Títols llegits -2013

De l'any passat el llibre o llibres dels que tinc més bon record són els que formen la "Trilogia de Deptford"' de Robertson Davies (1913-95) .  

Aquest autor canadenc en llengua anglesa (no oblidem que aquest país té una altra llengua oficial com és el francès) és força desconegut al nostre país -com en general la literatura canadenca en una i altra llengua- i sols gràcies a esforços com els que realitzen editorials modestes com Libros del Asteroide ens arriben als simples lectors.

Té pinta de Pare Noel, però és R. Davies! (www.goodreads.com)

Durant la seva vida Davies va combinar l'exercici del periodisme, l'ensenyament, la dramatúrgia i la novel·la. És considerat una de les grans figures de la literatura anglesa canadenca (o hauria de dir "literatura canadenca en llengua anglesa"?, ben mirat hi han autors irlandesos en llengua anglesa). No oblidem que justament és al segle XX quan s'ha construït la identitat d'aquest antic Dominion dels britànics.

Pel que es veu Davies en escriure novel·la tendia a crear trilogies, la primera és la dita Trilogia de Salterton (nom fictici de la ciutat on transcorre la narració), després venen la de Deptford, la de Cornish i la inacabada de Toronto.

Aquest estiu passat, de juny a finals d'agost, vaig tenir l'oportunitat de llegir, com he dit, la segona d'aquestes. 
Deptford és un poble imaginari del Canadà rural i anglòfon, on s'amunteguen immigrants que amb prou feines fa una generació que han arribat d'Europa, les seves cinc esglésies (metodista, catòlica, anglicana, presbiteriana i baptista), una indústria naixent dirigida per poques persones, uns personatges que es coneixen de tota la vida... I una pedra amagada en una bola de neu que impacta sobre un objectiu no desitjat, marcant el destí de tres personatges.

Els títols que la formen són: El cinquè en discòrdia (Fifth business), Mantícora (the Manticore) i El món dels prodigis (Wonder of Wonders) són els títols que en formen part. El primer és un relat en primera persona pel mateix personatge que farà de narrador a la tercera part. Personalment em va frapar l'intermig, Mantícora, una introspecció psicològica segons l'escola jungiana (la de Zurich, fundada per Carl Jung), amb la identificació de sentiments, la personalització d'aquests... No ho puc descriure.

En tot cas un gran descobriment per a mi, que ja he reincidit en el que portem d'any iniciant la lectura d'una altra de les trilogies, la de Salterton