dimarts, 8 de setembre de 2009

El Camí i nosaltres

La intervenció de Lycaon al post anterior em motiva a escriure una resposta, però per la seva llargada prefereixo fer-ho en post, ja que potser és millor compartir-ho.


Això del Camí era una espineta personal: fa 10 anys es va proposar fer-lo allà on era, però no m'hi vaig engrescar.

Un parell d'anys més tard, treballant a Blanes, vaig trobar-me un matrimoni de jubilats de Mataró que marxaven a peu fins Roma, tot resseguint la costa. Ells foren els que em van ficar el cuc quan en vam parlar: "fes-lo, és una experiència" em digueren en acomiadar-se.

Per postres el tiet Martirià al cap d'un temps va fer-lo i sempre que ens hem trobat per un pantagruèlic àpat familiar ha acabat treient el tema amb mi (potser perquè tampoc tenim gaires més coses de les que parlar). Sí, sí i que hem de passar per Cuzcurrita del Río Tirón, allà La Rioja, que hi ha un lloc on s'hi menja de nassos.

I ja us he explicat com va començar el tema: el que havien de ser vacances improvisades a Navarra, amb un parell de dies caminant per provar es transformà en la travessa de la regió fins Logronyo. Ja que hi estàvem posats.


Ei! Un company de feina el començà l'endemà de nosaltres i hem anat parells en les etapes durant aquests anys. Suposo que aquest any arribà finalment, perquè havia de ser pare aquest mes d'agost.

Però per experimentar-lo i viure'l cal més d'una setmana, i confraternitzar amb els que et trobes. A veure si l'any que vinent podem finalitzar-lo tots dos (meine Liebe sempre ha hagut d'esperar-se amb la nena o les nenes).

Per acabar i fora del tema 2 apunts:
1) No he pogut resistir-me molt temps i m'he fet un perfil al Facebook tan amanit. Vaja marujo estic fet, retrobant amics i coneguts de fa anys.
2) Tinc un parell d'escrits encallats. No puc fer un avanç editorial encara. Cal madurar-los.
...Per si de cas