Es coneix com a dogmàtic.
Hi ha qui reparteix carnets: si penses com jo, si fas el mateix que jo, si no qüestiones el que dic ets un... Dels meus. Sinó hi comulgues t'etiqueto com a...X
He quedat ben tip d'aquesta absurda polarització: del blanc o negre, sense grisos, sense matisos, d'uns i altres. No em representa l'estelada, però no veig en la "rojigualda" cap projecte engrescador.
¿M'han de portar a la independència uns dirigents polítics que han demostrat la seva incapacitat i han dilapidat la confiança dels ciutadans? ¿que només acusen a altres per amagar la seva inoperància, embolicant-se en una bandera d'origen maçònic?
Tampoc m'il·lusiona dependre d'un grup de carreristes submisos a l'oligarquia ibèrica (i aquí no es diferencia ningú).
L'alçada de mires de gairebé tothom és comparable a la de la graveta del camí que passa pel darrere de casa: nul·la!
L'alçada de mires de gairebé tothom és comparable a la de la graveta del camí que passa pel darrere de casa: nul·la!
Diuen que el temps ens posa a lloc, però en aquest punt estic perdent la paciència i... la Tranquil·litat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada