Els inicis de Temps de Flors

Foto pròpia, de divendres 9/5/14

Aquesta setmana el Barri Vell de la ciutat de Girona està ple de visitants de l'exposició floral de cada mes de maig. Ara li en diuen "Temps de Flors" o "Girona. Temps de flors".

Ara la gent es passeja, badoqueja, fa fotografies amb qualsevol dispositiu (tablet, mòbil.. també hi ha qui encara té càmeres de retratar ) i si té temps -i quartos- fa despesa als establiments d'hostaleria propers que, literalment, treuen fum de les seves cuines per fer calaix durant aquests dies i donar per iniciada la temporada turística.

Oportunament l'ajuntament de la ciutat ha editat una revisteta on es ressenyen diferents punts de la ciutat, aspectes, personatges que han estat significatius en l'event. I també una breu història de la mostra.

Escales de Sant Martí. Foto pròpia.

Perquè la història té el seu què. Comença fa ja gairebé seixanta anys llargs, a la dècada dels cinquanta, a l'època d'una Girona "grisa i bruta" que formava part d'aquella Espanya nacionalcatòlica i de partit únic. 
En aquells anys es van iniciar els Concursos Provinciales de Flores, que s'exhibien al Saló de Descans del Teatre Municipal, després al Saló de Pergamins de la Biblioteca Pública i més tard a Sant Pere de Galligants. 
Les organitzadores eren les senyores enquadrades a la Sección Femenina, perquè els espais de socialització del moment, i més concretament en el cas de les dones, o eren els emparats per l'Esglèsia Catòlica o eren els del Movimiento, ves! I la posició social d'aquelles senyores comportava alhora unes "obligacions" com era estar enquadrades en la jerarquia femenina que permetia el règim.

Amb els anys la mostra es va transformar en Exposició de Flors, ara a Temps de Flors, i va traslladar-se a altres espais de la ciutat. Jo recordo el Convent de Sant Domènec, però després va venir la genial idea d'obrir patis i espais del Barri Vell que normalment estaven tancats. 

L'èxit és innegable, però personalment trobo que en algun cas es malbarata: un parell d'anys havia decoració vegetal amb pomes, i aquest any el carrer Ballesteries té garlandes amb pastanagues; sempre hi ha gent que té gana, i a aquestes alçades força elements que serien comestibles ja no serveixen per res.

Però al que anava: m'ha agradat el fulletó o opuscle d'aquest any perquè no amaga l'origen de l'actual "Temps de Flors", una qüestió sobre la que en altres temps es passava de puntetes o ni es mencionava. 

Les senyores en aquell moment no pintaven gaire cosa, eren floreros. 
I algun capullo que oblida explicar-nos detalls com aquest (la memòria històrica és molt selectiva), però d'altres te'ls fan recordar velis nolis -vulguis o no vulguis-.

Pati de la Fontana d'Or. Foto pròpia, de 14/5/2014