dilluns, 13 de juliol de 2009

El perquè d'un nom

Avui, que és un dia... Com un altre i que ja m'han donat l'alta us hauré de fer una mica de confidència: per què vaig triar el nom.

No és cap secret sobre què prenc referència, sempre m'ha agradat aquella pel·lícula: a casa dels meus pares encara tenim una versió en català, que em mirava un o dos cops l'any. Però sé també que aquesta visió d'Irlanda és molt idíl·lica: cervesa negra al pub, apostes per tot, el simpàtic capellà catòlic, baralles a cops de puny per reconciliar-se... Si hi vaig quedaré ben decebut.




Tampoc sóc com Mr. Wayne, no tinc un passat del que fugir, és més: a vegades em retreu algú que m'hi emmirallo massa. No he estat cap sant, però tampoc un perdulari.

M'agrada prendre les coses amb calma: hem d'assaborir-les, no només aquella tassa de te o el nostre plat preferit sinó el moment en silenci al cantó dels qui estimes (la parella, els amics, la família...) mentre mirem estels de nit o un capvespre, o un cop de cap estirats al prat, l'iniciar tremolós la lectura d'aquell llibre que has perseguit tant de temps encara que faci calor...Un elogi de la lentitud no, no ens confonguem, no podem renunciar a moments d'audàcia.

Sóc de ciutadeta, ciutat provinciana amb ínfules de cosmopolita, de Florència regida en l'ombra pel Lorenzo de Mèdici local. Tard o d'hora acabes coincidint amb algú, la teoria dels sis graus de separació entre persones aquí es redueix a dos. Passejar pel carrer és moltes vegades un acte social, saludant els coneguts, fent crítica d'alguns, fer el badoc, coincidir amb els de sempre en aconteixements culturals, esportius o socials.
Un dia, des de la Facultat vaig fixar-me en els meus referents geogràfics: el Far i el Montseny, el Mont i el Canigó nevat, els Àngels i les Gavarres... Aquest és el meu petit món.


I per acabar-ho d'adobar em va el món centreeuropeu, la Mitteleuropa. Un avís: no confonguem amb Alemanya, va més enllà del que estúpidament algú encara denomina com Europa de l'Est oblidant què fa cent anys tot era una unitat regida per una família, els Habsburg. Això potser ho explicaré un altre dia.


Una mica de rock, per variar

Per cert, ja us dono una pista: Heute war mein Namenstag.

4 comentaris:

aivlis ha dit...

Crec que no podies trobar un nom més adequat...the quiet man!

Per cert, t'has oblidat de dir... res, feliç "cumple" també!

Anònim ha dit...

Meine Liebe, das war ein Geheim.

Lycaon ha dit...

Amb un cop de wikipedia es pot saber com et dius...però no seré jo qui desveli el secret :-)

Anònim ha dit...

Lycaon, hi ha molt més que la Wikipedia per esbrinar-ho. A més, tal com escric deixo anar força pistes. Coneguts meus m'han identificat.