Literatura russa

Publicat el 24/X/2008

Ho confesso: tinc atravessada la literatura russa. No sé què em passa: he començat diversos llibres una i altra vegada, però no els acabo.

Guerra i pau el vaig començar l’agost de 1993, no vaig arribar ni a la meitat del primer tom (edició de la MOLU, aquells toms verds).
Resurrecció, del mateix Tolstoi, ni al tercer capítol, crec.
Les ànimes mortes, de N. Gogol, l’inicio el setembre de 1997, durant el viatge en tren que vam fer cap a Donostia amb dos amics cinèfils i… “Visca els pintxos i el txakoli i deixem que les ànimes mortes reposin en pau!”
Ara tinc a les mans una de Turgueniev: Niuada de gentilhomes. Ja és el tercer cop que l’inicio i a veure si la continuo. De moment sóc al capítol XXIV, falta poc per la meitat.

Em consola pensar en alguns relats curts de Gogol o de Txekhov que he trobat de bon llegir, almenys.

Carn de codony

Ahir dissabte al matí vam recollir una dotzena de codonys d'aquell arbre que vaig plantar amb l'avi fa uns vuit anys. Encara està carregat. Recupero del vell blog un escrit on hi faig referència:

Publicat el 14/VIII/2008

Vinga, avui una recepta de codonyat, per si algú té ganes de fer-ne:
Ingredients
codonys
sucre
suc de llimona
canyella en pols

Pelem els codonys, compte que són durs. Separem la pela i els cors i trossegem la carn a talls més aviat petits. Els pesem. Per cada kilo de codony tallat posarem 600 gr. de sucre refinat.
Escalfem en una olla el codony i hi afegim el sucre i el suc de llimona. Quan el sucre s'hagi fos posem canyella en pols, i si volem una mica de vainillina (vainilla artificial).

El codony se'ns anirà desfent i agafarà, per oxidació, un color taronja pujat. Hem de coure tot una bona estona: ens interessa que el codony s'estovi i es desfaci, confonent-se amb el sucre.
No cal dir que hem de remenar sempre, perquè tot es faci uniformement.
Ho retirarem del foc quan veiem que s'ha evaporat bona part de l'aigua que conté la fruita. Esperem uns minuts i hi pasem ben passat el turmix, que tot quedi ben triturat i homogeni. A continuació ho posem en motllos, perquè es refredi i en prengui la forma. Si ho fem al vespre en podrem menjar per esmorzar.
La massa resultant és compacta i cal·lòrica.
Un tallet, acompanyat de fruits secs és un postre excel·lent; també amb formatge, a Àlava ens l'havien servit amb formatge i nous; la meva tieta en fa dauets i els posa a l'amanida, no queda malament; i si algú vol fer una delicatessen (de l'alemany Delicates Essen, menjar exquisit o refinat) que disposi en un motllo fetge d'ànec cru, el foie, talli una barreta de carn de codony, la cargoli amb el fetge i la deixi al forn uns pocs minuts, en farà un bon mi-cuit.

Tradició (I)

Del llatí traditio, mot derivat del verb tradere, i significa transmetre, entregar. Com a curiositats semàntiques: en llenguatge jurídic una tradició és una transmissió (compravenda), en anglès el mot trade es refereix al comerç, i per últim una altra derivació de la mateixa arrel llatina és traició (venda).

Veiem com ho defineix el diccionari de l'IEC: "transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc.; allò que és transmès oralment de pares a fills; costum que ha prevalgut de generació en generació Acció de lliurar Transmissió del domini d'una cosa en virtut d'un contracte".

Podria posar les definicions en altres llengües com castellà, anglès, alemany, portuguès, italià... fent un copy & paste, però em quedo amb la francesa de la Wikipedia:

La tradition désigne la transmission continue d'un contenu culturel à travers l'histoire depuis un événement fondateur ou un passé immémorial (du latin traditio, tradere, de trans « à travers » et dare « donner », « faire passer à un autre, remettre »). Cet héritage immatériel peut constituer le vecteur d'identité d'une communauté humaine. Dans son sens absolu, la tradition est une mémoire et un projet, en un mot une conscience collective : le souvenir de ce qui a été, avec le devoir de le transmettre et de l'enrichir. Avec l'article indéfini, une tradition peut désigner un mouvement religieux par ce qui l'anime, ou plus couramment, une pratique symbolique particulière, comme par exemple les traditions populaires.
(designa la transmissió contínua de contingut cultural a través de la història a partir d'un fet fundacional o d'un passat immemorial (...) Aquesta herència immaterial pot constituir el vector d'identitat d'una comunitat humana. En el seu sentit absolut la tradició és una memòria i un projecte, en una paraula una consciència col·lectiva: el record d'allò que ha estat, amb el deure de transmetre-ho i enriquir-ho. Amb l'article indefinit una tradició pot designar un moviment religiós per allò que l'anima o més correntment una pràctica simbòlica particular, com per exemple les tradicions populars)

Ens trobem davant d'una transmissió entre generacions, d'un llegat col·lectiu de caràcter immaterial que comprèn tant creences religioses, com filosofia o formes de pensament, metodologia...

Hi han dos termes que es poden lligar al de Tradició:

1. un d'ells és Llegat, el que es transmet, que en el llenguatge actual està assimilat a Tradició (que era en principi la transmissió);


2. l'altre és Costum, la pràctica social arrelada, que tendeix a confondre's amb Tradició; en una vessant jurídica, a més, el Costum és font de dret (dret consuetudinari).

Pensem que aquest llegat és més marcat en grups minoritaris per definir qui s'és i què s'és, la pròpia identitat. A mida que el grup és més reduït poden haver dues solucions: deixar-se assimilar amb el grup dominant o bé marcar encara més les distàncies.

El Camí i nosaltres

La intervenció de Lycaon al post anterior em motiva a escriure una resposta, però per la seva llargada prefereixo fer-ho en post, ja que potser és millor compartir-ho.

O Cebreiro

Un any més, i van quatre, vaig recórrer un tram del Camí de Santiago.