Hem de donar gràcies per haver nascut i viure on som. Uns kilòmetres de distància marquen la diferència.
La imatge d'aquest nen, mort a les platges turques, afogat mentre ell i la seva família intentaven fugir de la guerra i començar de nou al nostre món occidental, és la millor mostra del nostre egoisme com a societat. Se'm cau la cara de vergonya pensant com tractem a aquells que han vingut més recentment, deixant-los engrunes i esperant encara que ens ho agraeixin. Són éssers humans, com Tu i com jo, i mereixen una oportunitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada