dijous, 2 de juliol de 2009

Una vetllada amb el bisbe

Com he comentat en alguna ocasió la meva dona i jo formem part d'un grup de matrimonis catòlics del moviment de Schönstatt constituït fa poc més de dos anys. Junt amb un de més veterà i un tercer que sorgí el juliol passat comencem a tenir certa entitat en el petit món creient local.

El fet és que estàvem de clandestins fins el relleu episcopal de l'any passat. I amb el canvi d'aires una representació nostra demanà entrevistar-se amb el nou bisbe. Aquest els rebé, els escoltà, féu unes quantes observacions, proposà alguna actuació i a més va demanar assistir a alguna reunió dels grups de matrimonis.
I aquest dimarts 30 el teníem allà amb nosaltres!

Era algú assequible, allà assegut enmig nostre, participant de la pregària, dels comentaris, anotant les idees que sorgien de la dinàmica de grup i recalcant-ne algunes (el no mantenir la fe en l'anonimat, el veure la gràcia de Déu en el dia a dia, el compartir la Fe amb tothom fins i tot no-creients...), participà de la nostra alegria pels embarassos que es van anunciar i fins i tot ens explicà en confiança alguna anècdota que ara no és qüestió de repetir. Ah! I compartí el pa amb tomàquet que fem


No serà l'última vegada, ja tenim prevista una altra trobada amb totes les famílies.

Crec que amb aquest l'hem encertat, i no sols per la impressió personal, sinó pels comentaris de la gent, pels gestos com trobar-te'l un dia d'improvís a la parròquia concelebrant la missa...
En tot cas, gràcies per venir!