diumenge, 27 de setembre de 2009

Tradició (I)

Del llatí traditio, mot derivat del verb tradere, i significa transmetre, entregar. Com a curiositats semàntiques: en llenguatge jurídic una tradició és una transmissió (compravenda), en anglès el mot trade es refereix al comerç, i per últim una altra derivació de la mateixa arrel llatina és traició (venda).


Veiem com ho defineix el diccionari de l'IEC: "transmissió oral de pares a fills de fets històrics, de creences, de doctrines religioses, etc.; allò que és transmès oralment de pares a fills; costum que ha prevalgut de generació en generació Acció de lliurar Transmissió del domini d'una cosa en virtut d'un contracte".

Podria posar les definicions en altres llengües com castellà, anglès, alemany, portuguès, italià... fent un copy & paste, però em quedo amb la francesa de la Wikipedia:

La tradition désigne la transmission continue d'un contenu culturel à travers l'histoire depuis un événement fondateur ou un passé immémorial (du latin traditio, tradere, de trans « à travers » et dare « donner », « faire passer à un autre, remettre »). Cet héritage immatériel peut constituer le vecteur d'identité d'une communauté humaine. Dans son sens absolu, la tradition est une mémoire et un projet, en un mot une conscience collective : le souvenir de ce qui a été, avec le devoir de le transmettre et de l'enrichir. Avec l'article indéfini, une tradition peut désigner un mouvement religieux par ce qui l'anime, ou plus couramment, une pratique symbolique particulière, comme par exemple les traditions populaires.
(designa la transmissió contínua de contingut cultural a través de la història a partir d'un fet fundacional o d'un passat immemorial (...) Aquesta herència immaterial pot constituir el vector d'identitat d'una comunitat humana. En el seu sentit absolut la tradició és una memòria i un projecte, en una paraula una consciència col·lectiva: el record d'allò que ha estat, amb el deure de transmetre-ho i enriquir-ho. Amb l'article indefinit una tradició pot designar un moviment religiós per allò que l'anima o més correntment una pràctica simbòlica particular, com per exemple les tradicions populars)

Ens trobem davant d'una transmissió entre generacions, d'un llegat col·lectiu de caràcter immaterial que comprèn tant creences religioses, com filosofia o formes de pensament, metodologia...

Hi han dos termes que es poden lligar al de Tradició:


  1. un d'ells és Llegat, el que es transmet, que en el llenguatge actual està assimilat a Tradició (que era en principi la transmissió);

  2. l'altre és Costum, la pràctica social arrelada, que tendeix a confondre's amb Tradició; en una vessant jurídica, a més, el Costum és font de dret (dret consuetudinari).

Pensem que aquest llegat és més marcat en grups minoritaris per definir qui s'és i què s'és, la pròpia identitat. A mida que el grup és més reduït poden haver dues solucions: deixar-se assimilar amb el grup dominant o bé marcar encara més les distàncies.

2 comentaris:

aivlis ha dit...

Recordo que "algú" em va dir per resumir-ho tot d'ell: sóc un Tradicional...

Anònim ha dit...

O un tradicionalista... Però d'això en vull parlar a la segona part.