
Una de les constants durant els trenta-cinc primers anys de la República és l'enfrontament amb la jerarquia catòlica, que tampoc tenia una opinió molt favorable del nou règim.
La institució del matrimoni civil, la llei del divorci, l'ensenyament laic, la limitació de congregacions i instituts religiosos dedicats a l'ensenyament i mesures similars acabaren amb la ruptura amb el Vaticà i la separació efectiva Església-Estat el 1905.
- La república contra la diferència interna. La institució del matrimoni civil, la llei del divorci, l'ensenyament laic, la limitació de congregacions i instituts religiosos dedicats a l'ensenyament i mesures similars acabaren amb la ruptura amb el Vaticà i la separació efectiva Església-Estat el 1905.
Apuntava a l'epígraf anterior la qüestió de l'ensenyament. En sí el gran mèrit de la III República és homogeneïtzar en un alt grau la població de França i l'instrument més eficaç per a això va ser el model escolar que implanta amb les seves lleis el ministre Jules Ferry (1881-82).
Es modela un sistema escolar: amb un ensenyament primari obligatori, gratuït, públic, laic -retirant així poder a les congregacions religioses catòliques-, i en francès, cosa que comporta el desprestigi de les llengües regionals tot considerant-les patois (la llengua dels pagesos).
Una forma de construir la Nació francesa i alhora deconstruir les identitats no francòfones.
La política exterior
Es modela un sistema escolar: amb un ensenyament primari obligatori, gratuït, públic, laic -retirant així poder a les congregacions religioses catòliques-, i en francès, cosa que comporta el desprestigi de les llengües regionals tot considerant-les patois (la llengua dels pagesos).
Una forma de construir la Nació francesa i alhora deconstruir les identitats no francòfones.
La política exterior
En el plànol internacional després de la derrota de 1870 França va ser sotmesa per Bismarck a un aïllament a nivell europeu mitjançant una xarxa de tractats entre les diverses potències continentals i el recel britànic per les rivalitats colonials.
Efectivament, sense gaires oportunitats a Europa toca llençar-se a l'aventura colonial ja iniciada dècades enrera. A l'ocupació d'Algèria i la Conxinxina ja començades anteriorment s'afegeixen amples territoris africans i algun asiàtic: Tunísia, el Senegal, Camerun, Madagascar, Cambodja...
Amb el tombant de segle s'inicia un acostament amb la Rússia dels tsars enfront el Reich alemany que durà a donar-li suport financer malgrat la diferència de govern: milers de petits estalviadors subscriuran deute imperial rus. L'aliança franco-russa s'ampliarà aviat a Gran Bretanya, configurant un dels blocs que s'enfrontaran al camp de batalla.
El 1914 únicament s'alçarà una veu contra la guerra a França, la del socialista Jean (Joan) Jaurès. El seu assassinat no deturarà l'alegre marxa suïcida cap al front.
 |
| Reconstrucció de l'assassinat de Jean Jaurès. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada